Situacio Arguis
“Bueno,bueno,bueno…..” ha costat , però , per fi, ens hem
sortit amb la nostra. Portàvem mes de vuit mesos amb al idea de apropar-nos al
poble de Arguis (Huesca) i pujar-nos per la arenisca que hi ha a la Paret de
Bones. La climatologia adversa durant la temporada primaveral, el calor que hi
fa al estiu i les pluges de la tardor,
no ens permetien d’anar a trepar per aquests oceans d’arenisca.
L’últim dissabte de l’any , dos GALLS, van decidir que : “ara o mai” i com que el “Hombre del
Tiempo” va dir que faria bo….. pos cap allà. Ves per on , que cap al vespre,
com si les ones espirituals s’encomanessin, el telèfon del Sergi era un no parar. Que si Kikiriki per aquí, que
si Kikiriki per allà, que si: jo també vinc, que si : a mi no em deixeu amb un
pam de bec, que si : ja pagaré los cafès , però jo també vull venir…. En fi un Galliner
en el sentit mes ampli de la paraula.
Sis GALLS ben eixerits camí de Arguis, esmorzar al segon bar
entrant al poble (ho sentim, no recordo el nom) bo i barat i bon servei. Abans d’arribar,
però, truca lo Paepe i diu que surt de Lleida i que l’esperem. Li donem el
temps de l’esmorzat de treva, si no…. , “que le den”
Lo Paepe arriba tot just aparquem els cotxes i ja som set
GALLS magnífics (ehem, ehem), enfilem camí
amunt. Cal tenir compte de no perdre la traça del camí, estar atent en un punt
on hi ha un clar entre el bosc i a la zona de pedrera ,hi ha una fita al
centre, cal seguir cap a la dreta i fer una baixadeta , per continuar mes la
dreta per tal de salvar una petita paret que barra el pas. La pujada es fa un
pel llarga i fot una calor de collons.
Arribada a peu de paret i ràpidament repartiment de GALLS “a
saber”: lo Nico i lo Llauis; lo Paepe i lo Juanito; lo Lluís, lo Tato i lo
Sergi. La primera Gallada comença per la Blue Velvet però lo Paepe es caga a la
primera placa i se’n van a la Coco y Alicates amb la Gallada del Llauis i lo
Nico. La Gallada de tres es manté ferma amb la seva decisió i serà la única que
fa la via complerta, ja que les altres dos s’equivocaran i faran l’últim llarg
que no els hi tocava.
Paret espectacular on l’adherència es la base de l’ascalada,
posar peus i “coco” , les mans on vulguis, qualsevol lloc es bo, i amunt. Ben equipades
amb parabols, nosaltres no vam posar res, tot i que els aliens i camalots
mitjans ens poden fer servei. Porteu el “pedal” (o millor els dos).
Com es la ultima piulada d’aquest any , penjarem quasi totes
les fotos. Els peus de foto no assegurem que siguin els correctes, però es que
ja fa massa dies i la memòria dels redactors ha quedat afectada per la cafeïna, licor, sucres, greixos i demes
marranades del Nadal. Bon any a tot hom.
BLUE VELVET
Ressenya de Internet
Inicinant lo cami i peu de via
L1 i mes gent a peu de via
Lo Paepe al L1 i lo Sergi a R1
Lo Sergi a R1 i lo Tato al L1
Lo Lluis al L2
Lo Lluis al L2 i lo Sergi i lo Tato a R1
Lo Tato a L2 i R2
Lo Sergi i lo Tato al L3
Lo Tato al L3 i lo Lluis al L4
Lo Lluis i lo Tato a R3 i lo Sergi al L5
Lo Sergi i lo Tato a L5
Lo Sergi al L5
Fotocim de la ONCE
CON COCO Y ALICATES
Ressenya de Internet
Lo Llauis al L1
Lo Paepe al L2 i plaques de la Coco
Plaques de la Blue i lo Juanito al L2
Lo Nico al L3 i a la R2
Que bonicos!!!
Lo Llauis al L3
L3
Lo Juanito al L3 i lo Nico
Lo Paepe al L4 (virtual)
Lo Paepe i lo Nico al L4
Sortint per la Blue
Ultim llarg de la Blue
Lo mesm
Fotocim malacabat
Fotofinal d'Any
HISTORIA DE ESPAÑA:
8 comentaris:
Pero que majicos estamos todossss aivaaa la ostiaaaaa.
Pasa pueees... que no hay donde agarraaaaar... esto si que jode el cachirulo...
Vols dir que si agafes embranzida i et fots a correr cap amunt no puges més bé?
No mes faltavau tu i lo Merto per acabar d'arreglar-ho
LO SERGI
No et pensis no, que prenem nota. I si gires la foto 45 graus a la dreta, vease "Lo Paepe al L4 (virtual)" passa per Yosemite del tot, potser tambéw s'hurien d'esborrar quatre matetes de no res.
Congratulations,
I pensar que fa uns quants anys vaig estar treballant un dies per sota d’aquesta paret. Em deuria semblar una mena de restoll. Però carai! Quines fotos més guapes !!! La roca són els gresos de la Formació Belsué-Atarés d’edat bartoniana (uns 40 milions d’anys aproximadament). El que és sorprenent és la disposició de les plaques per on vau pujar i sobre tot el seu origen, atès que els capes estan inclinades en el sentit contrari. La propera vegada m’hauré de disfressar de gall i acompanyar-vos per resoldre el misteri. Aquesta vegada os vau lliurar d’un bon rotllo. En comptes vaig quedar-me a casa removent pedres enormes per construir un mur i apa! lumbago, que ha durat fins avui. Es que no es pot jugar amb pedres! Apa! que el 2013 ens permeti escalar força i sobre tot desvetllar el misteri de la paret de Bones.
Ostia que guapo es això, si semblen les formacions de gresos de USA. Ja veig que devia fer fred pq la fotocim més aviat és fotopeu. Vinga a veure si dissabte ens veiem (depen de l'hereu)i fem alguna de guapa, que no sigui massa dura
Això si que es un galliner canyero. cuanto gall per tant poc canto. pero si les potes de gall no son adherents.
Bona zona.
Feliç 2013 i bones escalades.
Mingo si vens et potrarem a la nova via del Montroig
GUAPISSSSSIMA no passa de 6a
AU BESITOS
LO FREGALL
Publica un comentari a l'entrada