Aquesta ja tocava. Molt de temps feia que ens rondava pel cap i ara s'han donat les condicions exactes. Portem una artista en artifo, l'Ari, i tant a Vic com a mi ens queden sols un parell de vies per fer en aquesta paret. Res podia fallar. Però el cert és que porto un dies donant-li voltes. I de fet, tots tres apareixem al bar, aquest primer matí fred de la tardor, ben capcots, moixos, com si la cosa ens anés gran. I és que havien de passar 20 anys fins la primera repetició per Cogul/Salla (2014), i cinc més fins aquesta segona (mentre ningú digui el contrari). Però malgrat aquests sentiments inicials, ben aviat ens adonarem que amb paciència, molt de material, seny i ganes de riure, tot flueix. Anem bé, gaudint, amb calma i sobre tot rient, i sembla que farem el segon o tercer millor temps de la història. No m'estranyaria que Bourdet/Ravier triguessin menys en obrir-la que nosaltres en repetir-la.
La via és severa, molt poc equipada i demanarà calma si no es vol arriscar massa. Totes les reunions s'han de reforçar, molts cops pitonant. Portar el 6a+ ben après i molt material per assegurar us evitarà la ruleta russa que suposa un rocam de vegades penós. El primer llarg és un A1 assequible (pitonem un parell de cops), excepte una arribada al primer espit sobre herba/terra on t'hi jugues una bona galeta. Decideixo fer reunió aquí. La segona part d'aquest llarg és bonica, sense angoixes. Sols un pas delicat de 6a+ que decideixo protegir amb un pitó per tranquil·litat. Els següents dos llargs són lamentables. Ari i Vic els lluiten bé, però la roca és miserable, i el terreny sostingut en el 6a. Al L4 canvia la tònica, tot i que comença igual de trist, aviat es converteix en un magnífic i molt dur diedre. Vic intenta encadenar però ha d'acabar reposant. Llarg obligat, però que amb força material flotant es pot trampejar. Ja sols queda sortir per un treballós però no massa difícil A1 que ja té 2 pitons posats, i un final senzill amb roca boníssima. A bones hores !.
No crec que sigui una gran via. Un inici prometedor, un bon final, però amb un enllaç lamentable. Suposo que Monsieurs Bourdet et Ravier van tenir que lidiar amb el que es van trobar, i empassar-se-ho amb patates. De totes maneres, admirable la seva resolució.
Avui he comprovat que fins i tot, a l'infern, amb bona companyia, tot fa riure.
Material: 6 pitons (universals, plans i V's), tascons, joc de C3, doble joc de semàfor d'àliens, doble joc de tòtems (7+5), Cam#3 i Cam#4. Un strep. Cordino molt llarg per l'inici L3
Us recordo que aquí (
Carbonera 2.0) teniu totes les topos de la Carbonera
 |
| Ressenya original |
 |
| Ressenya ascensió Cogul/Salla 2014 |
 |
| Tenderete |
 |
| L1 |
 |
| 1er spit L1 |
 |
| Arribada rastrojera |
 |
| Final L1 |
 |
| Inici L2 |
 |
| L2 |
 |
| Ari l'L3 |
 |
| R2. Un bon amic |
 |
| Vic al fregao del L4 |
 |
| L5 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada