Hi ha galls que fan un Kikiriki tan fort que només es senten a ells mateixos i es pensen, equivocadament, que lo galliner està adormit i sense anims per anar a fer el gall a les parets de les nostres contrades. Res més lluny de la realitat, hi ha algun gall que potser si que està una mica endormiscat, però ni ha d'altres que tenen una falera d'anar a picotejar panis per tot arreu on és pugui trepar.... Així doncs, sense cap mena de recança ni mandra lo Llauis i la Llona accepten la invitació del Pep i l'Esther per anar al Cap de Ras a fer la "Inversió Tèrmica". Com que lo pla està submergit en la boira, a dalt del Montsec hi fa un sol gros com els ous de la gallina vella, és com si el nom de la via provoques una força màgica que no deixa passar la boira de l'alçada del refugi del Colobó.
Ja ímagino que ara pensareu- qui collons son lo Pep i l'Esther? Doncs, simplement, dos galls que van neixer i viuen a la Roca del Vallès... O és que no sabieu, que els vascos i els galls neixent i viuen on els dona la gana?... I si aquest argument no us sembla prou contundent, es va saber segur que lo Pep i l'Esther son Galls des de sempre, per que al Bar "lo Torres" d'Ager, a veure si sabeu amb qui es van trobar? Si, si... els de Cardona: lo Medina, l'Oscar, lo Peta i lo Koa. I a veure si sabeu quina via anaven a fer? La Inversió Tèrmica!!!. Voleu una proba més fefaent que el Pep i l'Esther son Galls?. Sempre que uns quants galls anem a fer una via apareixen els de Cardona a fer la mateixa via... ergo lo Pep i l'Esther son Galls...
Per allò de no amuntegar-se a la via, les cordades Gall només és prenent un café amb llet ( baratet, per cert), i els de Cardona és foten uns entrepans de collons de mico, per fer una mica de temps.
Així doncs amb aquest esperit de companyonia i sense parar de dir burrades a dojo, els galls es dirigeixen per la pista asfaltada que va al coll d'Ares, fins al desviament de la pista a ma dreta que indica refugi del Colobó. Circulen una mica per aquest camí i quan es bifurca s'agafa el trencall que no va al Colobó, aparcant el vehicle a l'alçada de la via.
 |
| ressenya de Escalatroncs |
Lo Pep i l'Esther varen passar davant, desprès lo Llauis i la Llona, desprès les dues cordades de Cardona, lo Medina amb lo Peta, i lo Koa amb l'Oscar.
Lo Pep comença la via assegurat per la Esther
La Esther comença la via
Lo Llauis al L1
La Llona vigilada pel Medina al L2
Aquesta es la companyia del Llauis a R2
Los Galls de la Roca a R3
Lo Pep enfilant-se per la bonica placa del L4
Una cordada a la veïna Esperó Badalona
Lo Pep fent artifo al 6b del L5
Lo Pep encarant la fissura per equipar del L6
Fissura del L6
El Gall fa kikiriki després de les dificultats
Lo Llauis aconsegint a la Esther al L6
Lo Peta i lo Medina al L7
Fotocims als foscans, pero tots els Galls contents
Com podeu suposar els de Cardona varen baixar de nit, i com tard ja ho era, la jornada es va acabar d'arrodonir trobant-nos tots al bar, a menjar "bocadillos" i beure birres i refrescos, fins a les 23h !!!. Aquestos de Cardona son l'ostia, a l'hora d'escalar unes màquines i a l'hora de la juerga no s'els acaba la metxa mai més!!.
Los galls es van quedar a dormir pels descampats d'Ager amb les furgos. Davant les proposicions de fer uns canvis de parella una mica raros ( a la furgo petita lo galls mascles i a la furgo grossa los galls femelles), tot es va quedar tal com estava abans d'aquesta proposta tan inapropiada....
Floreta del dia
LO XIST
En que s'asemblen un home i la menstruació?
En que quan no arriba preocupa, i quan arriba molesta...-
6 comentaris:
Hòsties quina sort jo encara no m’estrena’t enguany i vosaltres amb aquet solei i aquestes dones tan boniques i a sobre amb los cachondos de Cardona quina enveja....
Fins aviat, molts petons a tots.
Lo Niko
Enhorabona Llauis i companyia, esteu fets uns manolos/es. Una cosa que no acabo d'entendre, quan escaleu es veu que no es massa tard i la fotocim ja és fosc, o be és un efecte photoshop.
Vinga una abraçada
La veritat, Niko, jo li tenia una mica e respecte a la via, però lo Pep i l'Esther en varen deixar alguna cinta llarga en els pasos "conflictius" i encara ens en varem sortir prou bé. Tens raó de tenir enveja, perque va ser un dia d'escalada i de molttttt bona companyia. Per cert records dels de Cardona.
Gracies "professore". Lo de la foscor de la foto és més aviat un efecte del flash de la camara que es va disparar, tot i que al cotxe hi varem arribar ja quasibé negra nit. Ara de de lolos, res de res, en tot cas galls eixerits, i sobre tot lo Pep que anava com una moto de motivat per la via i ens va apegar le ganes de fer-la. Fins aviat
A jo la unica enveja que tinc es la del café "baratet" per que lo de tenir dues femelles a la reunió..... Psh!!! Jo a la normal del Puro a Riglos , en tenia tres. Aixi que Llauis has de pagar mes cafes si vols superar-ho. Salut
Ja saps que a l'hora de pagar cafes no hi ha limit, però mai arribaré a tenir el teu encant amb les femelles, per molta cafeina que hi possem entre mig!. Per cert, has vist la foto de l'esperó Badalona? Es veu guapo... a veure si trobem dia per anar-hi.
Publica un comentari a l'entrada