Mola escalar tots tres de nou, després d'una llarga aturada per maternitat. I com no, Ari decideix retornar per la porta gran. Avui tot està controlat (o quasi) i cadascú sap què ha de fer; anem a toc de pito.
Via de J. Marmolejo i J. Mercader, gens comercial, cap expansió, poc repetida, però Vic ja l'ha fet i ens assegura que val la pena. Quan veiem el primer llarg, ple de matolls, no ho veig gens clar. Surt l'Ari i es baralla una bona estona amb la verdura. Sort que és curt; aquesta és la penyora que pagarem per gaudir dels dos darrers. El segon ja canvia, guapa i llarga escalada en dos trams, amb algun pas a controlar. I com Vic s'enrotlla molt, em deixa el darrer per a mi. Aquest llarg és apoteòsic, un dels millors que escalareu a Mont-Roig. Poc equipat (3 pitons i algun pont de roca que millor no tastar), llarg i prou sostingut. La dificultat està en un tram una mica exposat en el primer terç (abans de l'arbret): a protegir amb cura, alien blau a esquerra i sortida torera a buscar el diedre/fissura. Aquí la cosa canvia una mica, es poden anar posant coses i acaba en un magnífic i gens difícil off-width. Potser tira més cap al 6b que cap al 6b+, però tant fa, és una delícia de llarg.
Baixada ràpida perquè hem d'anar a buscar el petit a la guarderia, els grans al cole, i per rematar, portar-los a extraescolars. Feia 20 anys que no feia aquestes coses. Això sí que és un bon 6b+.
Material: àliens des del blau, tòtems, Cams #0.5, #1, #4 i #5. Algun tascó mitjà també el podeu emprar
|
Ressenya original "DEL BAR"
|
|
Ari a l'L1
|
|
Vic a l'L2
|
|
Segon tram de l'L2
|
|
L3 |
|
El Cam#5 ha anat viatjant per tot el llarg
|
|
Fotocim |
Lo Xist
|
Som uns fluixos
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada