23 d'Agost de 2014-PIRINEUS-Peña Foratata-VALLE DE TENA 250m. M.D. (V obl.)

Ressenya dels aperturistes

Mes informació:

http://senderolimite.blogspot.com.es/2012/08/foratata-via-valle-de-tena.html

   Lo primer de tot , agrair a Luís Royo, Carlos Budria, Carlos Roy i Julio Benedé pel “peaso” de via que ens han deixat. Espero que els fonamentalistes de l’ascalada no s’atreveixin a tocar-la, per que els perseguiré fins a ridiculitzar-los.

   Avui hem fet una via de les que es fan estimar. Després de dies sense fer metres per la paret, ves per on, coincidim dos GALLS de mateixa arrel però, d’indrets diferents. Lo Mingo (il professore,com diu el Llauis) i jo , lo Sergi.

   Sortim de Lleida amb un cel ben tapat, i amb la remor de la tempesta de la nit anterior a sobre nostre. Lo Mingo no ho te clar i jo no gaire, però la AEMET diu que farar un sol qu'ens cagarem, així que cap a Formigal i, com diuen els creients, “Dios proveera”

   L’AEMET tenia raó, fa un dia esplèndid, ens guarnim i cap a peu de via. Com sempre lo Mingo comença la via , es una mania que te. Els llargs es van succeint tranquil·lament, amb amabilitat, estrenyent el cul de tant en tant,  la placa del tercer llarg, un 6a tampoc li quedaria malament, però com ja sabem que sempre hi ha de haver color, el setè llarg ens treu de la nostra placidesa.

   La mare que el va parir, això no es una xemeneia, es una esquerda grossa. El llarg em toca a mi , lo Sergi, i quan m'hi poso, tot va be fins l’escanyament del mig. No hi manera, es estret a collons, no em puc moure, ni amunt ni avall, estiro d’una baga que hi ha anellada per un bloc i el resultat es : lo Sergi en posició horitzontal, com si l’haguessin clavat a la fissura (esperpèntic, quina vergonya) lo Mingo no s’ho acaba de creure. Recupero la dignitat a base de força bruta i continuo amunt bufant com un “serdo”. M’he agafat a tot el que un es pot agafar però he arribat a la “role”.

  Passat el mal moment, tot torna a la normalitat i gaudim dels dos últims llargs força bonics. Arribada a dalt de l’espero i opinió compartida de que es una via genial. A la baixada, cal anar amb compte, no correu i no feu cas dels blogs, diuen trenta minuts. Nosaltres vàrem trigar una hora i quart ben bona, però, es clar, ja estem bastant espatllats i la ortopèdia i les artrosis varies, no ajuden gaire

  Lo Mingo a punt i bones vistes

  Lo Mingo a L1

 Lo Sergi a L1

  L2

  L3

  L4

  L5

 L6

  L7 (la mare que'l va parir)

 L8

  R8 i L9

 L9

FOTOCIM

LO CLIP :

Dedicat al Mingo. De tornada, a la carretera hi havia un vehicle que anava a 50 km/h i, a sobre, frenava a les corbes. Qui conduïa? Sempre diem: una dona o un senyor gran. Prudencia