27 de Novembre 2011- ABELLA DE LA CONCA - via "UN GRAN DIA" 150mts. V

Desprès de passar el dissabte fent lo gall a sant Llors i menjar paella fins que els grans d'arròs ens sortien per les orelles, alguns galls no del tot satisfets en lo que respecta al cupo d'escalades de cap de setmana, varem decidir d'anar a cercar el solet en alguna paret les terres ponentines.
Corren rumors, que al dissabte alguns galls, degut a una sobredosi de cafeïna barata, varen arribar a pensar tantes tonteries que es van imaginar que les birres i l'arròs eren de gratis i que lo Jaume del bar ha creat una ONG per servir "xopitos" als galls escaladors que s'ajoquen al seu bar... Es lo que té de dedicar-se al vici de beure cafè en qualsevol lloc i de qualsevol qualitat!. Sort que hi ha galls que encara sabem on es pot prendre un bon cafè, costi el que costi... davant la qualitat no importa el preu!.
Així doncs, per escampar una mica la boira,  i sobretot  per poder fer una bona piulada al bloc i sembrar l'enveja i les ganes de venjança al galliner (que després de tanta germanor i companyonia viscuts el dia anterior al dinar de paella, més que un galliner semblem un centre excursionista)) , la Llona i lo Llauis amb ganes de treure la pols dels friends i els "fisureros", es van dirigir cap a Abella de la Conca. Si no hi heu estat mai val la pena fer-hi una visita per l'espectacularitat i l'encant del poble, penjat a mitja cinglera sobre el riu Abella i envoltat de parets per tot arreu.
 Per arribar-hi cal que des de Tremp agafeu la carretera que va a Isona (19 km),  entrem a Isona i agafem la carretera a Coll de Nargó, al cap d'uns 6/7 km trobem el desviament que en 6km ens condueix a Abella de la Conca.
 Per arribar a la paret agafem la pista (asfaltada els primers 300mts) que trobem a ma esquerra uns 200 mts abans del poble. Circulem per aquest molt bon camí uns 1400 mts, on trobem el desviament a ma dreta que ens dirigeix a Sant Corneli (cartell indicador), aquí ja podem aparcar el vehicle, tenim la paret al davant. Si agafem el camí de St. Corneli podem aparcar el vehicle a uns 150mts del desviament en algun bancal abandonat.
L'aproximació es evident i es fa en 20 minutets sense despentinar-se la cresta si es te cura de circular pel terreny més obert... sinó, deixareu de ser galls eixerits per convertir-vos en uns vulgars senglars.

La Llona fugint de la boira com un Gall escaldat

Ressenya Made in LO GALL

 La via va ser oberta pel Remi Brescó, a l'abril del 2011, a nosaltres ens va semblar que no tenia gaires repeticions i per tan encara hi ha algun tram amb metralla per netejar, sobretot al 1er llarg, en general la roca és prou bona. Cal portar trastos (friends i tascons) ja que  està molt poc equipada (2 spits i un pont de roca  en reunions, i 2 ponts de roca i un clau en els llargs), però no cal patir, ja que és pot equipar a caldo. Nosaltres al 2on llarg, que és el  guapo, varem posar 9 peces... es clar que té 55mts! Es molt bona idea portar un camalot del 3, o similar, per protegir la sortida de la 1a reunió.
Per arrencar de terra no us deixeu portar per lo evident i cerqueu la fletxa picada a la roca, que us dirigeix cap un diedre una mica cutrillo...

 Com podeu veure és tracta d'un esperó escandalós, que només al baixar del cotxe ja ens demana de ser escalat!

La Llona navegant al L1

 La Llona al L1

La Llona als passos de placa del L2, bonic i aeri

sortint cap a l'espero, amb ambient

arribant a la R2

Darrer tram del L3 i de la via, ja molt fàcil

 Son aquells moments tan macos que tot i ser uns Galls

desperten el nostre costat poétic

Per baixar es fa un ràpel d'una sabina equipada amb cordino i maillon, just pel costat contrari de la via, per la cara Nord de la cresta. El ràpel es d'una mica més de 50m., amb cordes de 60 s'arriba de sobres. Cal vigilar amb els xuscos, potser millor anar baixant les cordes, per que al tirar-les avall es pot fer caure algun bloc de mida considerable.

El rapel pel costat nord, ojo amb los xuscos sueltos!!!

Que bonic!! a un Gall il.luminat pel sol ponent sempre li 

lluenteiga la ploma

Com es dedueix la Llona no portava maquina

de retratar i lo Llauis li va deixar la seva

 Una via que està bé per practicar a posar caxarros, de poca dificultat i on cal estar atent a la roca en alguns trams. El segon llarg és aeri i bonic d'escalar amb passos molt variats i elegants, i el lloc 5 estrelles!!! paisatge, tranquilitat, voltors, cara sud... es una sort ser GALL.


Les floretes del dia:

  El xist feminista:

En que se parece un hombre a una pizza?
En que llamas por telefono y en 10 minutos lo tienes caliente delante de tu puerta