Al matí ni una nuvolada a l'horitzó, lo Lluís s'aixeca com un llampec, i la Papallona li recorda les dificultats que va tenir per abandonar el catre l'altre dia que havien d'anar de shoping... Es el que té, de ser parella i cordada al mateix temps...La sang no arriba al riu, i tot es suavitza, quan mos adonem que al menys dues cordades-parella franceses encara estan intentan trobar motivació per anar ascalar i abandonar les activitats eròtico-festives dintre les tendes.
A la Papallona li motiva un munt això d'avançar cordades, sobretot si son estrangeres... no cal esforçar-se per entendreu, es dificil, les femelles son així. Lo Lluís, només té al cap d'anar ràpit per poder arribar a temps de fer unes birres al bar d'Ax abans no tanquin...no cal que hi busqueu cap lògica, es dificil, els mascles son així. Així doncs amb motius clarament diferenciats, se'n van cap a la cara est de la Dent d'Orlu. La via triada, és una de les clàsiques de tota la vida d'aquesta cara de la Dent , la SUPERSÉ.
ressenya de la guia de J.D. Achard La Dent d'Orlu |
La Llona aproximant pel mig del bosc
No es el primo de zumosol,sino la tieta de Don Simon
Punt vermell i nom a peu de via
Lo Lluis a les plaques dels primers llargs
Es veuen cordades a la Tapes sans Dalle
La papallona plaquejant
traien el cap despres de la placa del penultim llarg
La sortida de la via és pràcticament al cim de la Dent d'Orlu (2222 m.), amb unes vistes espectaculars 360 graus, i una timba de 1000 mts cap la cara sud.
Sortin de la via
La Llona contenta d'adelantar a les cordades franceses
i lo Lluis pensant amb les birres
Una via del tot recomanable, on nomes cal portar, cordes de 60 m., una dotzena de cintes (algunes llarges), reunions, i si està mullat algun friend per esquivar les humitats. Ah! també les ungles ben retallades!!
La floreta del dia
EL XIST:
Tres mujeres regresaban a su pueblo cuando vieron a un hombre, obviamente borracho, caminando delante de ellas.
Mientras lo observaban, el borracho cayó boca abajo en un charco de lodo. Entonces ellas caminaron hasta él, y una lo volvió de espaldas para ver si lo reconocía. Sin embargo, su cara estaba tan cubierta de lodo que la mujer se inclinó y le bajó los pantalones. "Bueno, este tipo no es mi marido," dijo la mujer.
La segunda mujer se asomó y dijo, "Tienes razón, no es tu marido."
La tercera, algo mayor que las otras dos, se acercó y dijo, "Este tipo no es nadie del pueblo."
1 comentari:
he? que falte el xist.
Quines caretes de felicitat feu, quina parellata de manolets.
petons, per tu no lluís...bueno un nomes...
Lo Nik.
Publica un comentari a l'entrada