dimecres, 22 de juny del 2011

18 de Juny de 2011 (2ª part de 3)-BENASQUE-AMPRIU-Torre de Marfil-ÑAM ÑAM 75 M. 6a (V+ obl.)

Ressenya del Luichy

     Després d'haber calentat una bona estona i com cal aprofitar el dia, la cordada dels "potxolos" s'encamina cap a la Torre de Marfil. Es una zona preciosa on hi ha vies de tots els colors i grau. Escollim la Ñam-Ñam ja que cap dels tres l'hem feta o , si mes no, cap dels tres se'n enrecorda (la edat fa estralls). Es una via basicament de placa amb alguna sortida herbosa i un final de fissura adiedrada (toma "palabro"). 
     Empese per una placa prou fineta on lo Lluís demostra el perquè de la seua despesa en "cafès". S'ho curra sense tocar xapa ,el bandido. Darrera seu va lo Juanito i pul·lula pel sisè fins que també passa. En canvi lo Sergi es fot de lloros per fer-se lo viu i voler passar una mica mes a la esquerra (es un cabasudo).
Lo Lluis al L1
Lo Juanito al 6a del L1
Lo Juanito al L1

     Lo segon llarg es mantingut i la pedra esta coberta de molsa lo que li donar un caire aventurer (quina gilipollada) lo que li dona es una tremolor a les cames. Quan l'acabem tots coincidim que es una "potxolada" de via , Peró que si algú li fes una bona respatllada quedaria de collons. La via esta equipada i cal rapelar, anelles a la role i 2 ràpels, amb dues cordes de seixanta no s'arriba abaix.
Lo Lluis al L2
Lo Lluis al L2
idem
Lo Juanito al L2
idem
Fotocim
Lo amor neix espontani
Lo Lluis se'n va a fer cafe
Floreta del dia

LO XIST :


Tres amigas están hablando de sus respectivos maridos:

La primera dice: "Pues chicas, resulta que el otro día acababa de hacer el amor con mi Paco y me dio por tocarle sus huevos... ¡Si vieran lo fríos que estaban!"

La segunda: "¡Claro! Como los pobrecitos se quedan fuera... A los de mi Mariano les pasa lo mismo."

La tercera: "¡Oich! ¿Qué me dicen? No tenía ni idea, pero ni idea... Bueno, esta noche lo compruebo y ya les contaré."

Al día siguiente se reúnen de nuevo y una viene hecha un cristo con un ojo morado:

"Pero, chica, ¿qué te ha pasado?"

"Pues resulta que ayer por la noche, después de hacer el amor con mi Bartolo, fui a comprobar lo de los huevos fríos y se me ocurrió decir: ¡Mira! ¡Como los de Paco y Mariano! ¡Y si vieran la que se armó!"


18 de Juny de 2011 (3ª part de 3)-BENASQUE-AMPRIU-Sector Alucina-E.T.P.C.P. 110 M. 6c (6b obl.)

Ressenya extreta del llibre del Luis Alfonso: "Escaladas junto al  Esera" Vol  2
Compreu-lo que val la pena


     Tal i com os he dit en la primera part d’aquesta historia, la cordada dels “manolos” van a fer pel seu compte i risc , la 13 Rue del Percebe i com no en tindran prou li fotran castanya a les fantàstiques plaques de la veïna  E.T.P.C.P. (que collons deu de voler dir això?). No os puc explicar massa com han anat aquestes trepades perquè cap dels “manolos” s’ha dignat escriure ni una lletra. Son molt “manolos” però estan fets uns “perros”.
      En   vista   del èxit, la   cordada   piadosa  dels “potxolos” decideix penjar la piada corresponent i deixar LO GALL on es mereix estar , en la “cresta de la ola”.
       La 13 Rue del Percebe ja la vàrem relatar en una piada anterior, per lo que no hi afegirem res mes. Nomes hi posarem unes fotos per a que quedin contents.
Lo Pepe al L1
Lo Pepe al L2
Lo Nico i lo Pepe a la R1
Lo Pepe i lo Nico al L3
Lo Nico al L3
Fotorole

     Pel que respecta a la E.T.P.C.P. em varen dir que les plaques son espectaculars, la primera placa del primer llarg es pensaven que era 6ª+ , però com van perdre la ressenya s’ho varen currar “al tiento” (per això son uns “manolos”) i que el flanqueig de l’últim llarg li has de fotre “jeto”, tot i que fas dos o tres passos i sempre trobes un cantet per respirar una mica, la sortida pel desplom diuen que pots fer un “Aserdo”.
Lo Nico al L1 amb lo Pepe de "controler"
Lo Nico al L1
La inmensitat del silenci
Lo Nico apretan
Lo Pepe al 6c del L3
"Mas de lo mismo"
Lo Nico navegant per les plaques del L3
Repetim
Quin possat

Lo Pepe a les plaques
I això es tot el que os puc explicar


Floreta del Dia
Aqui teniu el document grafic del que parlavem en la 1ª part d'aquesta historia. Es pot vere clarament el menyspreu del 5 GALLS en vers de lo que es inadmisible
Lo Pepe estigmatitzat per sempre


CLIP,CLIP:





dilluns, 20 de juny del 2011

12 juny 2011-DENT D'ORLU-Cara Est- via SUPERSÉ- 400m 5c

     Ves per on, mos  ha agafat fort això de visitar la bonica regió de Ariege. Un altre cap de setmana, , aquest cop la Papallona (l'Anna) i lo Lluís, encarem cap a Andorra a sopar i tornem a estacionar la furgo al final de la pista de la vall d'Ascou. Sempre amb la promesa que si fa mal temps   aniran a pendre les aigues a Caldea.

     Al matí ni una nuvolada a l'horitzó, lo Lluís s'aixeca com un llampec, i la Papallona li recorda les dificultats que va tenir per abandonar el catre l'altre dia que havien d'anar de shoping... Es el que té, de ser parella i cordada al mateix temps...La sang no arriba al riu, i tot es suavitza, quan mos adonem que al menys dues cordades-parella franceses encara estan intentan trobar motivació per anar ascalar i abandonar les activitats eròtico-festives dintre les tendes.

     A la Papallona li motiva un munt això d'avançar cordades, sobretot si son estrangeres... no cal esforçar-se per entendreu, es dificil, les femelles son així. Lo Lluís, només té al cap d'anar ràpit per poder arribar a temps de  fer unes birres al bar d'Ax abans no tanquin...no cal que hi busqueu cap lògica, es dificil, els mascles son així. Així doncs amb motius clarament diferenciats, se'n van cap a la cara est de la Dent d'Orlu. La via triada, és una de les clàsiques de tota la vida d'aquesta cara de la Dent , la SUPERSÉ.
ressenya de la guia de J.D. Achard
La Dent d'Orlu
 La Llona aproximant pel mig del bosc

     Es una tria encertada, ja que a la TAPAS SANS DALLE, hi ha tropocientas cordades de totes les nacionalitats, la PINK FLOID i la FLEUR DE RODHO, comencen pel mig d'unes regateres que xorregen i la SUPERSÉ es veu raonablement seca i en cas de problemes d'humitat severa,  les reunions equipades per rapelar. 
No es el primo de zumosol,sino la tieta de Don Simon
Punt vermell i nom a peu de via

     Els primers llargs son sobre plaques d'adherencia bastant tumbades i no massa dificils, tot i que hi ha bastanta alegria entre els seguros, però son divertits i molt ràpits de fer.
Lo Lluis a les plaques dels primers llargs
Es veuen cordades a la Tapes sans Dalle
     La part central travesa un barrera de diedres i desplomets en 3 o 4 llargs, amb el grau de 5+ bastant mantingut i algun pas una miquetona més dificil. aquesta és la part que és va trobar més mullada ( peus de gat mullats, cordes xopes...). sort que portavem 5 friends , i varem poder escaquejar alguna xorrera, però no dificultat.

La papallona plaquejant

    La part superior, els 3 darrers llargs, estaven bastant secs,  sobre placa de 4+, amb algún paset una mica més dificil, escalada molt bonica i agradable, tot i que els metres es comencen a notar.
traien el cap despres de la placa del penultim llarg
     La sortida de la via és pràcticament al cim de la Dent d'Orlu (2222 m.), amb unes vistes espectaculars 360 graus, i una timba de 1000 mts cap la cara sud.

