Al L1 hi va l'Ari. Un 6a+ amb un parell de passos durs, que fa que em sembli més, però l'Òscar els negocia bé i diu que ens hem liat.
Surt l'Òscar al L2, un llarg de V+ molt bonic, amb una roca collonuda.
I jo enllesteixo el darrer. 6c+ diuen. Deu ser de l'època. Un parell de xapatges mooolt lluny. Un vol per no perdre la costum. I un descans perquè no tinc prou pil·les per encadenar tot el llarg.
Piulada curta com la via. Escalada equipada amb bolts, anelles a les reunions i grau bastant obligat. No sabria dir quin.
Rapelem i anem a fer una mica més d'esportiva.
Un plaer escalar amb aquest parell.
Material: unes quantes cintes
Del llibre Escaladas en la Noguera. Cachanines (118) i Chocholoc (119) |
L'Ari al L1 |
L1 |
Afegeix la llegenda |
L3 |
L3 |
Lo Xist:
Un jubilado después de 1 mes en casa sin hacer nada, sentado en la terraza. Se acerca la mujer y le dice: Podrías hacer algo y ayudarme en la casa. Por qué no pasas el aspirador una vez a la semana, cariño?. - vale, bien. Enséñame dónde está el aspirador. Al cabo de media hora, sube el marido a la cocina, todo sudoroso y le dice la mujer: Ya has pasado el aspirador?. No he oído ningún ruido!. El jubilado le responde: Esa máquina de mierda, no arranca ni de coña. A lo que la mujer le dice: Cómo que no!. Si siempre ha ido bien. Enséñame cómo la enchufas! (La respuesta en el vídeo).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada