Healing Soul, 6b (130 m), Punta Camarasa

Em diu Gerard que és una via de diumenge de ressaca i que ens quedarem amb ganes de més. I a mi que m'estranya. Com ja anem amb les expectatives no gaire altes, ens acabarà semblant bona. Típica factura DKP, però aquest cop amb grau amable i no gaire expo -a excepció del primer llarg-. Aquest primer té una placa fàcil però de poca capacitat de protecció. A mesura que aneu guanyant metres, la via es va pacificant. Es va guarint l'esperit.

Aproximació a la via de dues maneres, des de les casetes de la hidroelèctrica:
- La tradicional, pujant pel camí que us du a totes les vies de la zona. Però un cop a dalt haureu de flanquejar a la dreta a buscar el peu de via, passat el contrafort.
- Un cop sou sota la línia de tensió, a peu de tartera, en lloc de seguir el camí tradicional, seguiu a dretes a buscar unes fites que us pujaran pel bosc. Camí una mica feréstec però més directe, i us deixa a peu de via.

Rapeleu per l'Agüita Amarilla. 10 metres a l'esquerra segons sortiu. Amb dos ràpels fareu. Un de 30 m i un segon de 60 a la feixa que us permet baixar a peu.

Material: Tascons (petits i mitjans), àliens, tòtems i Cam#3.

Ressenya d'en Gerard

Ubicació

L1

Jesús a l'L2

L3

L4

Fotocim

Lo Xist (un màkina del metxero)

Cosmo's Factory, 6a/A0 (180 m), Pollegó Est, Montserrat

Quan al galliner se'ns fa desplaçar més enllà del meridià 1.5 Est, ja ens és igual l'Aladaglar, que el Taghia o que Montserrat. I com la meteo la tenim fotuda per tot ponent, agafem els passaports, posem rumb cap al Pròxim Orient i anem de visita per aquest darrer massís, que ens queda una mica més a prop.

Farem parada al pintoresc poble d'El Bruch i recollirem la Codi que ens farà de guia local. Passejant amb Ioli i Jesús cap al bar on fer el cafè m'ha agafat un complex de Paco Martínez Soria. Feia dies que no veia civilització. La pandèmia m'ha anat fatal. Decidim que Ioli i Jesús se n'aniran de la Terra de Nòmades i amb Codi ens posarem a la Cosmos.

De la via no cal que us pengi aproximacions, ni google maps ni tracks ni hòsties; la teniu piulada profusament. Això sí, podem fer alguns comentaris sobre el seu estat actual, no sense dir, en primer lloc, que ens ha semblat una via top, molt bona: ben equipada, poca exposició i que et permet escalar fins allà on dictin els teus límits. I com no, corregir subjectivament a l'alça el grau que apareix en moltes de les ressenyes.

Tots els llargs són bons i variats. Com una capça de Birba. Comença la cosa amb un primer llarg que tira cap al 6a a la part central. L2 fàcil. L3 d'artifo on la primera cosa on t'hi penjaràs no és un bolt (malgrat estar reequipada) sinó un spit rotatori. El segon ja és un bolt i agafes aire. L4 espectacular: m'encanta aquest tipus d'escalada de merdes, forats de totes mides, que desapareixen i apareixen i crostetes que poden aguantar o no. Hem de tornar més sovint pel Pròxim Orient. Un repòs just quan acaba la secció dura m'espatlla el puntet roig dels collons; però he gaudit com un nen. I si li posen 6c/+  m'ho crec. L'L5 ja no té cap tac de fusta -o no l'hem vist-. Desprotegit completament en el seu inici, se'l curra la Codi en A1 com una campiona. Provo l'arrancada en lliure -de segon- i surt cap al 6b/+. Continuo flipant amb algunes ressenyes. L6 fàcil, però de protegir-se'l i acaba Codi amb un L7 que de 6a no té res. Pugeu-li un grau i s'acomodarà als estàndards actuals.
Rapelem per l'altra banda i tornem al bar. A veure si aquests de can fanga no ens han robat les gallines. 