Sortin de la via
La Llona contenta d'adelantar a les cordades franceses
i lo Lluis pensant amb les birres

     Justet arribar al cim i començar a ploure suau, cosa que ens fa correr encara més, ja que aquesta va ser una de les escalades més ràpides de l'història d'aquesta cordada. De cotxe a cotxe 7 hores. Serà per la falera d'adelantar cordades franceses o per les birres, o les poques ganes de pillar "palomo"?.
     Una via del tot recomanable, on nomes cal portar, cordes de 60 m., una dotzena de cintes (algunes llarges), reunions, i si està mullat algun friend per esquivar les humitats. Ah! també les ungles ben retallades!!

La floreta del dia
EL XIST:

     Tres mujeres regresaban a su pueblo cuando vieron a un hombre, obviamente borracho, caminando delante de ellas.

     Mientras lo observaban, el borracho cayó boca abajo en un charco de lodo. Entonces ellas caminaron hasta él, y una lo volvió de espaldas para ver si lo reconocía. Sin embargo, su cara estaba tan cubierta de lodo que la mujer se inclinó y le bajó los pantalones. "Bueno, este tipo no es mi marido," dijo la mujer.

     La segunda mujer se asomó y dijo, "Tienes razón, no es tu marido."

     La tercera, algo mayor que las otras dos, se acercó y dijo, "Este tipo no es nadie del pueblo."


dilluns, 13 de juny del 2011

11 de Juny de 2011 (1ª part)-TERRADETS-SERGIO (fins l'escape)-230 M. 6a (V+ obl.)

Ressenya del Luichy
Localitzacio

     Aquest dissabte no tenim gaire clar on anar, ja que la “meteo” no acaba de definir el temps que farà. Ens truquem  lo Nico i lo Sergi i decidim de quedar a Sant Llorenç a les 9,00 a.m. allí esmorzar i decidir. En el últim moment s’apunta lo Juanito.
     Trobada al bar del Jaume . Coincidim amb la penya del Centre excursionista de Lleida, que , amb lo Albert , president de la S.E.A.M (Secció d’Escalada i Alta Muntanya) al davant, fan l’activitat “apadrina un friki”.
     Esmorzar lent però bo, com sempre .  Lo Sergi proposa d’anar a fer la via Sergio fins l’escape a Terradets (ell no l’ha feta) cal aprofitar del “lastir” Nico (lastir: el que estira corda) . A tot-hom li sembla be ,així que carretera del Doll amunt.
     Arribada a la Font de les Bagasses (putes, per si no ho sabíeu) ens guarnim i cap a la pedra.

 Lo Juanito i lo Nico a peu de via
 lo Nico al L1
Lo Juanito al L1 i lo Nico a R1
 Lo Forat de l'Or a tope
 Lo Juanito i lo Sergi al L1
  Lo Nico al L2
 Lo Juanito i lo Sergi al L2
  Lo Nico al L3
 Lo Juanito al L3
 Lo Nico al L4
Lo Juanito i lo Sergi al L4 
  Lo Juanito al L4
 Lo Nico al L5
 Lo Juanito i lo Sergi al L5
 Lo Nico al L6
Lo Nico al L7 (Jardi dels Deus)

     Lo Nico engega l’ascalada i no deixarà la corda fins el final de la via , tot i que ho intentarà algun cop. Lo Juanito i lo Sergi tenen un gran problema per comprendre lo que diu lo Nico i no li presten gaire atenció tot esperant que se li passin aquestes males idees . Sortim per l’últim llarg de la Jardí dels Deus
 Fotoescape
 Plegant cordes
 L'aigua i l'amor
 Quina maravetlla

     De la via no en hi massa que explicar. Típica via de Terradets , plaquera , amb un parell de diedres i un espectacular muro de sortida a l’escape. Cal portar alguns “cacharros” per les dues primeres tirades i el tram de dalt del últim muro. De totes maneres els passos compromesos estan ben assegurats. En el diedre del 5e llarg cal apretar el cul (V+)
 Floreta del dia


SEXICLIP:

Sport de risc?!