"La Dama" a la Pala del Coll es com molt bé diu l'Edu d'escalatroncs un compendi d'escalada en quatre llargs: diedre, travessia, desplom, xemeneia i placa, tot en el mateix itinerari. Es tracta d'una via "fabricada". Jo en dic així de les vies obertes a cop de taladre on la major part de les assegurançes son expansius, en el cas de "La Dama" el 100%, però això no vol dir res.
Merto al primer llarg, es tracta d'un magnífic diedre que permet ser negociat de moltes maneres ja que tenim un parabolt pràcticament cada metre. Vam apurar en lliure... fins que ens va saltar el diferencial...
Que bé que s'està assentadet a baix mirant punyetero!
Ja pots riure ja! que també se t'ha "recalentat la culata" tot i anant de segon...
La via es força fotogènica. Merto a la primera reunió.
Així com la travessia del segon llarg.
Les assegurançes són ben aprop, l'exposició és per tant molt baixa.
Mite'l que content que està al niu de voltors...
Encetar el tercer llarg és 7a, bé això per la jovenalla friki diuen, perquè la graduació per a "seniors" marca Ae. Merto negociant el desplom.
El desplom acaba en una xemeneia on tampoc et faltaran els parabolts.
Caldrà vigilar que portes penjat a l'esquena perquè ampla lo que és diu ampla... no és.
L'últim llarg de "La Dama" també és molt maco: una placa de roca excel·lent però... va caure la bateria de la càmara i no tenim fotos. :-(
En resum: "LA DAMA DE LOS VIENTOS" una de les primeres obres construïdes per Juan Gutierrez i companys els anys 90, amb el segell típic de l'autor: seguretat per davant de tot. Molt recomanable per a iniciar-se en tapia llarga si ets un friki que t'has cansat de les vies monollarg i de fotre-li al roco dia si i dia també o si ets un "senior" en proces de restauració com nosaltres...
L'altra joia de la que us vull parlar és una hiperclàssica monteserratina: la CERDA-RIERA a l'agulla VEN-SURI-VEN també coneguda com la BANDERETA. Un itinerari obert l'any 1958 que no ha perdut gens d'encant malgrat les moltes vicissituds i modes que ha viscut.
Podeu comparar les dues ressenyes: la de l'esquerra del mític llibre de Labraña i Rodes dels 70 i la de la dreta de l'amic Edu i veureu que malgrat el pas del temps no a perdut pistonada. Es tracta d'una de les opcions més clares per inciar-se en els itineraris de la muralla nord d'Agulles i de veritat que no us decebrà gens.
Al primer llarg malgrat, que és senzill, ja t'has de posar catxarros si vols anar protegit però no hi ha problema ja que entren la mar de bé, tónica que durarà tota la via.
Merto al segon llarg. Per mi el més compromés de la via. El tram sobat de l'inici ja ens va donar un bon susto. Algunes de les assegurançes que hi ha son pròpies d'un museu però si un vol pot anar força segur perquè al seguir una fissura pots ficar tascons i friends per completar la protecció.
Arribant a la role el tema es posa una mica picantó...
...i la tirada es llarga i amb força continuïtat...
... amb un bon pati...
... i fresqueta que no hi toca el sol (quin fred vaig passar...)
El tercer llarg el marquen de 6a. També té molt ambient i després dels sustos del 2on llarg ens va sortir un Vé amb passos d'A0 conservador tot i que tibar-li de les escarpies que surten mig pam fa una mica de cosa... (no patiu que també aquí hi entren coses si vols). He tunejat la foto (sembla que hi toqui el sol) que havia quedat força fosca.
Merto entrant a R3 el sol s'atansava però encara estàvem a la nevera...
El següent llarg es singular...
... primer un diedre mena a una xemeneia plena d'ajudes botàniques per acabar en una mena d'Off-width facilet...
...on el que pateix és el que li toca portar els "bultos", així que ja sabeu no dugueu massa coses...
Bones vistes des d'el cim.
Fotocim
Es pot baixar desgrimpant per la normal amb una mica de cura però vam triar fer un ràpel per l'aresta per acabar el tema per la via ràpida
S'els veu força contents, oi?
LO XIST: d'autor i amic, by Balasch
7 comentaris:
Ostia Juanill!!! Esteu fets uns "mandoblas" i quina movilitat geografica, sembleu Supermans. O... pot ser ho sou?
LO SERGI
El secret és: vies diferents... en dies diferents, je, je.
Enhorabona; la bandereta és molt bonica i aeria, la Dama de los vientos només he fet el primer llarg i el vaig trobar molt dur.
Salut
Vas rebre lo del sòcol del Montroig?
Doncs si tens ocasió torna la
Dama dels Vents, després del primer llarg la cosa ja és més portadora i gens obligada. Malgrat no ser gaire llarga surts amb la sensació d'haver fet varies vies en una de sola, mantinguda, divertida i variada com poques.
Si, Mingo ho vaig rebre, moltes gràcies, pensava que ja t'ho havia comentat.
Felicitats per les dues vies. Començo a pensar que a part del Cogul hi ha més galls que son monserratins de soca-arrel
Enhorabona per les vies! la Dama de los vientos a veure quan ens hi posem! em fa il.lusió! la Ven suri Ven una clàssica molt interessant que he repetit vàries vegades i sempre m'ha deixat ben satisfet.
Publica un comentari a l'entrada