A les agulles pot aprofitar-se l'ombra fins al migdia. Cap allí (o allà) hi anem amb l'Ari. Ens trobem amb una roca impecable i una via ben guapa. Al L1 surt l'Ari i posa un alien a la sortida, ja que tot i ser fàcil, una caiguda abans del primer spit et deixa 10 mts. avall, just a sobre la carretera. El L2 és un gran diedre que tira enrere, però ben equipat amb bolts. És tècnic, de posar-se bé, amb la màxima dificultat a la sortida (pocs peus i tibar), però surt bé. Lo que ja no sortirà tan bé és el L3. L'Ari li fot sense pensar-se-ho en estil artifo i s'ho curra en un plis. Jo amb un atac d'optimisme li foto en lliure i al primer vol em quedo penjat a 3 mts de la paret. Ara que et baixin, i a azerar com un campió. Finalment el L4 és un bon i fàcil diedre.
Rapelem amb el sol ja castigant-nos i anem a rossegar tot el que trobem a les cares nord dels tunels. A primera hora de la tarda ens visita Víctor, fem un gèlid bany i a acabar de trinxar-nos als sectors de tarda.
Material: Via equipada amb spits (L1) i bolts la resta. Unes quantes cintes i algun àlien pel L1
 |
| Luichy ressenya |
 |
| Agossarat itinerari |
 |
| L1 |
 |
| L2 |
 |
| L3 |
 |
| Acabant trinxat el L3 |
 |
| L4 |
 |
| Arribada al cim |
Lo xist (per als il·literats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada