Corren rumors, que al dissabte alguns galls, degut a una sobredosi de cafeïna barata, varen arribar a pensar tantes tonteries que es van imaginar que les birres i l'arròs eren de gratis i que lo Jaume del bar ha creat una ONG per servir "xopitos" als galls escaladors que s'ajoquen al seu bar... Es lo que té de dedicar-se al vici de beure cafè en qualsevol lloc i de qualsevol qualitat!. Sort que hi ha galls que encara sabem on es pot prendre un bon cafè, costi el que costi... davant la qualitat no importa el preu!.
Així doncs, per escampar una mica la boira, i sobretot per poder fer una bona piulada al bloc i sembrar l'enveja i les ganes de venjança al galliner (que després de tanta germanor i companyonia viscuts el dia anterior al dinar de paella, més que un galliner semblem un centre excursionista)) , la Llona i lo Llauis amb ganes de treure la pols dels friends i els "fisureros", es van dirigir cap a Abella de la Conca. Si no hi heu estat mai val la pena fer-hi una visita per l'espectacularitat i l'encant del poble, penjat a mitja cinglera sobre el riu Abella i envoltat de parets per tot arreu.
Per arribar-hi cal que des de Tremp agafeu la carretera que va a Isona (19 km), entrem a Isona i agafem la carretera a Coll de Nargó, al cap d'uns 6/7 km trobem el desviament que en 6km ens condueix a Abella de la Conca.
Per arribar a la paret agafem la pista (asfaltada els primers 300mts) que trobem a ma esquerra uns 200 mts abans del poble. Circulem per aquest molt bon camí uns 1400 mts, on trobem el desviament a ma dreta que ens dirigeix a Sant Corneli (cartell indicador), aquí ja podem aparcar el vehicle, tenim la paret al davant. Si agafem el camí de St. Corneli podem aparcar el vehicle a uns 150mts del desviament en algun bancal abandonat.
L'aproximació es evident i es fa en 20 minutets sense despentinar-se la cresta si es te cura de circular pel terreny més obert... sinó, deixareu de ser galls eixerits per convertir-vos en uns vulgars senglars.
La Llona fugint de la boira com un Gall escaldat
Per arrencar de terra no us deixeu portar per lo evident i cerqueu la fletxa picada a la roca, que us dirigeix cap un diedre una mica cutrillo...
La Llona navegant al L1
La Llona al L1
La Llona als passos de placa del L2, bonic i aeri
sortint cap a l'espero, amb ambient
arribant a la R2
Darrer tram del L3 i de la via, ja molt fàcil
Son aquells moments tan macos que tot i ser uns Galls
desperten el nostre costat poétic
Per baixar es fa un ràpel d'una sabina equipada amb cordino i maillon, just pel costat contrari de la via, per la cara Nord de la cresta. El ràpel es d'una mica més de 50m., amb cordes de 60 s'arriba de sobres. Cal vigilar amb els xuscos, potser millor anar baixant les cordes, per que al tirar-les avall es pot fer caure algun bloc de mida considerable.
El rapel pel costat nord, ojo amb los xuscos sueltos!!!
Que bonic!! a un Gall il.luminat pel sol ponent sempre li
lluenteiga la ploma
Com es dedueix la Llona no portava maquina
de retratar i lo Llauis li va deixar la seva
Una via que està bé per practicar a posar caxarros, de poca dificultat i on cal estar atent a la roca en alguns trams. El segon llarg és aeri i bonic d'escalar amb passos molt variats i elegants, i el lloc 5 estrelles!!! paisatge, tranquilitat, voltors, cara sud... es una sort ser GALL.
Les floretes del dia:
El xist feminista:
En que se parece un hombre a una pizza?
En que llamas por telefono y en 10 minutos lo tienes caliente delante de tu puerta
2 comentaris:
MOltes felicitats parella, que be escalar al solet. Aquesta ja la tenia agullada i després del que expliqueu, encara més.
Una abraçada
hola pocavergonya vam estar el dissabte amb el tato y ens va agradar força. el marques de brotx
Publica un comentari a l'entrada