Com que m’han donat
permís per a piar en aquest plomífer blog, li he agafat el gustillo i m’he pres
la llibertat de penjar-hi una via que ja vam fer ja fa temps, el 2010, però que
cal recordar per a que no quedi en l’oblit. vam riure i cacarejar d’allò més, i
les plomes les teniem estarrofades per la rasca que fotie. La via té un tall
força classicón , on es combinen
força tipus d’escalada: diedres, fissures, plaques, desploms... Està
parcialment equipada i cal posar alguns friends i tascons; sobretot al llarg 1,
3 i 4. Via recomanable, de molt bona roca típica el Montsec, on cal “pagar” el
peatge d’anar fins al poblet de Rúbies, compensat per sol.litud garantitzada ,
i vistes a la plana de Lleida i a Pirineu si sortim per dalt. Pista per a 4x4 i
també amb turisme si es té perícia.
Aproximació:
Evident, anar cap a la Portella Blanca i a l’alcada del sòcol trencar per un
senderet fitat a l’esquerra fins a peu de via amb alguna que altra grimpada.
Descens: També evident, del cim anar cap a l’Est a buscar la Portella Blanca.
Hi vam anar: Lo
Juan, lo Miguel Ángel i lo Jaume. Era finals de novembre, i teniem poques hores
de llum, però pels que no conegueu la zona, si es va per feina es poden
combinar moltes altres vies, totes molt maques i amb el gustasso del calcari de ponent.
 | |
Lo Juan recuperant el primer llarg, dient que volia dos carajilletes      |
LO COLOFÓ, XIST O MORALINA...
2 comentaris:
SERGI, ja veus que sóc un principiant mediocre en això de piar i ho faig com puc. Si tens suggerències i consells (siguin sexuals o no) me'ls passes. Ens veiem demà a Santllo, (i porta'm la camiseta...). Gràcies. Lo JAUME.
Eii!! Jaume , de mediocre "nada de nada" te'n podria dir uns quants de mediocres en aixo de publicar. N,hi ha que ni s'atreveixen. La redacció de LO GALL pensa que ho fas força be, tot i que cal pulir alguns detalls que ja t'explicare en pic ens vegem. Dema a Sant Llors.
LO SERGI
Publica un comentari a l'entrada