Fugim de la calor, un cap de setmana que no en fa (llestos nosaltres), i pugem cap a la zona de Cap de Long. Rocio, Codi i Ioli ens han preparat un campament de luxe, i ens aprofitem de la seva hospitalitat.
La muralla de Cap de Long és un excel·lent mur granític, a 5 minuts del cotxe, i possibilitats de fer esportiva (cosa que més li agrada a Pepe) i un bon grapat de vies bastant equipades d'un centenar de metres.
El primer dia provem la bona adherència i la solidesa d'aquest granet fent una mica d'esportiva. També comprovem que aquí, el grau, és francès. O sigui, collat.
Emili ens recomana les dues millors al seu parer: aquesta i "Cabaret sauvage". Intentem fugir de la típica adherència que no controlem gens i anem per propostes més atlètiques.
"Le cinquième élément" és una via fantàstica. Molt variada, roca excel·lent i equipada, tot i que hem posat àliens i tòtems (tots) evitant excursions. Tots els llargs són bons però destacaríem una fissura increïble a l'L2, amb un arranc que ens costa 3 intents fins que veiem que el sostre es pot resoldre amb un bon 6c per la placa dreta. La fissura restant és d'aguantar, pocs peus, però al·lucinant. El mur taronja final de l'L4 també és boníssim: bastanta presa, però vertical i sostingut.
Mentre les companyes enllesteixen la via del costat "L'insoutenible légèreté de l'être", baixem en dos ràpids ràpels. La idea era fer alguna més, però després de 3 horetes de tibar-li ens atrauen més les birres que posar-nos a l'ombra. Ja hi tornarem: el lloc s'ho mereix.
Material: tot i estar equipada, un joc d'àliens i tòtems us poden anar molt bé.
 |
| Ubicació |
 |
| Ressenya Cal Gall. A la web de Luichy trobareu més topos |
 |
| Pepe a l'L1 |
 |
| Difícil L2 |
 |
| L3 |
 |
| L4 |
 |
| Codi a la via del costat: "La insostenible lleugeresa de l'ésser" |
 |
| Fotocim |
 |
| Campament gitano |
Lo Xist
 |
| Dues o tres cordades a tota la muralla de Cap de Long, i mentrestant, el pas de Mahoma està així |
Bona part de les vies de Montse i Emili tenen noms que reflecteixen una certa espiritualitat perversa. Sense anar més lluny, aquí a Camarasa tenim: "Más de dos veces es vicio", "Lo important és participar", "Escalar relaxa molt", "Que bé que em vas", "Pas per le cul", "Gustos de ric amb butxaca de pobre", "Cada cop més tiesa", ...
"Arran de gespa" segueix la tònica, ja que no és una expressió que prenen de l'horticultura, precisament. Tampoc entrarem en detalls. Així, ningú s'ofèn.
La via en qüestió és bona, i no la fan excel·lent un parell de trams de corda fixa que trenquen la continuïtat i que són tràmit obligat per poder enllaçar bons panys de paret. Equipament just per no prendre mal i poder gaudir. Grau obligat cap al 6a, on potser, el primer llarg és el que requereix més atenció per la roca i per tenir menys protecció.
Tot i estar equipada per rapelar, millor baixar a peu.
Material: aliens (blau i semàfor), tòtems (fins al roig)
 |
| Ressenya Cal Gall |
 |
| L1 |
 |
| Codi arribant a l'R2 |
 |
| Inici de l'L3 |
 |
| Final de l'L3 |
 |
| Jesús i Laura al Sabardo |
 |
| Fotocim |
El mon va
canviant i no hi podem fer res
Nosaltres també
canviem però cap a malament
Y encara que no us fem el pes
Sigo el que
sigo però , ascalarem
Fins ara érem
uns amants de lo clàssic
Y renegàvem fort
de la modernor
Ara poc a
poc tirem mes cap a lo bàsic
Y comencem a
fer pudor
Tot ven clar
s’ha de dir
lo friki no
es ascalar!!
i encara que
ens foteu a parir
de parer no
ens fareu canviar
Pot ser serà
la calor
Pot ser serà
l’edat
però ara
practiquem mes la modernor
hi de moment
ho fem d’amagat
Serà per la
vergonya
O serà per l’orgull
Però cal
pagar penyora
Si ens voleu
ficar lo dit a l’ull
Lo friki es molt
mes amable
I fa patir menys estres
Es per això es
que al nostre poble
Està molt
mes estes
Nosaltres per fer pinya
Rapit ens hi em apuntat
Ara ens trobareu amb
tota la penya
Fent d’ascalador escagassat
No reneguem de la veritable ascalada
Però ara la por ja forma part de l’existència
I tot i que era una dèria estimada
Ja anem de camí a la residencia
No patiu per nosaltres
No tenim gaires manies
Ens la sua el que diguin els altres
Però ja se’ns han acabat aquells formosos dies
Luichy publica recentment aquest reequipament (https://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2025/06/paret-nord-descales-el-norte-esta-lleno.html) i com no podia ser de cap altra manera, arribem a peu de via i ja hi havia dues cordades. Novetat, cap aproximació, equipada i a l'ombra: era de preveure.
La via no ens ha acabat de fer el pes. Algun tram interessant en els llargs centrals, un bon L4 i para de comptar. Això sí, el sanejament que s'han currat és important.
Escalada sense compromís, i allà on no pugueu passar, sempre tindreu un Ae per a fer. Així i tot, el grau obligat, potser és una mica més que 6a. Ideal per a dies de torrija sense matinar.
Material: Sol unes quantes cintes
 | ||
| Luichy resse |
 |
| R1 |
 |
| Pepe en un L2 tropical |
 |
| L3 |
 |
| Lady Caxarrito a la Norte d'Escales |
 |
| Jesús a l'L5. El millor llarg |
 |
| Inici de l'L6 |
 |
| Rapelant per la "Lolita la Flamenca" |
 |
| Fotobar |
Lo Xist
