Ja fa un cert temps que, en el sector de l'escalada, ens veiem a venir la massificació: olimpíades, programes de TV d'"aventura", postureig social... ens aboquen a sectors d'esportiva plens de gent a vessar i vies "love climb" on s'ha de demanar tanda per entrar-hi. Les conseqüències per a l'entorn són nefastes i evidents; tot i ser una comunitat amb un grau alt de respecte per l'entorn, el medi no suporta tanta pressió, i sempre acabes trobant, pel voltant, les merdes i misèries de la gent.
De moment, l'escalada "clàssica" sembla que se'n surt prou bé. Penya Roia n'és un exemple, ubicada al costat de Baldellou, amb l'embassament de Santa Ana als seus peus, gaudeix d'un entorn envejable i ben poques visites, tot i tenir un reportatge al Vèrtex. El llogarret sembla lliurar-se dels frikis convulsius, però no pas dels neo-hippies postmoderns festivalers. Resulta que cada estiu, cap a meitat de juliol, s'organitza l'"Own Spirit Festival"; un aplec d'il·luminats addictes al contacte humà i el desenvolupament personal i interior, fervents creients de les més impensables teràpies, holístics tots ells i que, segurament, amb algunes drogues, molts gossos i mes crios, acudeixen als peus de Penya Roia per gaudir de la música psicodèlica, tant adient a l'entorn, per refermar el seu sentit de comunitat i créixer espiritualment. Sí, sí, sorprenent però cert.
I amb tot això, que nosaltres a la nostra; deixem música, drogues, canalla i gossos al cotxe, i anem a fer una via de l'etern Cauvet, que sempre ha estat sant de la nostra devoció -aquest cop oberta amb Dani i J. Marmolejo-, es ven com la més dura de la zona. El primer llarg és immens; 50 m gairebé nets -pont de roca, spit i pitó- en roca bastant bona. Surt bé en lliure, amb un grau que probablement sigui una mica menys que el 6b+ ressenyat i que s'assegura bastant bé. Al segon li fot Jesús, i torna a ser un molt bon llarg, excel·lent, amb el grau ja una mica més collat (6a ben bo), 40 m directes i amb un únic pont de roca. I el tercer el fa Pepe: 10 metracos de IV+ i que, segons ell, és el llarg estrella de la via. Ja us dic jo que barrejar psicodèlia i escalada no va bé.
Baixada a peu a buscar el colladet i en 20' tornem a ser a peu de via. Pepe i Jesús fan els 2 llargs de "Petarut, V (50 m)" equipada mentre jo dormo una estona. Tornen a baixar i m'acompanyen a fer el primer llarg de "Super Roia, 6c/6c+", que tot i estar bruta i amb roca més que discreta, el seu bon equipament et permet gaudir d'una escalada explosiva i divertida.
Material: tascons, àliens, tòtems, cams #0.5 al #3, 15 cintes (micros opcionals). Pitons no calen en absolut: hem trobat un a l'L1 que no apareix a la ressenya que ens ha sabut a glòria
Més info: del Vèrtex
 |
Ressenya original (tunejada)
|
 |
| Itinerari |
 |
| Jesús a l'L2 |
|
 |
| R2 |
 |
Encetant l'L3
|
 |
Pepe "vibrant" a l'L3
|
 |
Ell mateix a "Petarut"
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
... i Sir David Attenborough al COP26 (boníssim, no és un xist)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada