Gon seu que n’és de ben
parida l’edat , això de fer-se vell te molts avantatges , ja no cal quedar be i
guardar les formes si no et ve de gust , si ets on no toca i tens son t’adorms
i tan ample , si algun pas no et surt pots dir que si l’espatlla que si les
articulacions que si els collons de l’oncle Jan... i el mes bonic de tot es la
puta memòria que des apareix fins a extrems mes que ben parits.
El cas es que aquesta via
ja l’avia fet i a fe de deu que no me'n recordava de res de res , tall ben be com
si no l’agues fet mai , el que
representa que vol dir que ja es segur que tinc un munt de vies per fer que no
he fet mai.....NO ES COLLONUT???.
Ens acompanyen un parrell
de manoles de les que fa de bon anar-hi , però pobretes per qüestions de les
que no n'heu de fotre res van haver de retirar, un altre dia serà.
La via te un caire
d’aventureta i un bon regust de clàssica .
Entre l’aproximació , la
via i la retirada us quedarà un dia ben complert.
Te dos tram diferenciats
, el primer mes dret i on trobareu lo
mes punyet de la via , que va fins al sisè llarg , un llarg aquet de 6a que es
el que dona lo grau i l’apretada de la via . La segona part ja mes de tràmit.
El grau es de l'antic ,
per fer comparacions amb el grau actual potser li caldria algun + a segons
quins llargs.
L’equipament també es
d’època , amb pitons que semblen en prou bon estat (no en vam testar cap) i
reblons apuradets apuradets ,dels que serà millor no fotre una pinya per que de
ben segur que petarien , les reunions a reforçar , la primera de tres reblons (
que no es pot reforçar ) amb una xapa a puntet de petat i les altres li fan
de germanes.
En alguna ressenya
demanen pitons , nosaltres no els dúiem i no els vam trobar a faltar , un
joquet de micros i solventat.
La roca bona o collonuda
en general amb alguns passatges ja mes així així però sense que representi
massa problema.
La zona quasi sempre us
oferirà ventet al llarg del recorregut cosa que pot , o no , suavitzar la
sensació tèrmica i de moment teniu garantida la tranquil·litat , ben poca gent
hi volta .
Ens estem plantejant fer
li una restauració total i deixar-la tipus Love-Climb per tornar-la al seu lloc
de sempre de via repetida , tema que es tractarà a fons a la propera assemblea de GALLS que
aviat es realitzarà aquest any al nou local social CALTON RESORT.
LES NOIES MANDOBLES
JO AL PRIMER LLARG
JO AL SEGON LLARG I LES NOIES REDERA
JO AL QUART LLARG
JO... JA M'HE DESCOMPTAT...I NO SE A QUIN
ALGU QUE NO SE QUI ES I JO AL CIM
RESSENYA TUNEJADA.
LO XIST
4 comentaris:
Hola companys,
A la ressenya us heu deixat un camalot que vaig "abandonar" diumenge desprès de que es trenquessin els cables i no vaig poder treure'l. Està entrant a la primera reunió.
Nosaltres varem anar-hi diumenge però a la segona varem baixar, fotia una calor brutal - deia la meteo que baixaven les temperatures, je ,je-
Espero poder tornar-hi amb la fresca. el poc que vaig fer va agradar-nos però és mantinguda i no regalen els graus.
Felicitats per la via
Josep
Nosaltres la vam fer el dissabte passat no aquet , la piulada va amb retras
Pepe enhorabona. Escolta anem, una dia a fer el Rematxa, jo tampoc me'n recordo massa però crec que era bonic.Jajajajaja
Hola company, be aixo de company es un dir perque no ens coneixem; et/us volia comentar, sobre aixo que dius de restaurar la via, jo aniria molt en compte en aixo, i sempre demanat permis als qui la van obrir primer, i posats a dir canvbiari nomes les peces fixes per peces fixes i punt, en fi es una opinio nomes; alla vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada