Entre que l'Ari portava mono de trad climb (massa bolts darrerament), que no havia estat mai al Tamok, i que li té un especial carinyo a les vies del Marmo, aquesta era l'opció lògica.
- L1 comença l'Ari. Una mica matorral. Poc que es deu fer la via.
- L2. Sort que vaig vacunat de la febre groga d'aquest estiu, perquè la quantitat de merda de voltor és espectacular. La roca tampoc ajuda. Destacar l'arribada a la R2, sortint d'un spit, un pèl expo. Sols hi puc posar un alien. Llarg que surt bé en lliure
- L3. Hi torna l'Ari en mode artifo. El dos primers pitons ja no existeixen, de manera que fins al primer spit caldrà tirar de friends. Entre bé. Ja deu ser A1+ o A2 enlloc de A1. S'ho curra de luxe tirant d'streps. Ho provo de segon en lliure però res de res. Punxo arribant al segon spit. 7a diuen. Jo crec que més.
- L4. Llarg boníssim. Escletxa recta, vertical, amb un pont de roca que de l'has de muntar, i dos pitons. Pot assegurar-se però amb bones distàncies. El passet arribant a la R4.
- L5. Un primer tram de 6b que l'Ari treu en lliure amb 3 pitons i després terreny més fàcil a equipar i gaudir.
De material hem portat àliens, totèms i cams fins al 4. El 4 no cal. Fins al 3 passareu bé. Amb unes 15 cintes us sobraran.
Descens. Pels que no el coneixeu, al sortir de la via tireu recte amunt, a buscar la pista que recorre la carena cap al Serrat del Poll. A la segona torre trobeu el corriol ben marcat de baixada cap a l'aiguabarreig (cartell indicador). Baixeu per les ziga-zagues, i un cop heu descendit 200 mts de desnivell, trobareu una fita que us marca un corriol a dreta (coordinades: 41.909889,0.892341) que us durà a sobre del túnel de la pressa, al costat del cotxe. Deu ser una horeta des de la R5.
 |
| Ressenya modificada sense permís de l'autor |
 |
| L'Ari al L1 |
 |
| L2 |
 |
| L2 |
 |
| Inici L3 |
 |
| L4 |
 |
| L4 |
 |
| L5 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
1 comentari:
Quins gerfaus !!!,
Publica un comentari a l'entrada