dijous, 3 de març del 2022

Màquina total, 6a/Ae (240 m), Cap del Ras, Montsec d'Ares

Toca rebuscar què ens falta per aquest pany de paret. Vic i Òscar se'n van a l'excel·lent "Esperando el parche de morfina", mentre que amb l'Ari fullegem la guia de Luichy i, ohhh,  sorpresa, veiem una 4 estrelles que no tenim.

L'aproximació és evident resseguint la més que clara traça de la "Dos tontos muy tontos". Avui hi ha força gent a la paret, en general, i molta en aquesta concorreguda via. La nostra la tenim a la dreta de la "Tope clàssic" i està lliure. Ens enduem una agradable sorpresa: en Marc "Marki" el tenim al costat, obrint el seu nou projecte. Xerrem una mica i ens diu quatre coses de la via. Bon tio el Marc.

L'inici és evident: una corrua de burins vells que s'enfila recte amunt. Fins a la feixa es va obrir el 94. El 2016, Luichy i Dani Martín obren un nou llarg, ara ja amb bolts, llarg que no desentona gens amb el caràcter de la via (dels millors). Continua tres llargs més, però romandran desconeguts: em cau un peu de gat de l'R6 i aprofitem a retirar per la feixa; el fred d'avui és pitjor del que esperàvem i anem una mica primaverals.

La via és ben bona. Algun tram d'Ae és massa difícil en lliure; d'altres, sortiran o no, però es deixen provar. Roca excel·lent, ben assegurada, això sí, amb burins ben vells. Les reunions amb bolts.

Material: Tòtems fins al roig per a l'L6

 

Ressenya d'en Joan Jové tunejada

Foto del Marc. Borinotades només començar


 

L1

En Marc al seu nou projecte

L'Ari a l'L4

L6

FotoPàrking

Lo Xist




dissabte, 19 de febrer del 2022

Cafè i Ibuprofeno, 6c (35 m) + Baixar és fàcil però pujar costa, 6a+ (35 m), Crestes del Conill (Sud)

Mala meteo, així que no ens allunyem gaire del cotxe. Anem a Crestes Sud on Montse i Emili continuen donant-nos alegries. Just fa un parell de dies que rebo un Wassap  de la Montse amb les noves apertures. És més maja que les pessetes.


Ara ja teniu un bon grapat de vies de tall esportiu però que cal completar amb catxarrets. La treva meteorològica sols ens donarà per fer-ne un parell. "Baixar és fàcil però pujar costa" la trobareu a l'extrem esquerra. La darrera. És ben bona i per escalfar ens fa "apretar" una mica. Com la cosa s'està posant malament anem directament al corral, a tastar la darrera, "Cafè i Ibuprofeno". Guapa també, tot i que potser no tant  com les veïnes, amb  un parell de passos ben durs i fins. 


Ens queden un parell al sector central que allarguen les d'esportiva fins el cim. Ja hi tornarem. Us deixo les ressenyes de totes.


Material: tòtems




Ressenyes originals

Pepe a "Baixar és fàcil..."

.. i l'Ari




Cafè i Ibuprofeno
Lo Xist



dimarts, 8 de febrer del 2022

Innominata, 6b (150 m), Pilar sin brillo, Mont-roig

Excel·lent via, més del que no pas ens esperàvem. Roca, en general, molt bona, sense cap dificultat extraordinària, però on cal escalar amb cura, ja que a cops, la protecció no és evident.
Destacar l'L2, potser el més complicat, i no pas pel tram de 6b -ben protegit- sinó pel mur de V+ difícil de protegir -Vic l'empalma amb l'L3-.  I també l'inici del darrer llarg, sobre diedre desplomat, espectacular i aeri. 

L'equipament fix són burins -alguns en estat lamentable- i pitons. La guia del Mont-roig ens diu que es desconeixen els aperturistes, tret del darrer llarg de J. Marmolejo i A. Pifarré (1990).

Com la carretera de Santllo està tallada, fem l'aproximació pel refugi del xut. Cal però, 4x4, ja que la pista de pujada al Coll de Porta està lamentable. La tanca, per cert, està oberta.

 

Material: Micros, 4 tascons mitjans, àliens, tòtems, Cam#3


Ressenya original?

Parce ressenya

Cafè al Xut

L1


Vic a l'arrancada de l'L2

Ari a l'L4...

i seguint a l'L5

Fotocim


Lo Xist


Para a donde te vas a girar?



dijous, 3 de febrer del 2022

Marta Barrachina, 6b+/A1 (130 m i pico), Paret de l'Embut, Montsec d'Ares

Aquesta la portàvem encetada amb l'Ari des del maig de l'any passat i ens vàrem baixar del llarg "crux" per un fred del carall. Avui li faig el salt i m'emporto un parell de manolos, Ioli i Òscar, no fos cas... i ens trobem amb tot el contrari: una calor del cagar-s'hi.

