Ser GALL mola per que
entre nosaltres no hi caben ni calen els formalismes ni les bones maneres ni
cap mena de collonada que pugui suposar un
esforç en vers de cap altre GALL , si as de menester qualsevol cosa important i
seran... però si no es així no toquis els collons i ja t’aspavilaràs , si de
vegades pots arribar a pensar que son morts i tot.
Entre nosaltres no necessitem treballar l’amistat , i es per
que si sense mes i prou , poden passar molts dies i molts mesos sense cap
senyal i a la que et retrobes tot segueix igual , sense explicacions ni
comentaris instintivament i de forma natural comencen a brollar les rucades i
de sobte ja tot es a lloc com si res.
Es un plaer tenir gent així com amics , tot es mes senzill i
planer , no et cal trencar la closca per si la dius fora de lloc o massa gran ,
o com si no la dius , tant fa tampoc t’escolten , l’única neurona que covem no
dona per a mes i tampoc ho vol fer.
De fet sempre he pensat que si els GALLS manessin el mon no seria
millor no , però a fer de mon que riuríem mes i que un bon grapat de problemes
des apareixerien , i no pas per que els hi trobéssim solució no , mes aviat per
que no els sabríem ni ensumar o simplement no els hi fotriem ni cas.
POT SER HA ARRIVAT L’HORA DE MONTAR UN PARTIT POLITIC I
PRESENTAR-NOS A TOT LO PRESENTABLE....I
JO EM DEMARE SER EL TRESORER O REI, VA QUE SI!!
Be lo cas es que feia dies que no coincidíem amb lo GALL
PINTO i em va proposar d’anar a
AILEFROIDE on ja hi eren la LLONA i lo LLAUIS , bons coneixedors de la zona ,
dons som-hi.
Que dir d’AILEFROIDE... es una mena de PANTICOSA però a
l’engròs , te mes de tot , mes vies , mes gent, mes alçada i pràcticament tot
equipat com per a no patir.
Si fins i tot en vam fer una que encara dubto si es o no es del
Juan Gutiérrez , una ma de xapes que enlluernaven i tot.
Una bona garbera de vies de grau amable amb aproximacions
amables i retirades amables , amb un escampall de gavatxos amables , tot per
allí es amable ...alguns preus pot ser que ja no ho son tant però la gran
majoria del tot convida a l’amor sens’esme.
Vam fer algunes vies però ara mateix no recordo massa be
quines eren , de fet tant us fot per que son totes si fa o no fa del mateix
tall , era tot tant amable que jo ja no tocava de peus a terra i lo cervell el
tenia totalment emboirat , de fet lo millor va ser compartir uns dies amb gent
que raderament no coincidim massa.
Bona roca , bons equipaments , bons companys , bon lloc , si
fins i tot lo mecànic que va haver de venir a engegar-me lo vehicle per que em
vai quedar sense bateria era de bon jan i molt bona persona , no gaire parlador
però rialler a collons.
Es el que te anar ensofrat tot lo dia , que tot ho veus
maravellos , de fet ja no se si fer una piulada o una peli del DISNEY.
1 comentari:
Ostia! Quina gracia! tornar aveure el Pagacafés del LLauis i la guapissima LLona! Molts besitos per la LLona i una pedrada pel LLauis.
LOGALLCAFREQUENOCAFÉ
Publica un comentari a l'entrada