Som-hi cap a Riglos...
Ressenya d'Internet
L'objectiu es l'Esperó de l'Adamelo i si el temps acompanya continuar per la VN al cim del Pisón.
Ressenya made in LO GALL amb l'itinerari seguit.
I parlant de temps... aquest es va fer una mica la guitza però no va pocer impedir que ens sortíssim amb l'esperó a la butxaca o al menys la major part d'ell.
El Pisón des del Parking just arribar
El Pisón als 5 minuts d'arribar el canvi de llum ho diu tot.
Per a més INRI en el camí del Parking a peu de via perdo la cassoleta per assegurar i una mica de temps buscant-la... però al final aplico la tècnica APPC (A Prendre Pel Cul) i decideixo que asseguraré a l'antigua "usanza", amb la corda passada per l'esquena? Bé, no, potser no tan antiga, es a dir ho faré amb un vuit. Per acabar-ho d'adobar quan en Merto enceta el 1er llarg comencen a caure gotes... Deu ens fica a prova, està gelós, per molt Deu que sigui li toca pencar (ell no pateix crisis) i nosaltres hem anat a "ascalar"... "Se siente cara de serpiente".
Merto al 1er llarg. En "el fragor de la batalla" amb les "panzas" ni s'en entera que plou i decideix que fer l'entrada a l'Adamelo tal cual es poc original i acaba aprofitant uns parabolts de la via del cantó abans d'arribar a R1... Així és més interessant...
Juanill arribant a R1 han parat de caure gotes.
Juanill "gestionant" com pot les mítiques "panzas" del "Cansao" i del "Pijo" considerades "antaño" com el V+ més passat de voltes de tot Riglos. Ara, actualment, si et dones el tram a vista, hi ha consens en que la cosa pot arribar a 6a+ però no es el meu cas... (V+ i el peu a la baga u/o pedal -dis li A0e+ o A1e- es la graduació "heretge" que proposo pel "Pijo" en temps núvol i quan ja passes dels 50... ejem) i per redimir-me decideixo empalmar el llarg següent (En castellà: la vieja táctica de poner tierra de por medio)
Merto un cop superades les "panzas"
Merto arribant a R2 que de fet és... la R3... o més ben dit ni això, perquè la reunió que he fet es d'un altra via ja què les de l'Adamelo tenen les xapes grogues i aquesta no... (ja deia jo que la panza de sobre que tenia que ser la del "Cabrón" semblava molt més bèstia del que li tocava...) Res un canvi de reunió uns tres metres a l'esquerra girant la cantonada i tot solucionat... reunió de xapes grogues.
Juanill arribant a la R de després de la panza del "Cabrón".
Això ara ja tumba i la dificultat es moderada.
Merto al 4art llarg comencem a estar lluny de terra.
He muntat la reunió en unes xapes grogues a la canal i .... comença a ploure!. Aquest cop amb més ganes. Merto tira canal amunt... matojero, brut i ara... moll; tot i que es veu xafat i trobem un ferro sembla que la via no va per aquí, aquest tram correspon a la "Gripe", al cap i a la fi arribem a una repisa gran i còmoda, tornem a ser a l'esperó que ja s'acaba. No sabem que fer, continua plovent i falta un tram curt i fàcil per anar als ràpels de baixada, els famosos "volados"però està força xop. Decidim que "vale más malo conocido que bueno por conocer" i rapelarem per on hem pujat, totes les roles estan amb argolles i portem cordes de 60 m. No serà complicat.
2on rapel, la pedra es molla, es lo que té això de Riglos quan no desploma... que quan plou et mulles.
Els primers dos rapels els fem curts en lloc d'un de llarg per a que no s'entortolliguin les cordes al recuperar-les.
El tercer rapel pel fil de l'esperó és llarg 55 m i ens deixa a la R1
Merto al darrer ràpel.
Hem baixat amb 4 ràpels 30, 30, 55 i 35 m.
Fotocim, sense cim... i a terra... però amb l'esperò a la butxaca.
LO XIST:
1 comentari:
Buaaaahhhhh! Jo encara no l'he feta aquesta. No t'ajunto, hale!!
Publica un comentari a l'entrada