dimecres, 8 de gener del 2020

L'ULL DE L'ELEFANT 6B A1 150m.-SERRA DE CARRÀNIMA-ABELLA DE LA CONCA


Tot fugint de la boria decidim il·luminar al Jesús i portar-lo a Abella de la Conca que no ho coneix.

L’encertem de totes totes per que Issona es just al límit de la BORIA.

Avui anirem a la serra de CARRÀNIMA que cap dels tres hi em estat mai.

Fent cas al senyor ASIN triarem aquesta ja que diu que pot ser es la millor.

La paret i l’ascalada , pel que fa al grau i lo traçat , serà tota l’estona discontinua.

Te trams prou bonic tallats per trams de tràmit , te panys de roca collonuda  entre altres de matollam i roca bruta.

Aproximació pràcticament inexistent amb un aparcament còmode just al costat d’una font i al peu mateix d’un sector d’esportiva.

La pista d’accés en prou bon estat.

La via resta semi equipada  de prou bon i fàcil amaniment amb trastets  tal com diu la ressenya.
Les bagues dels ponts de roca existents i de les reunions una mica ja tocadetes , seria bo dur material per fer re canvis.

Vam fer una mica de neteja d’alguns bons pedrots de mal posat.

A destacar algun tram del segon per la molsa que us farà ballar els peus si badeu , l’entrada a reunió del tercer llarg per caiguda en pèndol i aterratge a la rampa de sota i sobre tot vigileu amb el primer ràpel , fissureta cabrona ideal per a bona enganxada del nus , la vam aparellar amb un branquillonet que no se el que durarà , feu córrer lo nus per si de cas.

El quart mes dolcet del que pugui semblar , tres peces de bon ficar i llestos , el rader pot ser el millor , encara que es fa curt , en lliure 6B .

Via ràpida en un lloc preciós on segur no fareu cua.


 BURINOTADES

 ENTRADA EN AE

 SEGON

 MOLSUDET

 ENTRADA A LA ROLE 3ª

 QUART PRECIOS

 I DESPLOMADET

 LLIURANT EL CINQUE 

 ARRIVADA AL CIM

 FOTOCIM QUE NO ES AL CIM

 RESSENYA CAL GALL

 RESSENYA ORIGINAL

LO XIST



dijous, 19 de desembre del 2019

Rosa d'Abril, 6c (ED-, 210 m), Serrat de les Garrigoses, Montserrat

Avui, com el Madrid, juguem fora de casa. Escasses vies fetes en aquest massís (3 fins ara), i sempre em costa acostumar-me al seu rocam. Fugint de les temperatures de ponent, ens apleguem 4 occidentals. Jesús i Òscar se n'aniran a l'Aranya. Així ens anirem creuant, rient i dient-nos rucades. Ari i jo anirem per la que probablement sigui la millor línia del sector (això diuen). Segell Ballart i ens ensumem un tsunami emocional, tot i que també com avui, el tsunami es quedarà en marejol. Sí que és una via dura, però tampoc tant. Qüestió d'expectatives ?

Un primer llarg rostollós, amb una placa fàcil però de lo més expo de la via, dóna pas al que serà el millor de la via (L2), junt amb l'L3 i darrer. Aquest L2 és una bona fissura lleugerament desplomada, amb roca més bona del que aparenta (potser ja s'ha arrencat tot el que quedava). Caldrà fer algun repòs, ja que ubicar les proteccions t'acaba trinxant. La placa del L3 és curta, excepcional, divertida i  relativament ben protegida. I després d'una quants metres de tràmit, i un avant-darrer fàcil però també compromés, s'acaba amb un excepcional diedre, amb passos d'off-width, que et fan regirar i que trobem més difícil del 6a marcat.

Escapada carenant a buscar els ràpels de l'Aranya.

Compte amb els ponts de roca del L5. Tots putrefactes. Ari s'ha enrotllat i us ha deixat el darrer nou de trinca. Probablement el més crític. 

Material: àliens, micros, tòtems, Cam #2 i #3, i uns pocs tascons.
Parce-Resse

Ari al L1



L2


L3


L5

Jesús i Òscar a l'Aranya

Pillant bonsais

L6
Fotocim
FotoGasolinera
Lo Xist (compte amb el beure aquestes festes)


dimecres, 11 de desembre del 2019

Via Central, 7a/b (115 m), Roc d'en Solà, Perles

Li demano un parell de recomanacions a Edu per anar  a passar el dia a Perles, i que Jesús conegui el sector. Però no encertem el dia. Fa un fred de collons. Malgrat això ens hi posem a la primera i única. Bona via, però compte amb el grau de la ressenya. Molt ajustat. I equipada a la manera antiga, amb espits i algun pitó. Normal que es faci poc. Us tocarà escalar. Amb dedicació i ganes surt tota, excepte el pas xungo del segon llarg. Si porteu pedal us ajudarà a sortir. Però cal tibar igual. Roca espectacular, típica del sector. I amb cordes de 60, en 2 ràpels (R3, R1) sou abaix.  Sobre el grau obligat no sabria dir-vos, però el 6a que marca la ressenya em sembla curt.

Material: 15 cintes (un parell de llargues per fer algun pont de roca) i àliens.

Edu  ressenya

Guapo lloc
Jesús encetant l'L1

Arribada fina de 6b a la role. Molt fina


L2

L2

L3

Fotocimcongelats
Lo Xist

diumenge, 8 de desembre del 2019

Donec Perficiam, 6a/b (425 m.), Cap del Ras, Montsec d'Ares

Ja el nom és particular, com la mateixa via. "Fins a aconseguir-ho" (donec perficiam) ha estat un crit, posat de moda, en els darrers esdeveniments polítics de la nostra terra. Surts amb la sensació de fer més un itinerari que una via. Amb passatges sorprenents, com el espectacular L7 (que pertany a Inquietud de Quietud de L. Parcerises), o el també molt bo L8. Les tres enormes travesses la caracteritzen, sent interessant la darrera, un pèl més complicada que les fàcils que la precedeixen. Ens han anat bé per decidir-nos a posar-nos tots a la mateixa via. I és que avui érem un un bon escamot. 

Bastant equipada però caldrà completar. Segur que no surtiu indiferents. Per a bé o per a malament. A mi m'ha agradat

Material: tòtems, micros i Cam#3


Ressenya Made In Gall



Borinotades inicials. Luichy i  jo a la primera cordada. Pepe, Yoli i Jesús a la segona

L1

L2. A buscar els sostres que marcaran les tres travesses

L4

Jesús al L2

L5

L6
A la R6 amb companyia

Pepe al L7


L8

L10
ManoloPanorama

Fotocim. Luichy es va quedar a la cova amb la companyia

Lo Xist