Amb aquest nom no hauríeu de tenir massa problemes en trobar entrades de la via a internet, però sols en trobareu una de Restauratacks el 2011. Aneu-hi i entendreu el motiu. El cas és que l'Ari i el Vic hi queden, són locals i no els afecta el confinament, així que jo em limito a fer de cronista.
Avís: la roca en els dos primers llargs és lamentable; tot i això, com estan ben protegits, malgrat que amb burins i algun spit de reequipació, l'escalada és divertida: intensa, de tibar-hi cap a endins, però guapa. Toca buscar l'itinerari entre els còdols que millor aguantin i procurar no caure contra els rovellats burins. El primer, en grau actual, deu voltar el 6a+, el segon pica més, cap al 6c. Té un problema però, a pocs metres d'on es suposa que està la reunió s'acaben les assegurances. Si no porteu uns quants àliens patireu, ja que sembla que manca alguna cosa. Jo m'hagués baixat del darrer pitó, perquè segur que no hauria portat prou ferralla, però com no hi era, doncs res. Vic li fot i encadena el llarg. Un màquina. Ja sols queda el darrer, 6a+ poc protegit, que també resol l'Ari. A mi m'hagués semblat el més expo.
Bona via pels amants de les emocions sobre roca dinàmica i que potser ha estat massa oblidada, però cal posar-s'hi i entendre com es resolien les coses llavors. Admirable.
Material: Àliens i algun tascó petit/mitjà
|
Ressenya Cal Gall
|
|
A peu de via
|
|
Vic a l'L1
|
|
Ari en mode leoparda
|
|
L2 |
|
Reunions a tocar amb la Desilusió?
|
|
Ari a l'L3
|
|
FotoRullé
|
Lo Xist (molt art)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada