Ressenya dels aperturistes
Mes informació:
Lo primer de tot , agrair a Luís Royo, Carlos Budria, Carlos
Roy i Julio Benedé pel “peaso” de via que ens han deixat. Espero que els
fonamentalistes de l’ascalada no s’atreveixin a tocar-la, per que els perseguiré
fins a ridiculitzar-los.
Avui hem fet una via de les que es fan estimar. Després de
dies sense fer metres per la paret, ves per on, coincidim dos GALLS de mateixa
arrel però, d’indrets diferents. Lo Mingo (il professore,com diu el Llauis) i jo
, lo Sergi.
Sortim de Lleida amb un cel ben tapat, i amb la remor de la
tempesta de la nit anterior a sobre nostre. Lo Mingo no ho te clar i jo no
gaire, però la AEMET diu que farar un sol qu'ens cagarem, així que cap a Formigal
i, com diuen els creients, “Dios proveera”
L’AEMET tenia raó, fa un dia esplèndid, ens guarnim i cap a
peu de via. Com sempre lo Mingo comença la via , es una mania que te. Els llargs
es van succeint tranquil·lament, amb amabilitat, estrenyent el cul de tant en
tant, la placa del tercer llarg, un 6a tampoc li quedaria
malament, però com ja sabem que sempre hi ha de haver color, el setè llarg ens
treu de la nostra placidesa.
La mare que el va parir, això no es una xemeneia, es una
esquerda grossa. El llarg em toca a mi , lo Sergi, i quan m'hi poso, tot va be
fins l’escanyament del mig. No hi manera, es estret a collons, no em puc moure,
ni amunt ni avall, estiro d’una baga que hi ha anellada per un bloc i el resultat
es : lo Sergi en posició horitzontal, com si l’haguessin clavat a la fissura (esperpèntic,
quina vergonya) lo Mingo no s’ho acaba de creure. Recupero la dignitat a base
de força bruta i continuo amunt bufant com un “serdo”. M’he agafat a tot el que
un es pot agafar però he arribat a la “role”.
Passat el mal moment, tot torna a la normalitat i gaudim
dels dos últims llargs força bonics. Arribada a dalt de l’espero i opinió compartida
de que es una via genial. A la baixada, cal anar amb compte, no correu i no feu
cas dels blogs, diuen trenta minuts. Nosaltres vàrem trigar una hora i quart
ben bona, però, es clar, ja estem bastant espatllats i la ortopèdia i les
artrosis varies, no ajuden gaire
Lo Mingo a punt i bones vistes
Lo Mingo a L1
Lo Sergi a L1
L2
L3
L4
L5
L6
L7 (la mare que'l va parir)
L8
R8 i L9
L9
FOTOCIM
LO CLIP :
Dedicat al Mingo. De tornada, a la carretera hi havia un vehicle que anava a 50 km/h i, a sobre, frenava a les corbes. Qui conduïa? Sempre diem: una dona o un senyor gran. Prudencia
6 comentaris:
Quina pinta més bona que té aquesta via!!! i a més es veu una roca del tot "sputnik"!! Felicitats!!!
Ei!! Juanill, molt recomanable, pero no te res a veure amb la 75 aniversari en lo referent al equipament. A mi m'agrada una mica de tot, millor mes de tot!!! je je.
LO SERGI
La próxima os dais un "Capricho de Primavera" que es nuestra, y tampoco os perdáis en la misma frontera "Pirineos con Fronteras" que también es de Julio Bénede.
Mas deberes...jeje
Saludos
A.Anzas
La "Capricho" ya la tengo en cartel, mejor con la polvareda que ha levantado y como soy un cotilla, tengo ganas de verdulear. Ya he expresado mi modesta,aunque firme, opinión en la entrada correspondiente en vuestro Blog. La "Pirineos" tendre que buscarla
LO SERGI
Ya he visto tu comentario, se agradece. De todas formas ya pasamos el que quiera de vaya y el que no...pues a otro lado.. VOSOTROS A COTILLEAR CLARO QUE SI.
La de Pirineos la tienes en el blog de Luichy acceso incluido.
A.Anzas
Felicitats per la via! veig el Mingo molt be. Ja se sap que baixant les articulacions pateixen a poc a pòc i bona lletra.
Publica un comentari a l'entrada