 

Material: àliens i tòtems fins el roig

El Pollegó Est

Resse del Parce

L1

Codi a l'L2

L3 abans de començar l'artifo

L4

Arribant a l'R4

Jesús i Ioli a la Terra de Nòmades

Codi a l'L5

I a l'L7

Lo Xist

Satisfyer, 7b+ (6b+ ob, 150 m), Tossal de la Feixa, Serrat del Coniller, Coll de Nargó

Feia temps que la teníem al tinter, com d'altres d'aquest parell de dos (Montse i Emili), així que amb Ioli ens hi posem. I les expectatives, com sempre, quedaran més que cobertes. Via dura amb 3 llargs excepcionals. Un L2 d'arrencada impossible i un sostre amb una enorme fissura que t'obliga a posar-te dintre. L4 de característiques semblants; dura arrencada, però ara, placa sobre roca de luxe. I acabem amb un espectacular L5, l'únic que podem encadenar, on els tòtems treballen a fons.

A més, som tan llestos que ens oblidem la tramposa al cotxe. Grau obligat que ens ha semblat un pèl més que el d'alguna ressenya. De totes maneres, sobre aquesta via no es troba res per internet. Estrany perquè és ben bona.

L'aproximació és d'una horeta, amb una agradable passejada pel bosc abans de pujar la feixa. La retirada també una horeta, carenant fins a un coll a ponent. Carretera asfaltada des de Coll de Nargó. Aquí teniu track.

 Material: Tòtems i Cam#3. Tramposa o ganxo si no ens pugem al 7b

Mapa. Aquí, el track

 

Ubicació

Ressenya de l'Emili

Ressenya de l'Isaac

L1

Ioli dins del sostre de l'L2

L3

L4

L5

Fotocim

Lo Xist

Furi, 6a+ (95 m), Comalavall, Montanissell

Al costat de Montanissell, tocant al sector d'esportiva de Comalavall, Montse i Emili obren 3 vies curtes sobre una roca excel·lent. L'orientació és sud, així que anant tard com anem per evitar el sol (avui fa núvol, mira tu!) sols ens donarà per fer-ne una. Amb Codi i Ioli escollim la més senzilla. Montse i Emili es posaran a l'Anni i ens asseguren que és 10 cops millor. Ja hi tornarem. La via és ben bona, tot i que algun tram de l'L3 sembla més trencat del que resultarà ser. Porteu C3 o l'alien negre per protegir la sortida d'R2. Amb 2 ràpels passant per R2 torneu a terra. Feu una visita al sector d'esportiva; té unes vies al·lucinants, amb una roca increïble. Aquí us deixo el track:  https://drive.google.com/file/d/1Dq2iPEbs09xxvf7K262acAo0KQjDvQxW 

 Material: alien negre (o C3), tòtems, Cam#3, Cam#4 (opcional per l'L3)

 

Mapa.   Tracks aquí

Ubicació

Ressenya de l'Emili

Resse Cal Gall

Topos d'esportiva d'en Miquel Blanco

 

L1

L1

L1

L2. Sortint de l'R2

Codi i Ioli a l'L3

Fotocim

Lo Xist

Mucho blibli, poco blabla, 6b+/A0 (90 m), Paret del davant, Sector Aiguabarreig, Sòcol del Mont-roig

DkP ens obre un nou itinerari en aquest poc concorregut sector del sòcol. Molt bona via amb 2 llargs inicials magnífics i difícils, i un tercer més senzill però més exposat. L'arrancada del primer és potent, però es va protegint bé. El segon està pràcticament equipat i, portant una paranoica (tramposa) i el 6b+, no us caldrà res més. Emili, en els ràpels, es dedica a netejar de fang la sortida del diedre, potser la part més difícil, i comenta que amb un encastament de mà es pugui resoldre en lliure. Un altre dia serà. El tercer té una arrancada rumbera, potser amb més grau que el 6a indicat i obliga a currar-se'l en la protecció a partir del bolt. Mentre Pepe se'l treballa, ens envia una nevera que evito en la coveta del R2 i que vola directa al cap de l'Emili que està sortint del diedre. Es llença, l'evita i torna a néixer. Bons reflexos i mala idea fer dues cordades una via tan directa i recent.   

L'aproximació NO la feu pels sobreeixidors de la pressa, és més curta però il·legal. Empreu el camí del carrilet que dona un petit tomb (Aquí teniu el track). Al final de la baixada, passades les cordes de persiana verda (certificades UIAA :-), trobareu una fita que us puja a un muret i ja esteu a peu de via (a prop de la Gymacama ). Si continuéssiu baixant aniríeu cap a la Mariona.

Material: tòtems fins el roig i àliens

 

Resse original

 

Pepe a l'L1

L2

L2. Emili abans de la inesperada visita

Pepe a l'L3

Arribant a l'R3. No sabem qui és

Fotocim amb l'espontània

Lo Xist

???