Bona part de nosaltres ens prenem l'escalada com una activitat social. Malgrat que seguim entrenant pel campionat d'EspaÑa (prejubilats absoluts), sempre podem trobar terrenys de joc que s'hi escauen. Sols cal: un grapat de gent, bars i un parell de vies que transcorrin juntes; i si són bones, millor. Ens quedaven pendents alguna de les noves obertures de l'Hita, amb la qual cosa l'èxit estava assegurat. Així doncs, Jesús, Ioli i Pepe se'n van a la "Totoro". Tenen pressa i jo, avui, faig tard. Tinc sort que l'Ari m'espera, al bar, com no, i ens posem a la veïna "Via de la Duna". Totes dues són ben bones; de la "Totoro" ja us en parlarà Pepe i Jesús. La de la Duna és un plaer de via. Un inici amb un petit desplom però bona ganda (potser no arribi al 6b+ ressenyat), quasi sempre roca ben bona, A0s no massa llargs (a diferència de la Rocco-Llumeta), diedres, fissures i dos darrers llargs ben fàcils, que poden empalmar-se, i sobre calcari ranurat de somni.
Aneu-hi perquè gaudireu. El grau obligat deu voltar el 6a. Bastant equipada amb bolts, algun pitó i un tascó empotrat; us caldrà poca cosa. Trobareu una "D" gravada a peu de via.
Material: 15 cintes. Joc de tòtems. Un estrep
|
Ubicació |
|
Ressenya d'Armand Ballart. Vértex, Gener-Febrer 2021
|
|
L1 |
|
Ari a l'L2
|
|
Ioli i Pepe a la veïna "Totoro"
|
|
L3 |
|
L3 |
|
Ari arribant a l'R3
|
|
L4 |
|
Fotocim |
Lo Xist
2 comentaris:
Bones, el 6b+ del primer llarg es ara un 6c/7a, a petat la bona ganda, “para gustos colores” a mi no m’agradat gsire la via
Salut i a tibar-li
Collons Pastes. Tibes massa fort. Mira que era bo 🤣🤣
Publica un comentari a l'entrada