Ressenya del Joan Asín retocada.
La original a:
Lo bo que te
viure a Lleida es que los GALLS podem sortir del galliner a dos quarts de nou ,
de casa, ascalar al Montroig, i a les
tres a dinar a casa; som uns privilegiats. Per una altra banda un GALL no
deixar passar l’ocasió de fer una segona “voladeta” per les parets de Sant Llorenç i així complir amb la premissa
de no arribar gaire aviat a casa, sempre que no calgui fer punts amb la “parient”, es clar.
Així les coses, després
de fer la Trending Tòpic ,decidim amb
lo Nico d’anar a fotre lo bec a la Isaac-Gabriel a la Paret de l’Os. Una clàssica “donde las haya” , ràpida i on no cal
portar res mes que cintes, tot i que jo aconsello portar els friends
mitjans-petits pel flanqueig del tercer llarg. No mes un apunt, antigament la
via es feia amb nou llargs, ara amb cinc. Quines coses!!!
Vàrem conèixer a
dos companys , un de Manresa, lo
David, i l’altre de Barcelona , lo
Rafa ( o potser era al inrevés, si me he equivocat feu-m’ho saber) i amb ells
vam gaudir d’aquest bonic itinerari.
Lo Sergi al L1 i lo Nico al L1
Lo Nico al L2 i lo Sergi al L2
Lo Sergi al L3 i lo Nico al L3
Lo Rafa al L4 i lo Nico al L4
Lo David al L5 i lo Nico al L5
Fotocim
LES FOTOXIST:
AIXO ES VENDRE
1 comentari:
Eiiii guapos. Que xula és la Isaac Gabriel i sempre t'ho passes be, una abraçada manolos
Publica un comentari a l'entrada