divendres, 21 de setembre del 2018

Ferrata Otirol Etagác, K7 (180 mts)

El plan inicial amb Òscar era anar a fer esportiva al sector de la Blanca, però un cop a lloc, resulta que cap dels dos portava corda. Entre tots dos no fem un cervell normal. Truquem a V. Frància per si ens pot deixar una corda, però no volta per casa. Així doncs, canvi de plans i anem a fer la possiblement primera ascensió mundial de la Cágate Lorito a l'inrevés. No hi ha massa a descriure, pugem per on es baixa, i baixem per on es puja. Fàcil. Solament un parell de trams complicadets. Primer el pèndul, on caldrà assegurar-se amb un parell de metres (ho fem encadenant 4/5 cintes llargues) i fer un flanqueig (V) a recuperar la cadena. El segon serà la tirolina que haurem de pujar. El primer s'ho ha de currar. Faig un matchard a la línia de vida, li poso un mailló per penjar-m'hi, i de braços cap amunt. Li faig arribar la corriola a l'Òscar de manera que l'aprofiti per pujar després. La barra de bombers l'evitem pujant per la paret. I ja s'han acabat els problemes. La baixada no és ni més fàcil ni més difícil que fer-la de manera convencional.

En fi, una manera com qualsevol altra de complicar-se la vida. Juan i Cia. !!! A ver si equipamos las ferratas pensando en los que las hacen al revés, hòstias !


Material: A lo habitual afegiu alguna cosa que us permeti assegurar un parell de metres, i cordinos i mailló/mosqueto_de_ferro/politja  per a la tirolina. 






Foto abaix
Lo Xist


4 comentaris:

Ylerget ha dit...

Esteu molt petats... morenitos...

Csar Fdez ha dit...

Culpa teva de no deixar-nos la corda

Marc Caus ha dit...

Nom ben trobat!... hahaha

Anònim ha dit...

SOU UN MAGIFIC EXEMPLE PER LES NOVES GENERACIONS EN LO REFERENT A LO QUE NO S'HA DE FER
LOGALLDOCTORANT