Presó de Capolatell, Busa Nord

No coneixem en absolut aquesta paret i l'Edu ens farà d'amfitrió. Ens promet una bona jornada i serà més que bona; difícil d'oblidar. Sols el passeig paga la pena: visitarem els plans de la Serra de Busa amb boniques vistes cap al Cadí, Pedraforca i Port del Compte, corriols entre vegetació a l'ombra i l'estada a la Presó de Capolatell, emprada a la guerra del francès com a presó natural, ja que sols s'hi pot accedir mitjançant una rampa. O escalant.

L'objectiu són tres vies obertes pel Ricard Darder i l'Edu Plana a la part més occidental de la cara nord. Així, a primer cop d'ull, mirant la ressenya, la cosa sembla factible. Però el nostre amfitrió ja ens avisa que això són figues d'un altre paner. Cal considerar algunes coses.

Primer, aquestes obertures daten de finals de la dècada dels 10, quan un seguit de locals i algun forà s'hi posen, en plena "comunió" amb la roca, com diuen ells. Comunió amb la roca es tradueix com que d'expansions en trobareu menys que les justes i l'exposició serà alta, particularment per als que no estem massa avesats al conglomerat, no sempre bo. El primer tram de la TIM/Ball mut n'és un clar exemple; xemeneia de V amb el primer pont de roca a 10 m., caiguda, no a terra, sinó a uns avencs inferiors, i possibilitats de posar un tòtem bo i poca cosa més. Sort que comença l'Edu i seguirà cap a l'R1 de la Ball mut. Vic i Ari seguiran per la TIM.  Per acabar d'adobar-ho, l'escalada interior d'aquest L1 de la Ball mut és fosca, perdedora, bruta i amb roca no bona. En canvi, el diedre exterior de la TIM fa millor pinta, però presentarà una arribada a la seva R1 xunga a collons que resoldrà Vic.

Segon, la roca de Busa sembla que s'està movent en assentar-se sobre un llit de roca més tova (no sé si argiles, margues o què), però el cas és que aquest desplaçament provoca caigudes de blocs. I l'exemple en directe el trobem a l'arribada a l'R1 de la TIM, que també és l'R2 de la Ball mut. S'hi arribava per un túnel de II, ara colgat de grans blocs i que obliguen a arribar-hi per fora, en un 6a expo, sense poder posar res pel moviment dels blocs. A més, quan arribes a sobre del bloc més gran que no es mou, tens un pitó als peus (abans s'arribava per sota i ara ja no serveix) i s'ha de muntar reunió penjada amb friends grans. Això s'ho gestionarà Vic, després de 60 m. de llarg però quedarà el problema de no llençar runa avall. Edu fa neteja a fons, però aquest tram requerirà compte.

Tercer, acostumar-se a aquesta escalada requereix temps. Aquestes condicions dures: exposició, escalada interior, tridimensional... deuen fer que, a mesura que ho vas controlant, t'hi acabes enganxant. Suposo jo, perquè ni ens hem atansat a sentir-nos còmodes a Busa Nord, però em puc fer una idea, ja que nosaltres també hem acabat sent addictes a la roca variable com la del Doll i la Carbonera.  El cas és que ens plantem, les dues cordades, a l'R3 de la Ball mut. Ari i Vic ja fa estona que hi són, i decideixen sortir pel darrer llarg de la Ball mut, ara ja amb molt bona roca. Edu em proposa que provi la sortida  per la Música sorda, un 6b net, clivellat, de bona roca i que acaba en un 6a, també amb fissura però més trencat. Com portem tota la ferramenta nostra, i la que ens han deixat els veïns a l'R3, aquests darrers metres seran de gaudir, d'apretar fort però sense cap exposició. El que dèiem, un bon final que potser ens farà tornar addictes a Busa Nord. Tot i que encara ens falta molt.

En resum, un excel·lent dia amb un guia de luxe i que acabarem celebrant bevent, menjant, xerrant i rient (que és el més important) en una bonica plaça de Solsona.  

Ubicació. En aquest enllaç hi trobareu el track

Resse de l'Edu Plana

L'Edu al primer llarg comú a la TIM i la "Ball mut"

Vic a l'L1 de la TIM. Edu està per dins, a la foscor

Ari a l'L1 de la TIM

Arribada a l'R1 (Ball mut)

L2 nostre (Ball mut) que enllaça amb l'L1 seu (TIM)

Sortim pel darrer llarg de "Música sorda"

Fotocim

Sortint del talego

Lo Xist