Una bonica manera de recordar aquells que ens estimem i que perduraran en la nostra memòria, posant-hi tot l'esforç, estima i saber fer en aquesta tasca. La via és un petit mirall de la nostra existència; a trams dura, on s'ha de patir; a estones ens fa gaudir, amb plaques de somni; algun llarg per relaxar-se i en algun punt, bruta i feble, com aquells moments que volem oblidar. I sobre tot curta. Sempre és més curta del que voldríem.
A destacar un primer llarg més expo que la resta. Entrada desprotegida, i amb poques possibilitats fins estar ben aprop del pitó. I que també presenta una sortida del segon diedre complicada, per la vegetació que s'hi ha acumulat i les poques repeticions (6). A la resta de llargs la tònica canvia i et permet gaudir de debò.
El segon de diedre taronja i després placa, boníssim. Un tercer de tràmit amb roca a controlar i l'últim és la cirereta del pastís amb un primer tram d'artificial (A1) i una placa vilanovina per guadir!
No fem en lliure i el L1 ni el L4. Massa durs per a nosaltres.
Gràcies companys. Repetir una via oberta per un amic sempre fa especial il·lusió i més quan està dedicada a una persona tant important per a ell.
Material. Del que posa a la ressenya, el C#4 és opcional. Que els tascons siguin de cable és important ;-) (de què són si no, avui en dia ?). I per cert, els 20' d'aproximació suposo que són si es fan en moto. Si no, compteu amb 40'.
|
Ressenya original (lleugerament modificada) |
|
L'Ari a l'inici del L1 |
|
Llastra que falta, responsable del darrer desprendiment |
|
L2 |
|
Arribada a la R3 |
|
Fàcil L3 |
|
L4 |
|
L4 |
|
Totes les repeticions |
|
R3 |
|
L4 |
|
Fotocim |
Lo Xist: (la puta gràcia que us farà quan això s'ompli de guiris)
https://www.outsideonline.com/2179201/5-reasons-spain-best-place-climb
2 comentaris:
com sabreu i han dos bies a prop molt bones tambe obertes pel Tonet i jo
saludos
lo nik
ja tinc ganes de fer-les aquestes !
Publica un comentari a l'entrada