Club Paraíso, 6b+ (ED, 180 mts), Paret de Benavent, Comiols
Tots tenim un cert llindar de tolerància a les drogues i l'adrenalina no és una excepció. Per sota d'aquest llindar, la cosa pot ser divertida, però per sobre, intoxica. Aquesta via la defineix molt bé Parce a la seva piulada (la única) que trobem: una petita joia enverinada. L'ha clavat. Qualsevol cosa és verí, depèn de la dosi.
És una bona via, de poca dificultat, però alta exposició. Ballart, conglomerat i finals dels 80 no és una bona combinació. Pocs burins i pitons, molt poques possibilitats de protecció i cordinets que ja tenen 30 anys, podrits. I el conglomerat que per molt bo que sigui (i no ho és tot) sempre et deixa aquell "i si saltat el canto ?". Escalada de molta calma, concentració i grau molt assolit. I és així que ens passem 6 hores per fer els cinc llargs.
Per arribar agafeu la pista (mireu esquema) un cop passat Benavent de Tremp. Us deixa a 15' de la paret. La trobareu a la dreta de la Chiricaua Rock. Un burí i cordino marca l'inici. L1 amb 2 burins i un pitó, on el tram més obligat és arribant a un característic "bolo". A l'L2 surt Ari, i just començar el percal, li piquen 3 vespes. Comencem bé. Passat el 6b+ que surt bé en lliure, ve un tram complicat de V+ i un enorme flanqueig a esquerra. L'L3 és el llarg més psicològic. Es va a buscar un diedre trencat, que s'abandona quan veus un cordino podrit. Aquesta serà l'única assegurança que tindreu fins arribar al proper burí 10 mts més a munt (V vertical i continu). Passat això la cosa relaxa una mica. Un L4 amb la "tela" arribant a la R4 amb un V+ de lluitar. L'L5 seria una mica de tràmit si no fos perquè a la part de dalt el conglomerat es torna "gravilla".
Qui la vulgui repetir que porti el 6a ben aprés. No perquè hi hagi passos obligats, si no perquè els V+ són de l'època i caldrà escalar-los amb les "proteccions" als collons d'andares.
Material: Ni punyetero cas de la ressenya original on diu sols 7 cintes. Me parto !!! Portem micros (C3), tascons petits i mitjans, àliens i tòtems fins al roig. Un parell de cordinos que us permetran afegir algun pont de roca i 12 cintes
La retirada la fem rapelant la Chiricaua. 2 rapels inicials curts (amb una corda) i 2 rapels finals amb les dos cordes és ideal i us eviten qualsevol enganxada.
2 comentaris:
Felicitats per la via! quina concentració i patir alhora oi? poques repeticions ha de tenir la "vieta".
Doncs ens hi vàrem ficar pensant: bahh... no serà tant !
I no ens vàrem baixar perquè no està equipada per rapelar i per vergonya torera ;-)
Publica un comentari a l'entrada