LLORENÇ JOAN 6a+ (V+/A1 OBLIGAT) 285m.-PARET DE LA PRIMAVERA-NARIEDA NORD

 

Avui m’ha arribat una invitació pel messeguer de la trobada de Pubilles , jo tot emocionat i mes content que un gínjol ràpidament he confirmat la meua presencia a l’aplec....no han passat ni cinc minuts que mol amablement l’administradora , una tal Laura , m’ha fotut un galletada d’aigua freda per sobre , era un errada , la festa sols es per a noies ¡recollons amb la gràcia que em feia!

M’hauria d’operar ja d’una punyetera vegada ?...segurament serà el que faré , n’estic tip ja de no encaixar en  lloc per la meua condició de paleta heterosexual cisgènere.

¡¡QUE GAUDIU FORÇA LES PUBILLES A LA PUBILLADA !! jo mentrestant ploraré pels racons.

Continuem amb la temporada d’estiu.

Avui li toca a la Paret de la Primavera a Narieda Nord.

Com que tenim al Cèsar una mica espatllat i no podrà surtir aprofitarem l’ocasió per a fer una via de les poques que ell no ha fet.

La veritat es que vista la ressenya i llegits alguns comentaris ens esperàvem una via una mica mes sucosa ,  un cop ascalada ens ha semblat bastant mes dolceta del que es podria entendre  en veure la ressenya.

Tot i que la ressenya explica prou be el que hi ha , entre passos hi trobareu força trams de graus inferiors als ressenyats , es a dir es una bonica ascalada pot mantinguda amb força predomini del IV/V grau.

La roca va de bona a collonuda i tot i que a primer cop d’ull pot arribar a semblar una mica relliscosa res de res els hi podreu donar tota la confiança als peus.

La salsa la trobareu en que als trams fàcils entre assegurances hi ha aire o molt aire i a voltes no hi podreu ficar gaire cosa , fet que si aneu justos al V grau li pot donar un cert caire d’expo.

També el fet de que els nombrosos ponts de roca encintats amb cordino ja comencen a estar en un estat una mica precari , en hi ha bastants que podreu reforçar fàcilment a la bora o pels costats , però com passa per exemple al llarg sisè , a cops uns en haureu de fiar o si mes no portar teca per al seu recanvi , en aquest llarg dubto que aguantessin una caiguda tot i que el generós equipament en aquest tram li treu exposició al percal.

Via rapida de fer , sense ser una via comercial si que podem dir que te un tarannà suau ideal per a començar a fer via de mitja distancia semi equipada i amb els trams mes durs força equipats.

Encara que vista des de sota pugui semblar un matollar un cop hi ets veus que va rebuscant la bona roca i se’n surt prou be treien-n ’hi un prou bon recorregut.

En algun lloc hem vist que es graduen de 6b els llargs 6 i 7 , nosaltres apostem mes pel 6a+, en comparació del que hi ha pels voltants a la mateixa paret , PANIC TIMPANIC o LA BANDA DEL TAKO per nombrar-ne algunes.

AIXO SI OMBRA GARANTIDA FINS LES DOS  , ALTRA COSA ES QUANTS TREUS LO NAS AL CIM.

JOIA D'UNA PARET PLENA DE VIDA

FINS I TOT S'HI PODIA VEURE UN SENGLAR

BONA ROCA

??????

A TRAMS CUSIDA

RESSENYA ORIGINAL

FOTOTORRADORACIM

LO XIST

A VEURE SI ENS LA FOTRA ARA LA J.E.C.

 

 

NO VOLS SOPA? NOU PLATS!!! 6c (OBLIGAT 6A/AE)-PARET DEL PESSO-COLLEGATS

 

Arriba la calor , cal començar a cercar l’ombra sigo com sigo.

Fa no massa ja vam decidir d’anar a fer-la ,i  mira tu que l’aproximació es curta i gens complicada , dons aquell dia érem dos cordades i cap de les dos la va acabar fent , son coses de l’edat i si li ajuntes a demes que som GALLS pitjor encara.

Aquet cop amb la ubicació ja mes clara l’encertarem de ben segur!!

Som a peu de via , son dos quarts d’onze , ja li toca l’ombra i aquesta ja ens acompanyarà tota la via fins al cim.

Tot i que la via resta equipada no us enganyeu , no es un Love Climb d’aquestos d’ascalada comercial , tot i que els trams de grau estam molt ben o inclús massa equipats , en quant lo grau afluixa les excursions poden ser de barralet i bagall (cantimplora i entrepà per als que parleu malament lo català).

La via te dos trams diferenciats un primer fins a la feixa amb un determinat tarannà pel que fa a l’equipament , l’exposició i lo grau , i un segon des de la feixa fins al cim on tot s’apreta una mica mes , fins al punt que per poder fer l’últim pas de sortida a cim millor que porteu un estrep i una bona antena o prepareu-vos per un rabiós pas obligat de 6c , tot te una mes o menys seguida tota la via fins que arribes a aquet pas final , totalment desmarxat del criteri de la resta.

La roca prou bona tret d’algun petit tram on l’equipament generós li treu ferro a la cosa.

Lo primer 6B en ha semblat una mica apretat , els demes be o inclús algun una mica de regal.

Es una via que sense ser terrorífica si que us demanarà el seu temps i dedicació a l’hora d’ascalar-la , que us diguin el que vulguin però nosaltres creiem que cal portar lo 6a ben controlat.

Lo descens del cim mes que clar , sols us caldrà encarar-vos a esquerres tot seguint les fites fins arribar a les cadenes i d’aquí fins al bar en un bufar i unflar lo nino unflable , aquell del manic gros que la majoria tenim amagat a l’armari , aquell armari del que ens fa cosa surtir.....Vosaltres ja m’enteneu!!

ARRENCADA

SEGON 

UN LLARG

AQUET TAMBE ES UN LLARG

A LA MATEIXA VIA

ENCARA DEU SER LA MATEIXA 

LO FILL DE PUTA DE RADER

RESSENYA ORIGINAL 

FOTOSETMANAGALLCIM

LO XIST

 

VIA MARTA PROS V+A0(6C) 50m.-LA FORMIGUERA SUD-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Com ja hem dit mes d’un cop nosaltres no som gaire d’anar a fer vies recentment obertes.

Però també hem de reconèixer que som un fidels JUANOGUERS i ara mes encara per que ens paga generosament per anar a tastar i graduar les seves noves vies.

Us aviso que no som els únics que cobrem per repetir-les , si no a fe de que collons creieu que es que hi ha sempre cua a les seues obertures??

Podeu comentar-li aquet fet ja que sabem de ben segur que busca mes gent amb la que fer els mateixos tractes.

Es un home amb alts coneixements de màrqueting...............un màquina i un influencer .

Com que ja coneixeu el seu estil no ens estendrem , sols cal anar de xapa a xapa.

Al primer si arrenqueu del terra es un 6C , i si feu un pas d’abre 6b/+.

El segon es un bon V+ amb una petita excursió pel mig , lo d’excursió dit en comparació al tarannà de la resta de la via.

La roca es una mica tendra i us podria saltar alguna coseta , no va ser el nostre cas , però no patiu per la caiguda , es un pany prou vertical i ben assegurat.

Per baixar sols cal fixar-se una mica i cercar una fita que en no res us durà al camí de baixada......baixada.....ho torno a dir baixada.

Un cop trobat lo camí podeu baixar o també podeu triar pujar......no te massa solta per que al final fareu mes tomb per arribar al mateix lloc , però en hi ha que s’ho estimen mes així , no deixa de ser una opció tan valida com un altra , ves tu... hi ha d’haver gent per a tot....

Nosaltres us aconsellem un cop al camí girar a dreta i encarar-vos avall , es el que acostuma a fer la major part de la gent , no tots però si la gran majoria.

Be , un bona vieta que us farà ascalar sense estres i lo generós equipament permet apurar a mort i de fàcil combina amb les que te a la vora.

 ARRENCADA POTENTA

VERTICALOTA

NO SABEM QUI ES

LO DAVID PALAU

RESSENYA ORIGINAL 

FOTOAMB

LO XIST

Todo por la tapia, 6c (140 m), Punta Camarasa

Ahir, el Club d'Escalada i Muntanya de Pardinyes (CEMP) organitzà -amb Jesús com a mestre de cerimònies- una reunió/xerrada/debat sobre escalada sostenible. Ens apleguem quatre gats i tots de la mateixa corda, així que poca cosa a debatre, tret de com s'ha d'encarar el tema.

