6 d'Abril de 2013-ABELLA DE LA CONCA-Roca Viella-LO GALL PINTO 160m 6a (V+ obl.)

Ressenya Made in Lo GALL

La primera pedra (joieria)

     S’acabat!!!!. Ja n’estava fins al gorr@ d’aguantar les impertinències, paraulotes i grolleries , del Juan i del Sergi (el que piula). I es que han estat cinc (CINC) dissabtes seguits sentint la mateixa cançó. Penseu que el primer dia de feina hi havia voltors per sobre de les nostres magnifiques cabelleres, el segon dia algun que altre corb despistat, el tercer ja nomes hi veiem alguna gralla vella dura de oïda, el quart sols hi havia el vent i per la inauguració, tot nevat. La Natura va fer lo impossible per fer-nos fora, amb tota la raó, jo hagués fet lo mateix. Tot i això, s’ha de tenir molts pebrots per fer fora als GALLS i, ves per on, ja tenim un altra via en aquest magnífic, bonic i tranquil raconet del nostre País. Per arribar-hi cal anar aTremp i d’allí cap a Isona, despres cap a l’Abella de la Conca i abans del poble, agafar una pista asfaltada a l'esquerra, que passa a prop del peu de paret; on s’acaba l’asfalt , aparquem el vehicle.

     La via va dedicada a un GALL formós ,il·lustre i ple de vida, amb una dilatada experiència en tot tipus de terreny (també a peu pla). Parlem del arxiconegut ,mundial i universalment, Juan Linares (Pinto pa los amigos). Persona senzilla i agradable, una mica cabronet a vegades, però, ja se sap, no hi ha cap GALL que no sigui raro. Va per tu, Juanito.

     Per que entengeu lo dels GALLS raros,la mostra: un botó. Mireu si arriba a ser cabro lo Pinto, que no va venir a la inauguració al·legant que tenia una calçotada amb la “parient” i uns amics de no se on, a terres llunyanes. On s’ha vist que el homenatjat no es presenti a la Gala (es un Mourinho). Los GALLS ens reservem lo dret d’apallissar-lo en qualsevol moment que ens vingui de gust. Quedes advertit, traidor.

    Tornant al tema qu’ens ocupa , us informem que la via ha quedat força bonica, la roca va de bona, molt bona, excel·lent a excel·lent superior. El equipament es generós tot i que cal reforçar algun punt si t’agafa cagalera. Ha quedat força neta de pedrots perillosos i es pot rapelar de casi totes les reunions. A la ultima reunió (cim), un malparit ,que ens sembla saber qui es, i que no pertany al col·lectiu d’ascaladors, ha tret una xapa i ha doblegat l’altra, tot i això es pot assegurar be amb dos tascons i passant cinta per la que queda. La baixada es feia per un boci de corda que varen posar los del “puto amo” però el malparit d’abans també l’ha treta. En cas de que la desgrimpada la vegueseu perillosa, hi ha una instal·lació de ràpel al arbre mes gros que hi ha ,baixant del cim, a l’esquerra.

  

 Lo Juan obrint el L1 i lo Sergi el L2

 Lo Juan obrint el L3 i lo Sergi el L4

 Lo Juan continuant el L4 i el  Asin que pasaba per allí

 Lo Juan obrint el L6 i lo Sergi el L7

 Fotocim apertura

 Aproximació i col.locacio de la primera pedra

 Primera pedra i estreno del Paepe 

 Lo Nico a R1

 Entrega de cordes al Llauis (pobre!!)

Lo Llauis al L1 i despres los monstruos

 Lo Jaume a la veina "Los Aberronchaos" (via nova)

 Lo Nico al L2 i lo Paepe al L3

 Lo Juan al L3

 Lo Llauis al L3

 Lo Sergi al L4 i lo Nico al L6

 Sense comentaris

 Lo Llauis al L4

 Tots tres al L5

 Lo Sergi tibant com un fenomeno

 Lo Juan al L7

 Fotocim

     Esperem que us agradi, tot i que , com sempre diem: als GALLS se’ns en fot tres pepinos lo que pugueu opinar.

CLIP :

 A vore si trobeu una excusa per no anar a ascalar