dijous, 13 de juny del 2019

El clan de los chamanes, 7a/Ae (6a/A1 ob, 170 m.), Roca dels Arcs, Vva de Meià

Bona via, molt equipada, molt, que et permet adonar-te com de relatiu és el grau en funció  del lloc i del temps. Probablement l'L1 sigui el més obligat, amb una arrencada sobre placa (6c) que m'obliga a fer resposos, i un final de placa que no veiem per enlloc. De manera que ganxo i a buscar canto cap al següent bolt. L'L2 també té un tram de 7a que ens obliga a fer algun A0, però més factible que l'anterior llarg, i un sostre cosit que es fa sense problemes però amb una arribada a reunió "punyetera". No pas per l'Ari que n'és especialista. L3 també arrenca en A0 "cosit", fàcil, i uns darrers metres de 6a+ desplomat que són una delícia. Com el L4. I un L5 fàcil però lletjot.

El meu "mestratge" en artifo ha tornat a quedar patent quan destortolligant-me del darrer pas del L2 m'ha caigut una cinta a peu de via. De manera que de tornada ens hi arribem

Material: 16 cintes, 1 strep (és més que suficient) i un ganxo (farà feina)

Del llibre, Vilanova de Meià y zonas cercanas. L. Alfonso i X. Buxó, 2002

L1

L2

L3

L4

Fotocim
Lo Xist  (english nivell proficiency)





dilluns, 10 de juny del 2019

FISURA OBLICUA 6a -PARET DE LA FONT FREDA-MONTSEC D'ARES


Gon seu que n’és de ben parida l’edat , això de fer-se vell te molts avantatges , ja no cal quedar be i guardar les formes si no et ve de gust , si ets on no toca i tens son t’adorms i tan ample , si algun pas no et surt pots dir que si l’espatlla que si les articulacions que si els collons de l’oncle Jan... i el mes bonic de tot es la puta memòria que des apareix fins a extrems mes que ben parits.

El cas es que aquesta via ja l’avia fet i a fe de deu que no me'n recordava de res de res , tall ben be com si no l’agues  fet mai , el que representa que vol dir que ja es segur que tinc un munt de vies per fer que no he fet mai.....NO ES COLLONUT???.

Ens acompanyen un parrell de manoles de les que fa de bon anar-hi , però pobretes per qüestions de les que no  n'heu de fotre res van haver de retirar, un altre dia serà.

La via te un caire d’aventureta i un bon regust de clàssica .

Entre l’aproximació , la via i la retirada us quedarà un dia ben complert.

Te dos tram diferenciats , el primer mes dret i on  trobareu lo mes punyet de la via , que va fins al sisè llarg , un llarg aquet de 6a que es el que dona lo grau i l’apretada de la via . La segona part ja mes de tràmit.

El grau es de l'antic , per fer comparacions amb el grau actual potser li caldria algun + a segons quins llargs.

L’equipament també es d’època , amb pitons que semblen en prou bon estat (no en vam testar cap) i reblons apuradets apuradets ,dels que serà millor no fotre una pinya per que de ben segur que petarien , les reunions a reforçar , la primera de tres reblons ( que no es pot reforçar ) amb una xapa a puntet de petat i les altres li fan de germanes.

En alguna ressenya demanen pitons , nosaltres no els dúiem i no els vam trobar a faltar , un joquet de micros i solventat.

La roca bona o collonuda en general amb alguns passatges ja mes així així però sense que representi massa problema.

La zona quasi sempre us oferirà ventet al llarg del recorregut cosa que pot , o no , suavitzar la sensació tèrmica i de moment teniu garantida la tranquil·litat , ben poca gent hi volta .

Ens estem plantejant fer li una restauració total i deixar-la tipus Love-Climb per tornar-la al seu lloc de sempre de via repetida , tema que es tractarà  a fons a la propera assemblea de GALLS que aviat es realitzarà aquest any al nou local social CALTON RESORT.