L'eclosió recent de l'escalada de gimnàs i el seu continu degoteig cap a les parets d'esportiva, particularment les sobre equipades i de fàcil accés, posen pressió al medi. D'aquí, un petit percentatge salta a la tàpia i l'amenaça, en particular sobre els punts de nidificació, s'incrementa. No és un fet aïllat de l'escalada; més paradigmàtic és l'efecte de les BTT elèctriques sobre el territori. No hi ha dubte que la regulació està a punt de caure; la pregunta no és quan, sinó com. Que ens agafi a tots els escaladors en calces serà decisió nostra: és l'únic factor que podem controlar. Mentrestant, podem fer dues coses: continuar renegant entre nosaltres -que si la culpa és d'aquell, que si així no es fa, que si gira que si tomba- o posar fil a l'agulla, organitzar-nos -si pot ser amb altres col·lectius que ja ho fan, com  https://escaladasostenible.org/ -,  preveure per on ens cauran les hòsties i avançar solucions, accions i cooperació a l'administració.

No és res més que crear una situació de lobby; els lobbies no tenen per què pressionar els òrgans de decisió únicament mitjançant arguments econòmics -al tall dels EEUU-, n'hi ha amb objectius diferents: mediambientals, socials...

Tot això ens ve perfectament al tall perquè l'objectiu d'avui era una zona de la qual no teníem molt clara la seva regulació. Cerquem i cerquem, i no trobem res. Aquest és un dels punts on, ara com ara, l'administració falla estrepitosament. Així que ens enfilem cap a la Punta Camarasa, zona de recent obertura d'un parell de vies (Mi agüita amarilla i Todo por la tapia) que s'afegeixen a unes poques més d'existents (CNT, Flor d'agost).  Com sempre, el bar és un descontrol i tenim el galliner descontrolat. Tindrem dues cordades a "Mi agüita ..." i amb Ioli decidim tastar la nova de DKP.

Via guapa, ben guapa, amb tres llargs inicials collonuts, un quart que no val una merda, i un cinquè per acabar amb molt bon gust de boca.  Potser els graus màxims de l'L1 i l'L2 podrien intercanviar-se. Potser l'L3 no és tan difícil com pinta el 6c, Potser, potser, ... però sí és cert, que el que més feina us donarà seran els 6a+, on la qualitat de la roca no és excel·lent, l'equipament és escadusser i la possibilitat de protecció és limitada.  

Descens: Emili i Montse, que avui estaven amb nosaltres a la via veïna, han acabat d'equipar el sistema de ràpels fins a peu de via. En tres ràpels (30+60+30) sou a peu de via.

Material: tascons, àliens, tòtems (repetir tòtems del blau al lila)

 

Resse original

 

L1

L2

L3, abans del percal

L3, sortint del percal

Codi i Pepe al darrer llarg de "Mi agüita amarilla"

Fotocim

Lo Xist

10 de Juny de 2023-Sant Llorenç de Montgai-PARET DEL PONT(Zona Riglillos)-HABER-LA AILA(Variant La Meiga)-160 m. 6a+ (V+ obl.)

 

Ressenya del Joan Asin

JOAN T'HE AGAFAT PRESTADA LA RESSENYA, PER CERT , A VORE SI POSES EL METRES DE LLARGADA QUE HE TINGUT QUE AGAFAR LA CALCULADORA . BESITOS

Pos sí. El dissabte passat ens vam anar a fer aquesta “fantàstica” via als “Riglillos” de Sant Llorens. Una zona que fa anys ningú hagués donat ni un duro per anar a posar un clau i menys a fotre’l . Peroooooo....... ves per on que la penya anciana es vol revitalitzar i tornar a sentir-se jove i..... Au! Agafa la maquina i a foradar pedres i posar ferros, passar la escombra, esporgar una mica i sobretot, caminar poc per arribar a peu de via. El resultat es que a dia d’avui la Paret del Pont es un “hervidero” de gent que s’enfila pels bolos que hi ha i que de tant en tant algun fa cap al camí (vigileu).

La companyia va estar agradable a mitges : dos xiquetes boniques i simpàtiques i dos “cabassudos” mal acabats . A mes a mes ja parlen raro , es fan vells i tornen a la època del “bostoret” . Nois! Que ja sou grandets!.

La via a mi no m’acaba de convèncer, però... es clar lo que jo digui no val per a res. Força assegurada amb químics (massa enfonsats alguns que costa que hi entri el moscata) i parabolts, també hi ha bagues ronyoses que devien de tenir per casa i que les senyores respectives els hi van fer un ultimàtum: “Que penses fer amb això? O te ho emportes , o t’ho fotre a la basura”. Tot i que jo critiqui lo que em sembla, l’assumpte es que sempre hi ha gent ascalant a la zona, a la penya li agrada la xapa.

FOTOSIN CESAR

LO XIST: