dissabte, 18 d’agost del 2012

11 d'Agost de 2012-LLAUSET-Pic de la Solana de Llauset-A.C.VALDRIC 230 m. V

Fantàstica ressenya del Luichy
Vies del Pic de la Solana de Llauset
(foto treta de Internet, no se d'on)

     En un acte heroic i per tal de que el bon nom del nostre col·lectiu no resulti malmès, lo Lluís i lo Sergi ens en anem a ascalar a Pirineu.  No se que esta passant aquest estiu , però la GALLOFADA no dona senyals de vida. Alguns se’n han anat a l’estranger,  altres a la platja (ja no hi ha respecte a res) ,  en hi ha que potser els han portat al   escorxador d’aus ,  un treballa –pobre- (ó no) i n’estic segur que alguns s’estan tocant lo melic o un altra cosa de mes avall.
     Nosaltres desafiant les temperatures extremes (31º al aparcament de la presa a les 3 de la tarda) triem la via A.C.Valdric al Pic de la Solana de Llauset. Això es troba direcció túnel de Vielha i a la desviació on posa: Aneto , continuar carretera amunt , passar lo poble i arribar a la presa de Llauset  (aparcament).
     Es una d’aquelles vies de “Festa Major i ressaca” on les mesures son adequades a la morfologia cadenciosa dels GALLS, cresta eixerida i el pit ben afora. Aproximació de una horeta per bon camí, menys l’últim tram de pedrera; deixes la motxilla i rapeles el primer llarg; escalada amb bon granet (cal vigilar algun bloc) i amb les reunions instal·lades; amortitzes els friends i els tascons ja que les tirades son netes , a part d’un clau taronja al tercer llarg; les vistes magnifiques dels Besiberris, el Russell i el Vallibierna, així com els llacs de la vall d’Anglios, ja valen la visita a aquesta part del Pirineu. Si a tot això li afegim que la via no passa del   V grau…. Invitació al Onanisme!!!. (pareu compte o us quedareu cecs)(o se us assecarà la medul·la)
 Rapelant lo L1
 Fotoaprop del Sergi al L1
 Fotolluny del Sergi al L1
 Lo Sergi al L2
 Lo Lluís al L2
 Lo Sergi es passa de frenada la R2
 Lo Sergi a L3
 Lo Lluís a R2
 Lo Sergi al L3
 Lo Lluís al L3
 Lo Sergi al L3
 Lo Lluís al L3
 Lo Lluís al L4
 Lo Sergi al L4
 Lo Lluís arribant al cim
 Fotocim
(darrera lo Vallibierna)
 Lo Lluís al ràpel de 30 m. del descens

 El descens es pot fer com diu  a la   ressenya   del   Luichy (cal emportar-te la motxilla)   o be ,des grimpant per la canal evident de la dreta, fins a trobar una instal·lació de ràpel (30 m.) i després anar baixant seguint les fites fins a peu de paret.

PA "LISTOS":  
Pregunta : La foto la ha feta un home ó una dona???
(solució a la pròxima piulada, com fan els diaris)  

LO CLIP :
Perdoneu per la publicitat
  





dimecres, 15 d’agost del 2012

4 d'Agost de 2012-CAVALLERS-Paret on peta lo riu Malo-INDIRECTISIMA 300 m. 6b (V+ obl.)

Fantastica ressenya del Luichy
Vista de la paret desde la presa

     Després de uns dies d’esperar a que els nostres GALLS Alpinistes anessin penjant les seves corredories per les grans muntanyes del nostro mon, ens decidim a notificar la nostra magnifica aventura , no exempta de riscos i perills, i que es va desenvolupar per les parets del nostro estimat Pirineu.
      Suposo que pensareu que la via triada es força fàcil, pues sí però no, per que te la has de equipar  en varis trams, hi ha un 6b, si et caus “rodoles” una bona estoneta i , a mes…… Que collons!!!!  l’aventura te la montes on et surt dels nassos. O no?.
      Que podem dir d’aquesta via que no sàpiga el mes poruc  dels que trepem pel Pirineu. Jo la trobo d’aquelles vies que cal repetir una vegada al any. Es llarga , té plaques, diedres , sostres, flanquejos, slabs i un ambient bucòlic que es presta a enamorar-te (opció lliure) A mes a mes, l’aproximació i la tornada es agradable , amb pas de riu i mullena de peus inclosos. Si a tot això se li afegeix que un de la cordada no l’havia feta, la combinació i el resultat son esplèndids.
 Lo Lluis al L1
 Lo Sergi al L1
 Lo Lluis a R1
 Lo Sergi al L2
 Lo Lluis al L2
 Lo Sergi al L3
 Lo Lluis arrivant a R3
 Lo Sergi al L4
 Lo Lluis al L4
 Lo Sergi a R4
 Lo Lluis al L5
 Lo Sergi a R4
 Lo Lluis al L6
 Lo mesm
 Lo Lluis al final del L7
 Fotocim
 Ultim rapel
 Fotobotanica
     L'aproximació es fa per la dreta del la presa, un cop s'arriva al riu cal buscar el lloc mes comode per travessar-lo i despres buscar unes fites a l'esquerra fins a peu de paret, que es trova a l'altra banda del llac. Tambe s´hi pot anar per l'altra banda , pero el cami es poc definit en el ultim tram. Per fer-la tranquil, cal portar el joc de friends fins el C-3 , mes que tot pel tercer llarg, i unes 9 ó 10 cintes. Cordes de 60 m. ja que les tirades son llargues i els ràpels també. Es baixa per la instal·lació de la Shrek 2 . El inici dels ràpels es troba davall del pi gros , a la dreta d’on acaba la via que hem relatat.
     Ens ho vàrem passar de puta mare i, tal com hem dit abans, l’any que ve hi tornarem. Hale!!

LO CLIP :
EL SOMNI AMERICÁ......
"ESTADO DEL BIENESTAR"????

divendres, 10 d’agost del 2012

1 d'agost de 2012 -ALPS- AIGUILLES ROUGES- CLOCHER DU BREVENT- "CRAKOUCASS" MD-, 6b (V+), 240 m sortint per "LA SOMONE" D. V.

CRÒNIQUES ALPINES: DOS "GALLS" A CHAMONIX

CAPÍTOL TERCER

ROCA CALENTA, CALENTA...

Avui deixarem el gel i la neu per tornar als nostres origens: la roca, i que res millor que una via sobre bona pedra, orientada al sud i amb un equipament del més pur estil Gutierrez... qui es pot resistir?. "Crakoucass", surt recomanada al llibre que m'ha deixat en Marmo. Es tracta d'un esperó-agulla (clocher) força bonic seguit de dos contraforts. Escalada "Plaisir".



Ressenya agafada amb l'Iphone
Ressenya made in "Lo Gall" (part de baix)

La via es plena quan arribem, però la companyia es grata; dos "vikingues" procedents de Noruega fan cua davant nostre (tot ballant la sardana...)... ens resignem... qui és l'últim?
Amb aquestos paisatges al davant no importa esperar...
Sembla que ja els hi toca a les "vikingues"
Juanill per l'entrada directa de 5c
Merto arribant a R1

Bona pedra, un gneis força maco, fissurat, bones assegurançes, això torna a ser el paradís...
Juanill, content, arribant a R2

Tercer llarg, preciós comença per una fissura...
...i acaba pujant dos agullots... del darrer et despenges 8 m fins la role, molt divertit...
Merto entre el primer agullot i la paret
Merto a punt de coronar el segon agullot (en lloc de rapel ho vam muntar com si fos un top rope)
Foto de la role i l'altre agullot des del cim de la segona agulla

Diedres, i fissures, tot molt "chamoniardo"
Arribant a R4

Ara be el llarg "lolo", marquen 6b o A0 (la gent normalment s'escaqueigen per una vira però nosaltres no tenim res més que fotre i a més a més així no hem de fer cua)

El 6b o A0 es converteix per "art de l'herengi" en un V+ amb un pas d'A1 (peu a la baga)... molt més nostrat...
Merto arribant a la 5ena role...

... situada al cim de l'esperó que aquí forma una agulla d'on cal baixar amb un rapel de 20 m. El paisatge es... al·lucinant, un dels millors miradors del mon pel meu gust.

Un cop a baix només cal seguir les "vikingues" que feia un ratet que no veiem. Aquí de fet vam deixar la "Crakoucass" per seguir per "La Somone"... és el que passa quan segueixes a la llopada... 
... i que més dona? l'escalada es maca igualment.
Darrers llargs: vistes de Chamonix...
...i del paradís.
Últim llarg: "Corre, corre que s'escapa el darrer telefèric!!!"


Vam tenir que fer un "KilianJornet" (correr com bojos costa amunt) per poder agafar el darrer telefèric així que a l'arribar a baix encara teníem que plegar les cordes fotudes a la motxilla de qualsevol manera Nen Jesús.

PRÒXIMAMENT: ÚLTIM CAPÍTOL

GLACERES, ESCLETXES, MUNTANYES I... GALLS 

CONTINUARÀ...