Si us agraden les vies exposades i equipades amb burils de fa un quart de segle, aquesta és la vostra. Trobareu a la xarxa algunes piades, on la deixen prou bé. Es parla d'una gran via. Aneu-hi i traieu les vostres pròpies conclusions.
En general és bastant atlètica, s'ha de navegar i buscar els punts febles de les panxes. El conglomerat és; alguna vegada de malfiar, en general bo i en un parell de llargs excepcional. És una escalada que es gaudiria més amb unes assegurances actualitzades. Li cal un re-styling. Està bé volar si cal, però agrada saber que durant el teu vol veuràs passar algun parabolt i no burils vells, molt vells. I en aquesta via, si voles, ho faràs de debò.
Al sorteig li toca a Francia arrencar. Decideix entrar per la Factor Delta, equipada amb bolts, que ens du a la R1 sense gaires angoixes. Totes les que es trobarà en el L2, un llarg on comences a veure que les distàncies són grans, i que caldrà anar amb calma. L3 i L4 li toquen a Salla. Un L3 on els segons hauran de parar tant o més compte que el primer, ja que té 2 travessies on la superació (V+), al primer li agafa amb el buril aprop, però als segons els hi suposarà un pèndol que riu-te'n de Foucault. L'arribada a la R3 té un pas de força (6b) que es fa bé. El L4 no el recordo gens. Deu ser que m'anava mentalitzant pel L5. Un L5 amb un inici fàcil de 6a, dos trams de Ae i sortida difícil de 6a. El primer Ae el faig sense streps, que sí els poso per sortir del segon Ae. Llarg de poc patir. I ja sols queda sortida rostollera.
Pel descens teniu dues opcions:
1. Rappelar. Des de l'R6, a la dreta (Est) (50 mts), veureu un pi gran, amb un cercle/fletxa pintat a la paret indicant l'inici un seguit de rappels.
2.- Caminar. Sortiu cap a l'esquerra (Oest), sense perdre cota, a buscar una pista forestal. Un cop a la pista, aneu baixant (pocs centenars de mts) fins que trobeu fites a l'esquerra que us permetran agafar dreceres cap a la carretera. Passareu per Ca la Rita, una construcció a peu de paret, actualment emprada com a refugi.
En fi, una bona via. Que es mereixi estar a les 100 millors ja és un altra cosa. Per mi, el millor, ha estat l'entorn (preciós), les risses i la companyia.
Situació de la via. Just a l'esquerra de la gran xorrera fosca
Ressenya emprada
L1. Francia entrant per la Factor Delta (6a amb bolts)
L2. Francia en mode cagalera
I el tio encara troba llocs per posar un parell de tascons i un alien. Unbelievable !
Estic d'acord amb lo Jaume, molta via i una merda de xist. A vore si us ho curreu una mica mes, que de manolos ja ho sou , pero de redactors i maquetatge no en teniu ni puta idea. Quina pena de GALLS LO SERGI
homeeee... heu sortit amb la cresta ben trempada no? és una via boníssima, amb segell i que expressa de la millor manera el què de les escalades a Canalda.. un testimoni així d'una cordada tan il·lustre i solvent només em fa pensar que us va agafar freds, està clar que és una via on s'ha d'escalar. A gaudir-les! I si.. a hores d'ara, una renovació no seria cap mala idea.. però sense moure les expansions de lloc sius-plau! com s'ha fet amb la directa estel on se li ha canviat la dificultat ..
Deu ser el costum de tirar recte enlloc de divagar per traçats sinuosos... La via guapa! Ja fa anys que m'hi havia fixat... i com segurament ara em tornaré una mica Solsoní doncs els he conveçut per anar a explorar... Això si no caiguis i coincideixo totalment amb que un renovament del material seria brillant, tal qual està.
Clar,clar. Per re-styling vull dir un simple canvi de burils per bolts. No sols crec que no perd l.esperit, si no que d.alguna forma recuperes l.essència original
no canvieu les xapes d'aquesta via k stan de putamare!! si stiguessin xungues vale pro si casi k brillen!! per cert. el llarg d'artifo surt en lliure. no sabria dir la dificultat... a tibarrrrrrr
Ja vaig anar-hi un dia a reequipar-la, i al veu-re lo bons que estaven encara els burins, vaig col·locar els parabolts que portava més a la dreta equipant la via Rodamons...
12 comentaris:
Es mes guapa la CABALLO LOCO....
No tinc criteri. A veure quan em treus de dubtes, xurri
Aixo que no tens criteri ho tenim tots molt clar...
i aquesta en el seu dia ere una via friki lo ke avui seria love climb de la epoca😠😠😭😭😭
lonik
Valents!! i Lo Xist?
Estic d'acord amb lo Jaume, molta via i una merda de xist. A vore si us ho curreu una mica mes, que de manolos ja ho sou , pero de redactors i maquetatge no en teniu ni puta idea. Quina pena de GALLS
LO SERGI
homeeee... heu sortit amb la cresta ben trempada no? és una via boníssima, amb segell i que expressa de la millor manera el què de les escalades a Canalda.. un testimoni així d'una cordada tan il·lustre i solvent només em fa pensar que us va agafar freds, està clar que és una via on s'ha d'escalar. A gaudir-les!
I si.. a hores d'ara, una renovació no seria cap mala idea.. però sense moure les expansions de lloc sius-plau! com s'ha fet amb la directa estel on se li ha canviat la dificultat ..
Deu ser el costum de tirar recte enlloc de divagar per traçats sinuosos... La via guapa! Ja fa anys que m'hi havia fixat... i com segurament ara em tornaré una mica Solsoní doncs els he conveçut per anar a explorar...
Això si no caiguis i coincideixo totalment amb que un renovament del material seria brillant, tal qual està.
Salut!
Clar,clar. Per re-styling vull dir un simple canvi de burils per bolts. No sols crec que no perd l.esperit, si no que d.alguna forma recuperes l.essència original
canvi de lloc? .. boooo, ja farem ja farem!
no canvieu les xapes d'aquesta via k stan de putamare!! si stiguessin xungues vale pro si casi k brillen!!
per cert. el llarg d'artifo surt en lliure. no sabria dir la dificultat...
a tibarrrrrrr
Ja vaig anar-hi un dia a reequipar-la, i al veu-re lo bons que estaven encara els burins, vaig col·locar els parabolts que portava més a la dreta equipant la via Rodamons...
Publica un comentari a l'entrada