ATEUS 215m.6b (6a)- PARET DE CATALUNYA-MONTREBEI

Hi havia una dita que deia que Montrebei es per a SUPER HOMES….dons  veient  el pla l’altre dia jo diria que o ara hi han molts super homes o la cosa ha canviat força.

Feia molt temps que no pujava a la paret de Catalunya i gon deu , em vai esgarrifar i tot…lo bancal  erm  i petat de cotxes , una vintena llarga ….mare de deu si alces el cap lo pagès , el sidral seria majo, vam tenir la mateixa sensació que quant arribes al TALOS.

Recordo una vegada que hi vam anar i com de costum nosaltres vam deixar lo parato una mica abans del bancal , a un claret que encara  hi ha al costat de la pista , al arribar al tros vam trobar-hi dos cotxes molt ben aparcats a sobre mateix  del sembrat , on s’acostuma a fer ara, mentre érem a la paret va arribar lo pagès tot empudegat amb una retro i va fer una rasa travessera a la pista de costat a costat i encara , amb tota la mala folla del mon , li va fotre la terra davant mateix de la rasa….aquell parell no se qui eren però el que si se segur es que aquella tarde no treurien el cotxe del sembrat i el que també es segur es que no l’hi tornarien a deixar mai mes. A garrotades també se’n apren.

Volem anar pel mon i no saben diferenciar un sembrat de l’erm… i després et pixes a una cantonada de la diagonal i et multen….collons el mon esta girat, això es el que ara anomenem  cultura i defensem.

Quant arribem al peu de via trobem a la del costat al Juan Carlos , lo Josep i lo Joan i escalarem juntets a la vora fent-mos fotos i despres la birreta de final de jorn , un pler acompanyar a personal tan ben parit i de bagatge a envejar.

La via ens va agradar força , encara que us recomano que trieu el llargs parells i deixeu pel companys els escarsers.

Lo Cesar diu que el 6b+ del sise es 6b i obligat deu rondar el 6a.

La roca es bona o genial en general  i al cinquè , que donen com a trencat , tampoc es per tant.

Es una via ràpida i prou estètica i a mes si matineu no tindreu sol fins quasi a mig dia si fa o no fa.

Per la xarxa torbareu força explicació de la via ,però no us les llegiu així el factor sorpresa jugarà al vostre favor.

EN FI VIA DIVERTIDA I AMABLE ,  SENSE MASSA ESTRÉS.

 RESSENYA CAL LUICHY

 LO PASSEIG DE SALOU

 OMBRETA PEL MATI 

 MAGNIFIC I MANTINGUT SEGON LLARG 

 A VOLTES UNA ROCA DE SOMNI 

 ESPECTACULAR I BONISSIN QUART LLARG 

 FOTO CORTESIA DEL JOAN ASIN

ELS VEINS DE PARET LO JUAN CARLOS, LO JOSEP I LO JOAN A LA DEVOTS

LA ROCA TE PITJOR ASPECTE DEL QUE REALMENT ES 

 LO CESAR BADANT AGUITAN LA VEINA DEL SETE

 FOTOJOVENALLACIO

AVUI NO HI HA XIST, HI HA RECOMANACIO

TASTEU ELS ACOLORITS ORUJOS I LICORS DE CAL TORRES , BONS A COLLONS.

LICOR DE XOCOLATA...MMMMM

La Festa del Paca, 6b+ (6a/Ae) (165 mts), L'Extrem, Montroig

Guapa via per escalar sense angúnies on tots els llargs tenen el seu què i bastant ben assegurada. Un primer de diedre/xemeneia guapo per a aquells a qui els agradi l'encaixonament. Un segon amb un parell de passos de 6a que s'han d'escalar i on s'ha eliminat l'exposició que hi havia, al trencar-se un pont de roca entre els dos primers spits (hem afegit un spit per indicació de Paca). Un tercer boníssim, sostingut, atlètic, més de continuïtat que dur i que surt bé en lliure (de segon). I un quart curtet, sobre roca d'escàndol.

A banda de l'spit afegit, hem canviat alguns ponts de roca que feien una mica de por. I de regalet, a la darrera reunió, ens trobem una barreta energètica de menjar, gentilesa de Víctor Frància, que estava per aquí pedalant. Quin tio més majo !

Apa doncs, gaudiu-la que ha quedat la mar de segura i és ben maca.

Material: àliens i tòtems (tascons no els hem emprat). 18 cintes

L'Ari al L1

L1

L1

L3

L3

Fotocim

Lo Xist

Antena 3 emite imágenes del “negro de WhatsApp” en horario de máxima audiencia

Feixa dels Espàrrecs, (V/A0), Paret d'Aragó, Montrebei

Avui tocava escalar la Pilastra dels Voltors, així que quedem d'horeta amb l'Ari i ens hi posem. L'aproximació està ben detallada al darrer llibre de Luichy. Sols cal encertar l'entrada a la feixa, que està ben marcada amb 3 grans fites. Un cop aquí, la cosa no té pèrdua si aneu amb compte i no us foteu barranc avall. Malgrat tot, aquí teniu el track GPS, gentilesa de logalldeponent. Compte amb el ràpel. Empreu les vostres cordes. Nosaltres emprem les cordes fixes per rapelar, i en el segon segment veig dos mossegades a la corda que fan que se'm caigui un colló per cada camal.

Després de 2 hores, estem a peu de via, però amb un petit problema. Algú, i no diré qui (sóc un cavaller), ha perdut les claus del cotxe. Així que davant la panoràmica d'acabar la via, no trobar les claus, i passar-nos la nit al ras al costat del cotxe, esperant rescat, decidim tornar per on hem vingut. Al peu del ràpel trobarem el llarg més difícil d'aquesta particular via. Un prússic improvisat, i remada de 60 mts amunt. Sortint de la feixa trobem la jaqueta amb les claus dins. Una horeta més i al cotxe. Ha estat una bonica excursió. Cap a Zurita a fer esportiva

Material: Sols us caldrà cordino per prússic o pato.  Nosaltres, opcionalment, portem àliens, tascons, tòtems, C#3, C#4 i 15 cintes. No fos cas.

Fites d'entrada a la feixa 

Baixant

Aquí estaven les putes claus !

Track. A wikiloc

La Via del Pare, 6a+/A1+, (125 mts), Cinglera del Tabac, Montroig

Una bonica manera de recordar aquells que ens estimem i que perduraran en la nostra memòria, posant-hi tot l'esforç, estima i saber fer en aquesta tasca. La via és un petit mirall de la nostra existència; a trams dura, on s'ha de patir; a estones  ens fa gaudir, amb plaques de somni; algun llarg per relaxar-se i en algun punt, bruta i feble, com aquells moments que volem oblidar. I sobre tot curta. Sempre és més curta del que voldríem.

A destacar un primer llarg més expo que la resta. Entrada desprotegida, i amb poques possibilitats fins estar ben aprop del pitó. I que també presenta una sortida del segon diedre complicada, per la vegetació que s'hi ha acumulat i les poques repeticions (6). A la resta de llargs la tònica canvia i et permet gaudir de debò.
El segon de diedre taronja i després placa, boníssim. Un tercer de tràmit amb roca a controlar i l'últim és la cirereta del pastís amb un primer tram d'artificial (A1) i una placa vilanovina per guadir!

No fem en lliure i el L1 ni el L4. Massa durs per a nosaltres.

Gràcies companys. Repetir una via oberta per un amic sempre fa especial il·lusió i més quan està dedicada a una persona tant important per a ell.

Material. Del que posa a la ressenya, el C#4 és opcional. Que els tascons siguin de cable és important  ;-)  (de què són si no, avui en dia ?). I per cert, els 20' d'aproximació suposo que són si es fan en moto. Si no, compteu amb 40'.

Ressenya original (lleugerament modificada)

L'Ari a l'inici del L1

Llastra que falta, responsable del darrer desprendiment

L2

Arribada a la R3

Fàcil L3

L4

L4

Totes les repeticions

R3

L4

Fotocim

Lo Xist:  (la puta gràcia que us farà quan això s'ompli de guiris)

https://www.outsideonline.com/2179201/5-reasons-spain-best-place-climb

EVA BAEZA 370m. 6a/A1 OBLIGAT-TERRADETS

Avui vos unflaré lo cap donant-li  tombs a una reflexió del nostre Jèsus…un tio molt ben preparat en el tema del medi ambient…es enginyer de no se que , però d’algo així amb pes pel que fa la natura i la conservació.

El cas es que diu que ell no vol obrir vies per que ja en hi han mes que proutes…i a fer de mon que te tota la raó , per a poder  fer-les totes calen deu vides.

També creu que no cal escalar-ho tot , que seria desitjable deixar llocs verges sense patir el destorb i la mala traça de la pitjor feristela que representa que som.

De vegades crec que els escaladors som uns egoistes i sols ens mirem lo melic , que busquem raons per defensar lo nostre esport i així poder pensar que som els guais de la muntanya …i començo a no tenir-ho  massa clar això , començo a creure que ara ja som massa  paios remenat per les parets  i que l’escalada clàssica es pot ser la que fa mes malesa , on nosaltres anem a passar l’estona resulta que es un delicat ecosistema i la llar de un bon grapat d’espècies.

Els friquis son molts , uns urbanites bastant llords i escandalosos , no sembla tinguin cap respecte pel medi sols la dèria del grau….però s’amunteguen en poc espai…el destrossen si  però es poc espai.

Nosaltres fotem cullerada a tot arreu i generalment a llocs on hi a mes vida que no pas en un pedrot de poca alçada i poc relleu...i mal en fem , MES DEL QUE VOLEM RECONEIXER .

Un bon dia parlant amb un guarda d’un parc…jo li fotia a parir als toristes per lo bruts que acostumen a ser , ell  em donà la raó i tot seguit apunta tot seriós …”si tens raó son bastant bruts però ells sols afecten un metre a cada costat del camí…vosaltres emprenyeu  per tot arreu inclòs allà on no convé”.

NO SE CANALLA POT SER HA ARRIVAT EL MOMENT DE COMENÇAR UNA VERITABLE AUTOCRITICA I ESCOLTAR PAIOS COM LO JÈSUS ….QUE EN SAVEN MES QUE NOSALTRES.

LA VIA

La via es  ben diferent del que acostuma a oferir LES BAGASSES.

Te una mica de tot , roca bona i de no tant ,feixes  verticalitat i algun desplom, trams equipats i alguns a equipar.

No es una meravella de via però quant ets al cim tens la sensació d’haver escalat i difícilment  coincidireu amb algú.

A mi prou que em va satisfer , però per la xarxa altra gent diuen el contrari….no se valtros mateixos la feu i tindreu la vostra opinió.

Això si , el grau fins el 6b fumable…d’aquí en amunt ….alguns graus no tenen massa solta.

Resta prou equipada però en alguns trams caldrà escalar i a cops sobre roca d’aquella manera .

No es una via de por però tampoc es una via d’allò que ara en diuen “ comercial”.

JO LA RECOMANO LO CESAR NO TANT….FEU CAS AQUÍ VOS SEMBLI…..AU

 RESSENYA CAL LUICHY

 PRIMER LLARG 

 PLACA FINA FINA

 SEGOND 

 AQUI LA ROCA JA DEIXA DE SER PLAQUERA

VERTICALITAT GARANTIDA

 AMB TRAMS DE ROCA MIG MIG

 I PANYS DE COLLONUDA

 I TOTS BASTANT DIFERENTS

 EN ALGUNS LLOCS CALDRAN EL FRECHIS

 FOTOCRUASSANTCIM

LO XIST