Ressenya del Llibre del M.Blanco
Caratula del llibre
Sembla ser que sí, que el calor afecta greument el petit , però
magnífic, cervell dels GALLS. Segons estudis realitzats ,aquesta setmana, de presa
i corrent, pel “payos” del C.R.E.S.T.A.
(Centre de Recerca i Estudi Sobre Temes d’Ascalada) les altes temperatures provoquen suors interns que fan que s’allarguin
les ramificacions neuronals, arribant a col·lapsar tota la cavitat cranial, que
no es molta, amb la consegüent pèrdua de funcionalitat.
El cas es que, a les 10 de la nit del divendres ,ningú havia
trucat a ningú. Un pensava que l’altre se’n havia anat amb la “family” a terres
llunyanes, l’altre que si l’altre igual estava “fotut” i no podia sortir, l’altre
que si t´he vist però no me’n en recordo, l’altre que no en sabem res…..si es
viu o es que es fa el viu. Ja veieu lo
que provoca la calor.
Al final truca lo Nico, menys mal que algú reacciona ,
collons!!!. Problema: on anem?. La “meteo” diu que farà fresqueta i potser
vent, així que podríem anar a Riglos
que quant bufa li fot de valent. Massa lluny, deixem-ho per la setmana propera,
algo mes a prop, i…..ves per on , ens ve al cap una petita via que surt al
llibre del M.Blanco i que es troba al Congost
dels Tres Ponts a l’Alt Urgell,
una mica mes amunt de Organyà. Una petita
joia que sembla mentida que sigui poc coneguda.
Es tracta de la Xemeneia
dels Pontarrons. Cent metres de fissura equipada amb parabolts , algun clau
i ponts de roca, reunions muntades per rapelar i l’amplada necessària per la
practica del “ramonage” (escalada amb oposició) en totes les seves facetes.
Per arribar-hi , cal passar Organyà direcció Andorra , agafar el desviament cap a Montant de Tost i deixar el cotxe a la
vora de l’entrada del túnel nou de la carretera general. Travessem , amb compte,
la carretera i agafem un camí que va per l’altra banda del riu, passem pel
davant de la zona esportiva (impressionant) i quan estem a l’altura de la
sortida del túnel de l’altra banda , hi ha una fita a la vora del camí. Girem el
cap a l’esquerra i allí la tenim, esperant a que hi pugem, que guapa que es veu!!!
Lo Nico fen d'urbano
La Xemeneia al fons
Lo Sergi al L1
Mes amunt
Lo Nico a peu de via
Lo Nico a L1
Mes amunt
Lo Nico al L2
On es lo Nico????
Aqui, a la R2
Lo Sergi al L2
També al L2
Lo Sergi al L3
Mes amunt
Lo Nico a la R2
Lo Nico al L3
Fotocim Coguliana
El Congost i al centre i a la dreta la zona esportiva
Lo Nico al primer rapel
Tota la via es gairebé d’empotrament, l’equipament es el
just i necessari ,tot i que en algun moment s´hi pot posar friends quant creus
que les assegurances allunyen. Nosaltres solament en vàrem posar un al últim
llarg. La roca de bona a molt bona i el descens es fa per la mateixa via amb
dos ràpels. Es una via d’obligada execució, molt recomanable, a mes a mes hi
toca l’ombra.
LO CLIP :
Qui diu que no hi cap??? Eh????
3 comentaris:
Ei companys una passada de via per a gaudir, nosaltres la vam fer el dimecres 29 d'agost.
No sabia que també us dediquéssiu a l'espeleo....;-)))))
Ostia Sergi on collons trobes aquest videos tan bons.
felicitats per la via, es veu molt bonica, a veure si m'arreglen l'averia i puc estar operatiu.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada