Recent obertura de Nandi Salas i Armand Ballart que resulta fàcil de definir: escalada molt bonica, agradable, gens difícil, directa i, ohhh sorpresa, per ser de qui és, molt poca exposició. La roca és boníssima i les possibilitats de protecció enormes; posareu el que vulgueu pràcticament on vulgueu. Arribant a l'R3 ja es veu que l'A0 pot sortir. Un cordino a sobre del primer bolt encara ho posa més senzill. No va més enllà del 6a+: hi ha bones gandes. La resta és un muret de continuïtat sobre el 6a.
En resum, una bacanal de bústies i bustietes sobre roca orgasmàtica que us deixaran amb ganes de molt més. I com en volia més, arribant al cotxe m'adono que he perdut el meu estimat gorro gay. Li tinc molt de carinyo, així que no m'ho penso gens per tornar a pujar per on hem baixat. M'embolico una mica, naturalment, i ja suposo que no estic pujant pel camí correcte. Així que arribo fins a la sortida de via per baixar resseguint bé el corriol i me'l trobo, al molt fill de la grandíssima puta, al riu, al costat de la carretera. Es de ser inútiles.
Material: 7/8 cintes, tòtems fins el verd.
|
L1 |
|
Parce a l'L2
|
|
Ell mateix al 6a+ de l'L4
|
|
Sortint al jardí de l'L5
|
|
L6 |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada