Aquesta via trenca la tònica de plaques difícils de la paret i és, potser, una de les maneres més senzilles de pujar la paret. Excel·lent via, de buscar-se la vida, equipada amb vells burins (les xapes semblen de llaunes de Coca-Cola) just allà on calen. Al·lucinem bastant amb el comentari de la vella guia de Luichy de la zona: "via prácticamente equipada". Collons com han canviat els temps.
Tots els llargs són bons, gens difícils (tret de la bavaresa/fissura) de l'L3, però aquest L3 i l'L5 són genials. L'L3 ens fa suar per treure'l en lliure; em sembla més un bon 6b que no pas una 6a+. De fet, trobareu maillons en els burins del pas clau, mostra que algú s'hi ha baixat. L'L5 té un destrepe ben curiós: qui vagi de segon fliparà en colors.
La via s'ubica a la part superior de la paret. Per trobar-la, aneu pujant fins just abans que l'esperó canviï d'orientació. Inscripció il·legible a peu de via (45'). Per baixar-nos, pugem 30' carenant. Trobareu un primer pas cap a la base de la paret: aquest no és. El segon pas és una feixa que trenca la paret en la seva part superior: aquest sí. En lloc de seguir la feixa, destrepeu fins a la base de paret. D'aquí teniu una canal immunda que us obligarà a baixar-la de forma alternada si no voleu matar d'una pedrada a qui tingueu a sota.
Material: tòtems, Cam#1, Cam#2, Cam#3x2, Cam#4x2
 |
Resse d'en Kim Gil
|
 |
Bon L1
|
 |
Fantàstic L3
|
 |
Vista de l'L3 des del descens
|
 |
Jesús a l'L5. Llarg de buscar-se la vida
|
 |
Pam al destrepe de l'L5
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
 |
Ara que ve St. Joan...
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada