Hola Majos i Majes , ara feia temps que no publicava res ,
una mica de gosseria que arrossego i
manca d’inspiració també.
Com que d’ascalada no en podem pas parlar gaire , us faré lo
PARTE de com ho portem pel PLA això de la pandèmia i axi de pas col.laborar una mica amb lo Cesar que es l'unic que penca al Blog.
Com suposo ja sabeu tots , ara estem en estat de “GUERRA”
segons la “ PLANA MAYOR “ del “GOBIERNO
DE ESPAÑA” . Lo de PLANA ve de la front que llueixen , lo de MAYOR deu venir
per l’edat dels virguets que surten per allí a fer-nos en cinc cèntims de la
situació i explicar-nos el que i el com s’ha de fer tot , lo de GOBIERNO ja no
tinc massa clar que collons deu voler dir.
Be , el cas es que als pobles aquesta situació es força
diferent de la de les ciutats , al pobles petits lo de no veure ni a deu pel
carrer ja es cosa mes que normal , l'estrany fore lo contrari.
La relació entre la gent , en algunes coses si que ha
canviat , en altres no gaire , ja no calia.
Per exemple per la salutació en quant et creues amb algú pel
carrer , no cal ni mirar-lo , amb alçar una mica la barbeta i deixar anar
qualsevol mena de bramet preferentment format per vocals , ja quedes com un rei
, això si , algun gesto si que has de fer per poc que sigui.
Si hi vols xarrar no cal ni atansar-te , tranquil·lament ,
fins i tot des de l’altre cap de carrer , pots enraonar a crits educadament ,
això a mes pot portar que de qualsevol porta o finestra surti algú mes per ficar-hi
cullerada sen se mes explicacions , es com un TWITTER però a nivell local .
A això de repartir menjar pels demes per les portes ja hi
estem acostumat , la gent quant ve de l’hort o del tros si no esta per osties i
no te ganes de petar la xarrada , fan bosses i les pengen a la barana o al
picador , es com el vostre GLOBO però de franc.
La distancia de seguretat quant vas a ca l’Agustí a comprar tampoc es
problema , o no hi ha ni deu o si hi es no hi entres per no fer cua , ja
passaré mes tard . Si ho fas hauràs de tenir present que et repassaran tota la teua
família i la seua de retruc , això pot
ser una horeta llarga tranquil·lament , ve a ser com una revista del cor però a
nivell comarca i voltants , se’n diu
trobar ganxo.
La seguretat als carrers també controlada , no tenim ni
GUARDIA URBANA ni UME ni càmeres de vigilància i sols molt de tant en tant
algun MOSSO ve a fer un tomet , però no ens cal , tenim a la WINDOWS , la
PASTANAGA , la XUT i alguna mes
repartides estratègicament per tot el poble i sempre actives , no caurà ni una sola
fulla d’un abre sense que la xarxa interna de comunicació , i a la velocitat de la llum
, escampi ràpidament per tot el poble
els fets i si no som prou importants no passa res , s’hi afegeix una mica de salsa i marro per
donar-los hi pes i entitat , per que m’entengueu a això vosaltres en direu FAKE
NEWS.
Pel que fa a la distancia amb el teu company de treballs
tampoc no cal patir , el terme es gran i els bancals mes petits ja tenen mes de
quatre porques , a mes si cal treballar
tots al mateix tros sols cal que cadascú s’agafi un reng i aclarit , ja estan a
mes de dos metres.
Lo de fer un passeig de forma legal també ho toquem prou be
, al poble hi ha prous gossos i ens els deixem.
L’altre dia mateix , Divendres
Sant , em va trucar lo SISQUES.
-Noi vols anar a fer un passeig ?? vine que trauràs la XISCA
, així de pas faràs també la processó i una mica de d’exercici .
En arribar a la seua porta me’l vai trobar allí plantat amb una mica
de rialla sorneguera sota lo nas , en aquell moment no la vai saber entendre ,
però be som-hi.
Però ah recollons , sols encarar lo camí de la secla gran
vai entendre perfectament lo de la processó , mes que res per lo curts i lo
espaiats dels passos de la gossa , a aquella imatge sols li faltaven unes cornetes i uns tambors .
Als quinze minuts vai caçar al vol lo de fer exercici quant
la bestia va caure ja estragada al terra , resulta que lo “cadell” te 14 anys i
32 quilos , i a la pobreta la vai haver de tornar jo al coll.
En arribar m’esperava la ROSA , i amb veu dolça i cerimoniosa
em va preguntar.
-Com ha anat??
I jo encara esbafegant , guardant lo possat i mirant de no haver de
comentar la jugada contesto.
-Be be , ens ho em passat be.
Tot just es tancar la porta , jo encara fora refent-me , i sento a dins unes fortes riallades a pit obert i en un perfecte “ DUETTO”.
La mare que els va parir!!! però tranquils , tranquils a
aquet parell encara els hi de repassar la teulada , ja us ben juro que ja no
riuran tant.
Au , ara per tancar lo monogràfic us penjaré una cançoneta
feta per un noiet del poble l’ORIOL musicant
unes ben parides reflexions de l’ANDREU , lo pastisser del poble , sobre lo tema que tractem.
No guanyaran un GRAMI però es tot el que us podem oferir.
MINUTOS MUSICALES