 LES NOIES MANDOBLES

 JO AL PRIMER LLARG

 JO AL SEGON LLARG I LES NOIES REDERA

 JO AL QUART LLARG

 JO... JA M'HE DESCOMPTAT...I NO SE A QUIN
 ALGU QUE NO SE QUI ES I JO AL CIM


RESSENYA TUNEJADA.

LO XIST


divendres, 7 de juny del 2019

El Cau del Sioux, 7b+ (6a ob, 270 m.), Montrebei



La idea inicial era anar cap a la Tempesta Nocturna, però ens agafa la caqueta de darrera hora i decidim deixar-la per un altre dia i enfilar-nos cap un objectiu més tranquil. La via és ben bona, poc obligada i bastant protegida. Destacar l'L3, 7a+ que es pot escalar amb algun A0,  un L4 de 7b+ (diuen) que azerem sense esme, un L5 boníssim de continuïtat (6c) que es deixar fer amb alguna apretada forta, un avantdarrer que potser algo més del 6c que marca la ressenya, ja que té un diedre on no entren els dits, però que Vic s'encadena, i un darrer llarg amb una sortida de bloc que tornem a azerar malgrat el 6c ressenyat.

Trobem a faltar un parell de pitons, que possiblement ja no hi siguin i no hem vist el bolt del L7.

Material. Tascons, micros, àliens i tòtems.


Ari a l'L1

Inici L2


L3
L4

L5

El cau i el sioux

L7

Fotocim
Lo Xist

divendres, 31 de maig del 2019

Rucs on the Rocs, ED- (6b ob, 210 m.), Serra de Sant Joan

Ja feia un parell d'anys que la teníem al punt de mira i avui s'han afilerat tots els astres. Molt bona via en un entorn preciós i roca de luxe. Sobre el grau, difícil de dir. El que està clar és que la resse de Parce està subacotada. Aquell dia Parce va esmorzar massa ColaCao. D'altra banda, els graus de la ressenya original tiren massa amunt en alguns llargs. En resum, com diu Luichy a la seva piulada, feu una mitjana i treieu les vostres conclusions. A mi, l'escalada a St. Joan sempre em descol·loca una mica. La Rucs és atlètica, contínua, amb passos estranys de vegades, d'altres de gorileo, molt variada. I per bonics;  L3 (obligat), L5 (impressionant arribada a la role), L6 (flanqueig de vertígen) i L7.

A l'aproximació, de la pista que va de Montanisell a Bóixols, deixeu el cotxe a la primera casa en runes que trobeu a l'esquerra. Aparqueu davant. I busqueu les primeres fites just davant del cotxe. El camí, ara ja no està massa fressat. Les fites es perden, però el punt d'arribada és clar. Haureu d'arribar a peu de via pujant a la feixa per la seva part dreta i flanquejar uns 200 m.

La retirada en 4 ràpels que corren com la seda. Cap problema.

Material: Nosaltres portem tota l'artilleria, si bé, ens ha sobrat una mica de tot.  Micros, àliens, tòtems i Cams del 0.5 al 3 (per allò de repetir intermedis). Amb un parell de tascons petits i un parell de mitjans n'hi ha prou .
Ubicació

Ressenya original

Parce-resse. Impecable per seguir el traçat. Ni punyetero cas dels graus

L1

Arribada a R1

L3

Arribada a R3. La savina no aguanta un pinyo

L4

L5

L5

Ari al flanqueig del L6

L7

Fotocim
Lo Xist

dijous, 23 de maig del 2019

Marina, 6c (140 m.), Serrat Alt, Montsec d'Ares

Nova i bona obertura de l'Edu que amplia l'àmplia oferta en aquest pany de paret. Cap expansió a l'itinerari, però que es pot protegir bé,  i dos llargs finals sobre fissura durs i ben bonics. Si la voleu gaudir, espereu uns quants xàfecs més.

Material: àliens, tòtems, cam #1,#2,#3 i #4.

Ubicació
Edu resse

L'Ari al L1

L3

L4

Fotocim
Lo Xist