Ayurnamat, 6b (70 m), Coll de Porta, Mont-Roig

Podem començar al revés de com ho fa Jesús a les seves piulades, amb una dita. N'hi ha una que fa, més o menys: Doneu-me força per canviar les coses que es poden canviar, serenor per suportar les immutables, i saviesa per poder distingir-les. Ayurnamat és, tan sols, la tercera part d'això. En llengua inuit és una paraula que ens indica que no cal preocupar-se per allò que no podem controlar.

La ressenya d'aquest via ens arriba de Santi via Luichy. Era l'estiu i ara ja tenim les condicions per posar-nos-hi. La via és ben bona i cal escalar-la amb cura. La forma de sortir del sostre a l'L2 és fantàstica. L'únic però que hi trobem és que en arribar a la secció dura, el bolt queda massa baix i el cordino que protegiria una hipotètica caiguda no ofereix cap garantia (a la resse el bolt i el pont de roca estan en ordre invers). Es pot reforçar amb un alien, però decideixo aturar-me i posar un parell de tascons per sobre. Protegir passat el cordino no es veu trivial.

Guapa via, bona roca, curta i intensa. Així que al sortir, i motivats per les recents fotos de Wences, decidim acabar el dia amb una mica de relax a la magnífica "Dama de los vientos" del Juan. Teràpia parabòlica.

Material: tascons, àliens, tòtems, Cams #0.5, #1, #3 i #4. (els grans sols per al primer llarg)

 

Guapa resse original

 

Ari a l'L1

Guapíssim arranc de l'L2

Sortint del percal de l'L2

Un super-manolo Tocat del Pedal

Foto de família

Lo Xist  (les preses no són bones)

Maruja Clean, 6b (165 m), Sòcol del Mont-Roig

El duet Montse/Emili continuen treballant i té a tota la padrinada a rebufo, sense donar l'abast. A la darrera sessió de control de lo Gall es va proposar crear un crowfunding per pagar-los unes vacances ben lluny, a veure si ens donen temps a recuperar les tendinitis, pròstates i altres coses de l'edat.

La via  comença a la dreta de "Perdon por lo malo" i "El francotirarock". Remunta un pilar ("insostenible") ben guapo, que ha estat netejat  a consciència. Aquí hi ha més treball de desenrunar  que d'aperturista. Els primers llargs són bonics, senzills, discontinus, i ens dipositen en una placa final on està el més guapo de la via. Una fissura neta, de ben protegir i pocs peus. Té una variant a la dreta, més senzilla i amb una mica més de brillo, però ja la farem un altre dia.  En tres ràpels torneu a peu de via.   

Material:  joc de C3 (o tascons petits), àliens, tòtems, Cam #0.5, #1, #2 i 2x#3 (els repetits són pel darrer llarg)

 

Situació

 

Ressenya de l'Emili

Ari a l'L1

L2

L3

L4

L5

L6

Fotocim

Lo Xist

Però tot bé, no? 6a+ (ob) (100m)-AIGÜABARREIG-SOCOL DEL MONTROIG

 

Avui es dia gran per a la Gallada ,avui toca el sopar anual de bestioles , aquet any  amb la participació d’un personatge estimat per nosaltres i gran referent a Catalunya en el mes que noble esport d’entaular-se , lo magnànim PACA.

A estat un grandíssim honor poder comptar a la nostra trobada amb un gurmet de la seva alçada.....alçada?? be també alçada , a estat una gran joia tenir-lo a la vora de cara al plat , li volíem fer una placa commemorativa però al veure els preus vam decidir deixar-ho tot plegat en unes abraçades , son mes de proximitat i d’emissions zero.

També es escalador i music però no cal mencionar aquestes petites coses de la seva intimitat , no venim aquí a raspallar a ningú.

Be dons abans de la teca caldrà fer una miqueteta d’esport que no semblo que la taula ho es tot.

Anirem a fer-ne una de nova al sòcol del Montroig , al sector aiguabarreig , ara sembla que a la noguera tota la feina s’ha de fer al sòcol com si el fet d’obrir aquí dones punts o estatus social , ves tu , les putes modes de deu!!.

Com que aquesta colla van decidir començar-la per una via d’esportiva , nosaltres , sols per tocar els collons i ser travessers com sempre , decidim emparrar-nos per una via a l’esquerra començada i deixada estar de fa temps que lligarà mes amb l'estil del que ens espera per dalt.

La via es exigent , poc equipada , us farà ascalar de valent i a trams amb l’assegurança allà on nostre sinyo va perdre l’espardenya i dir que no es del tot fàcil l’autoprotecció.

Lo grau es obligat i pot ser una mica colladet.

Si no repetiu lo tres (com era lo nostre cas) al menys repetiu lo dos i ja fareu.

La roca , tot i ser prou bona , les presses petites te les mires dos cops , no es de lo millor del sòcol , no es com la de Solàrium , ni lo grau tampoc.

Es a dir , un primer llarg que no es seu , dos llargs intensos ben guapos que si son seus i un llarg de sortida que tampoc es seu que correspon a l'últim de la LORSON GÜELS del Solis i lo Tolosa.

Això si , les reunions ben còmodes com ha de ser.

Una bona via , dureta , estètica i dreta que si algo deixa clar es que la puta canalla venen forts i sense cap respecte per als del Inserso de la noguera , tambe cal dir i que ells ens acusen del mateix.......

Ressenya original tunejada

LO PRIMER

AQUI COMENÇA LO MARRO DEL SEGON

POTENTA ARRENCADA DE LO TERCER

FINAL DEL TERCER , CONTINUA L'ASCALADA DE MORRO

LLARG FINAL COMU AMB LA VEINA LORSON GUELS

A FALTA DE FOTOCIM TENIM FOTOROLE

RESSUM DE LA FESTA, PER LA RESTA NO PATIU, RES DE BO

LO XIST

 

MIRALL CORCAT 150m. 6c ( Ae 6a obligat)-PORTELLA BLANCA-MONTSEC DE RUBIES

 

Estic amuïnat veient com les costums i la cultura de casa nostra s’estan perdent per la forta pressió d’alguna gent i de noves formes forasteres.

Per ficar un exemple lo Jalogüin s’està cruspint la nostra castanyada , el vi ja no es beu jove...ara ha de ser reserva o gran reserva ¡¡mariconades!! I no se’t acudeixi treure’l en porro per que t’abatanen i et tracten de pagessot.

Pero el que mes em dol es lo del nostre ofici , ja quasi no sents parlar català a les obres , no busquis un plom que no saben ni el que es  , ja no trobaràs cap pastereta ni cap pasterot ( si fins i tot ni el corrector no sap ni que existeix).

Tot ha canviat massa rapit , l’altre dia érem al carrer fent una rassa per a que tots vosaltres pugueu cagar amb bona comoditat i en passar la cambrera del bar al que anem a fer lo cafetó matiner, tots els meus companys es van ficar ben drets amb les eines a la ma  fent-li un preciós passadís tipus túnel  i en arribar al final amb tota l’educació que et donen quaranta anys d’ofici li vai deixar anar.

-¡¡Si tens la mateixa gracia amb la pala que caminant el llogo de manobre ara mateix!!

Mentre ella marxava amb una rialla de complicitat mes que contenta per la poètica floreta rebuda d’una colla de clients agraïts......una volada de noies que voltaven per allí i que ho havien vist tot van començar a esbroncar-nos tractant-nos de tot , amb molta poca solta , molta mes mala llet i fent gala d’una boca ben bruta llançant-nos unes paraulotes que ni goso escriure aquí.

Dons avui dia representa que elles son les que son les ben educades i nosaltres els talossos  malparlats......ja no entenc res d’aquest mon tant modern.

Avui anirem a RUBIES a la PORTELLA BLANCA que no pas al Peladet Occidental collons ( intenteu imaginar-vos a un autòcton fincant-li el mot occidental a qualsevol zona....ehh que nooo?? dons això RUBIES ).

Hem triat la MIRRALL CORCAT de la ROSA ESTALELLA i lo JORDI BESORA , una bonica i estètica via que passa per ser de les mes exigents del sector.

La via es nova i encara una mica tendra i bruta en alguns pocs llocs.

Bastant equipada , amb un joc de tòtems serà mes que suficient.

Lo grau no es lo del GRAU esta una mica mes colladet , si li fiqueu un + mes a tot ja us quedarà un grau com lo del GRAU.

La roca es collonuda tret del quart que passa a tenir la roca una mica a controlar i ser el mes exposat , sense arribar a ser terrorífic.

 Per baix la cosa  va de placa i al mes que preciós rader de desplom amb continuïtat.

Per poder fer com a grau obligat lo 6a que marca la ressenya agafeu pedal i tramposa.

Aquesta segur que si tindrà moltes repeticions tot i que no es un Love climbing de llibre.

PRIMERES CAGALERES

AQUI JA CAGALERES A TORT I A DRET

VOSALTRES MATEIXOS

 AL TRAM DE 6C...6C APRETADET O Ae 

LA TRAVESSA DELS DEUS...ALS QUE T'ENCOMANES DEU SER

AQUI PREGANT ALS DEUS DE NO RELLISCAR

PARE I FILLA

LA FILLA UNA MAQUINA

RESSENYA ORIGINAL

FOTOCIM

LO XIST

La madre que me parió, 6c (200 m), Terradets. PERILL !!!

Poca cosa trobem d'aquesta via tret de la resse  i que Ioli ens la recomana; així que cap allí anem. Oberta per Tronko i M. Segarra, sobre la ressenya la cosa ja pinta dura.
Entre la Cràpula i la Delincuentes veureu un spit a 10 m. de terra que us indica per on puja. El primer llarg ja pinta xungo, però resultarà boníssim: dos spits, un pitó i prou, sobre una roca collonuda i escalada atlètica, entre fissura i placa. Abans d'arribar a l'R1 trobo un pitó i un pont de roca llaçat d'un enorme bloc, i ruc de mi, em penso que allò és la role. Puja l'Ari i continuem el segon llarg. Sols pujar-me al bloc, sota el sostre, la sento cridar: resulta que m'estava enduent el bloc i ni me n'adonava. I aquí acaba la via: muntem un ràpel del pitó i abandonem un tascó. Hem tallat la llaçada del bloc per evitar ensurts,

A casa, mirant millor la resse, sembla que el bloc s'escapoleix una mica per l'esquerra, de manera que ja ho sabem, hi haurem de tornar amb la lliçó apresa. Però el bloc, molaria llençar-lo.

Sortim vius perquè avui, senzillament, no tocava. Així que a tall de teràpia, ens n'anem a fer una via del Juan -La via del Llop- que encara no l'havíem fet.

 

Resse d'internet

 

L1, i prou

Lo Xist

Res com els amics