Estic amuïnat veient com les
costums i la cultura de casa nostra s’estan perdent per la forta pressió d’alguna
gent i de noves formes forasteres.
Per ficar un exemple lo
Jalogüin s’està cruspint la nostra castanyada , el vi ja no es beu jove...ara ha
de ser reserva o gran reserva ¡¡mariconades!! I no se’t acudeixi treure’l en
porro per que t’abatanen i et tracten de pagessot.
Pero el que mes em dol es
lo del nostre ofici , ja quasi no sents parlar català a les obres , no busquis
un plom que no saben ni el que es , ja no
trobaràs cap pastereta ni cap pasterot ( si fins i tot ni el corrector no sap
ni que existeix).
Tot ha canviat massa
rapit , l’altre dia érem al carrer fent una rassa per a que tots vosaltres
pugueu cagar amb bona comoditat i en passar la cambrera del bar al que anem a
fer lo cafetó matiner, tots els meus companys es van ficar ben drets amb les
eines a la ma fent-li un preciós passadís
tipus túnel i en arribar al final amb
tota l’educació que et donen quaranta anys d’ofici li vai deixar anar.
-¡¡Si tens la mateixa gracia
amb la pala que caminant el llogo de manobre ara mateix!!
Mentre ella marxava amb
una rialla de complicitat mes que contenta per la poètica floreta rebuda d’una
colla de clients agraïts......una volada de noies que voltaven per allí i que
ho havien vist tot van començar a esbroncar-nos tractant-nos de tot , amb molta
poca solta , molta mes mala llet i fent gala d’una boca ben bruta llançant-nos
unes paraulotes que ni goso escriure aquí.
Dons avui dia representa
que elles son les que son les ben educades i nosaltres els talossos malparlats......ja no entenc res d’aquest mon
tant modern.
Avui anirem a RUBIES a la
PORTELLA BLANCA que no pas al Peladet Occidental collons ( intenteu
imaginar-vos a un autòcton fincant-li el mot occidental a qualsevol zona....ehh
que nooo?? dons això RUBIES ).
Hem triat la MIRRALL
CORCAT de la ROSA ESTALELLA i lo JORDI BESORA , una bonica i estètica via que
passa per ser de les mes exigents del sector.
La via es nova i encara
una mica tendra i bruta en alguns pocs llocs.
Bastant equipada , amb un
joc de tòtems serà mes que suficient.
Lo grau no es lo del GRAU
esta una mica mes colladet , si li fiqueu un + mes a tot ja us quedarà un grau
com lo del GRAU.
La roca es collonuda tret
del quart que passa a tenir la roca una mica a controlar i ser el mes exposat ,
sense arribar a ser terrorífic.
Per baix la cosa va de placa i al mes que preciós rader de
desplom amb continuïtat.
Per poder fer com a grau
obligat lo 6a que marca la ressenya agafeu pedal i tramposa.
Aquesta segur que si tindrà
moltes repeticions tot i que no es un Love climbing de llibre.
LO XIST
3 comentaris:
content de que us hagi agradat la via, erem la cordada de devant vostre. Felicitats pel vostre bloc, és referent per mi, info de qualitat i bon humor, que més es pot demanar. Jordi Besora
Moltes gracies , es per a nosaltres un honor que t'agradin les rucades que diem.
cançat de veure escaladores/ors amb cara d'emprenyades/ats mentre fant suposadament una de les coses que més els agrada
Publica un comentari a l'entrada