No vaig tenir la sort de conèixer al Xavier Teixidó. Em diuen que era un muntanyer fort, amb mentalitat, multidisciplinar, i per sobre de tot, una persona de pau, de concòrdia. O sigui, dels que no abunden. Aquest és el tribut de Luichy i Salla al seu amic, acabat sobre un dels projectes que tenia oberts i al que un desgraciat accident als Alps hi va posar fi.
La via és ben bona. Algun llarg de transició (com és habitual), algun llarg amb roca a controlar, però molts sobre roca excel·lent, amb fissures, diedres, slabs, plaques i cap sostre (cosa que ens mola als nyicris). Està equipada a la seva justa mesura, amb bolts on el compromís és gran i neta quan no cal.
Salla em convida a la primera repetició i a posar algunes xapes que mancaven. Com no ! A més, agafem un dia núvol, i fins i tot fresc. La via té sol tot el dia.
No cal entrar en detalls. Descobriu-la per vosaltres mateixos. El grau general ronda el 6a, però algun pas és obligat 6b. En concret, al L2, tot i estar ben protegit, s'ha de tibar. Aquest L2 és millor fer-lo de primer que de segon, per allò de protegir abans del pas. Tots els llargs són prou bons, a excepció dels dos del graó central, però el L6 és una meravella. Sembla que Luichy es va currar una neteja a fons i ha deixat un fissura ben bona i de bon protegir.
Material: Tascons (uns pocs petits/mitjans), àliens, tòtems, 2xC#3 i C#4. 13 cintes.
 |
| Ressenya. Fins que Luichy no tregui la seva, haureu de tirar amb això |
 |
| L1 |
 |
| L2 |
 |
| L3 |
 |
| L4 |
 |
| L6 |
 |
| R7 |
 |
| Fotocim |
 |
| Estampes bucòliques |
Lo Xist
2 comentaris:
El xist una mica negre noi
Celesti Cabana
Fora doncs
Publica un comentari a l'entrada