La via no ens ha acabat de fer el pes; segurament perquè no escalem prou i hem passat més temps penjats com a pernils que escalant. L1 fàcil, però de "morro" amb 5 spits que Ioli empalma amb un L2 amb arribada a "role" potent. Segueix Òscar per un L3 difícil, on comencem els A1 que ja no deixarem fins el final. L4 dur d'inici, malgrat l'A0 obligat i que acaba en una placa molt bona. Potser el millor llarg de la via. Seguim pel diedre d'on  vàrem baixar el primer cop: arranc expo, segueix difícil, sense peus i sortida escapolint el sostre per l'esquerra amb roca variable -sort que "Els Caracoles" han restaurat un parell de pitons desapareguts-. Aquesta variabilitat del rocam no ens ha abandonat durant tota la via. I empitjora en els trams superiors. Acabat el diedre, travessem la feixa per on ens surti dels ous i anem a buscar els dos llargs finals. Trobar-los és un poema. M'hi enfilo, busco un clau que hi ha de ser, no el trobo, m'emmerdo i decideixo baixar-me i retirar. Però un bloc  se me'n va dels peus i m'envia 5 o 6 metres avall i em para un tòtem. Tenia la lliçó ben apresa: Tot i que sigui fàcil, quan es pugui protegir, protegeix. M'ha salvat el coll.  

Material: micros, àliens, tòtems i Cam#3 (que ens hem deixat al cotxe, ehhh Ioli?)

 

Ubicació (més o menys)

Ressenya Cal Gall

Ari a l'L1


 

Ioli empalmant L1 i L2

Òscar a l'L3

I seguint a l'L4

Inici de l'L5 un pèl "expo"

Ari al diedre de l'L5

Fotocim-guerxina (que te chupe qué?)

 


Lo Xist

dilluns, 31 de gener del 2022

MATAMALA 230m. 6a-SOCOL DEL MONTROIG-UCRAINA

 

A Lleida teníem una dita  “si quieres llegar a viejo , no ascales vies del Marmolejo” , ara de fa un temps cap a aquí ja en tenim una de nova  “si no t’agrada ascalar adormit a la palla, ves a fer vies del Salla” , a fer de deu que et treuen aviat la son .

Feia dies que la teníem pendent , i sempre per una punyeta o per altra mai se’ns ficava a ma , una punyeta era la por i l’altra punyeta eren les cagarrarines.... les poques repeticions que li coneixíem no la deixaven massa be , totes coincidien a donar-li la categoria de segell Salla.

Com que els GALLS no podem permetre mai d’haver de passar com a GALLINES ja tocava ficar-s’hi fos com fos.

En un tens repartiment de llargs , tot hom volia fer sols els canvis de reunió , ens ho juguem a bufetades i al final la cosa queda aclarida i calenta.

Al final la via ens ha agradat mes del que remuguen algunes de les opinions que teníem sentides , de fet l’Anna diu que es la millor via que ha fet mai al sòcol del Montroig , lo César diu que la ficaria entre les cent millors del sòcol i  crec que es la millor via que he començat amb una corda i l’he acabat amb dos.

Lo primer es un mes que preciós diedre de bon equipar , tret del final si no es que porteu un cam quatre , sols el faríeu anar aquí i es prescindible amb una mica de morro.

Lo segons comença amb un mes que suficient equipament als primers metres fins que us plantareu a sota d’una placa de morro amb roca una mica a controlar on no hi podreu ficar gaires trastets i de no massa fiar la majoria.

Lo tercer te la teca en anar a buscar el primer bolt , el trobareu allà a dalt on nostre sinyor va perdre l’espardenya sense massa opcions de ficar-hi gran cosa , mes morro per no abaixar la guàrdia , després ja podreu anar ficant-hi cosetes que us permetrà descomprimir l’esfínter.

Després trobareu dos ressalts sense mes ,  fins a l’últim i final llarg que representa la cirereta del pastis , de roca collonuda i que us permetrà fer un equipament bo i senzill.

Comentar que si per alguna cosa no sembla del tot una via del Salla es per que la trobareu poc sanejada i un pel bruta , cosa poc habitual en ell. De fet un pedrot de considerable mida ens ha tallat una corda pel mig.

En conclusió , una bona via de poc grau però per ascalar concentrat i amb trams on serà millor no caure , portar lo grau ben consolidat i calçotets de recanvi.

ARRENCADA

                                                      TRAM DEL COSTA CONCORDIA


PRIMER RESALT

                                                                   SEGON RESALT

 

                                                            MAGNIFIC RADER LLARG 


                                                                L'ANNA FER LASTIR

                                                                     CARALLOTADES 


                                           FOTO CIM AMB L'ESFINTER JA AL SEU

                                                             
                                                                RESSENYA ORIGINAL 


                                                      


LO MISOGINXIST