Urbi et Orbi, 6c (6b ob, 100 mts), Paret de les Gralles, Carbonera

Els plans inicials eren intentar la Ravier a la mateixa paret, però un repentí atac de mandra pitonadora ens fa canviar l'objectiu. Tot i que Víctor ja les havia fet, en el meu cas, malgrat haver-la rapelat uns quants cops, em faltava la Urbi et Orbi. Així que ens hi posem, i un cop feta, tornem a rapelar i li fotem a la Rat Penat. Al final seran 200 mts d'escalada molt atlètica, relativament protegida, i que ens farà acabar el dia trinxadets.

La via és excel·lent, amb bolts els justos per no morir a l'intent, però que obliguen a escalar. El primer llarg és el més exigent. Sobre tot tenint en compte que l'arribada a la reunió és on està el percal. És uns successió molt llarga de passos de placa fins, amb bastant d'aire, i amb l'afegit de portar 40 mts de corda penjant. Víctor aguanta com un campió fins a l'avant-darrer bolt, però la corda ja li frega massa. De segon l'encadeno per pèls. De primer ni fart de vi. Un llarg que fraccionat hagués estat millor. El segon llarg, tot i tenir la mateixa llargada, al ser més directe no presenta problemes de fregament. També és boníssim i els resolem sense massa complicacions.

I com no tenim prou tornem a rapelar. Recuperem un tòtem que m'ha caigut i anem cap a la Rat Penat. Tot just feia un parell de setmanes que hi havia estat, i ja tenia clar que no volia tornar a fer el 3er llarg. Així que comença Víctor i encadena el 6c+ como Pedro por su casa. Jo al segon he de fer un repós, i el 3er el treiem com bonament podem.

Fantàstica escalada que ens deixa sense bateries. Cap al bar i a esperar que el Salla ens doni noves notícies d'aquesta paret. Serà aviat.

Ressenya Made in Gall

Víctor al L1

Ojo panorama 

L2

Foto cim tope gall

Lo Xist

PROPOSTA DE CONTROL DE PLAGUES

Lo Col·lectiu Galls per a la Sostenibilitat , després de força reunions i alguna que altra garrotada.

Proposa ficar ordre amb el tema d’obertura de vies , per tal de mirar de democratitzar lo tema i poder deixar espai per a les properes generacions.

Amb una massiva assistència a  la reunió del passat 11 de Maig ( festa major Lleida) al nostre estimat local social EVA dels ALAMUS , s’acorden aquestos punts per fer arrivar i imposar a totes les federacions mundials dels nostre esport.

1-Totes les vies de mes de 20 anys es consideren caducades i lliures per a qualsevol reinterpretació

2-Totes les vies sobades es tancaran fins que la natura els hi torni un bon grau d’adherència.

3-Cada ascalador sols tindrà dret a obrir 50 vies al llarg de la seua vida.

4-Qualsevol ascalador que  hagi sobrepassat aquest nombre de vies haurà de comprar el dret d’obertura a altre escalador fixant el preu per via en 3000€.

5-Qualsevol ascalador que ja hagi exhaurit a dia d’avui aquesta quantitat fixada haurà d’ apretar el cul i començar a buscar ascladors per pagar tantes llicencies com nombre de vies que sobrepassi del topall màxim de 50.

6-El nombre màxim d’expansions per via serà de 1 cada pam i mig, incloses les reunions.

7-No es podrá ficar noms a les vies que facin referencia al fumbol, religió o creences polítiques.

8-Cadascu sols podrà obrir vies sense haver de comprar llicencia a la seu província.

9-Totes les regulacions establertes per les diferents administracions es compliran escrupolosament si us surt dels pebrots.

10-Per a fer deu com els manaments divins i com que ja no sabíem que mes dir , afegirem allo de " no mangareu les xapes dels demes”.

Ara això ho farem gravar en una pedra i tal dia a tal hora , ja us informarem  pel blog , apareixerem amb barba a sobre d’un singlo i farem publica explicació dels manaments.

I QUI NO COMPLEIXI FILPARRANDA LO DIVI LI TOCARA EL CROSTO

CALDERILLA V+-LA FORMIGUERA-SANT LLORENÇ DE MOTMARIC

Com es costum ,sempre que lo temps no pinta massa be, fem cap a Sant Llorenç.

Quant som al PERE amb la colla ens en fan cinc cèntims de la ultima reparació.

Resulta que lo PEP GODOY s’ha begut l’enteniment i ha decidit re equipar una via seua , s’ha passat  al “LADO OSCURO”.

Parlar del Pep a Lleida es parlar d’un mestre de l’ascalada i un referent en el que es l’ascalada amb totes les lletres , te vies com : HOLOCAUSTO… DETRITUS…IL.LUSIO….

Be d’aquelles vies que quant te les anomenen et tremolen les cames.

Aquesta també era una joieta del col·lega , pràcticament des equipada i sobre un terreny mes aviat diríem complicadet….roca dinàmica que en diuen ara . Avui dia dir V+ sembla que no es gran cosa , però als 70 i amb bota rígida ja era un gran que…BE EL QUE SE’N DIU UN LOLO!!

Com es preveu una via ràpida i abans no plogo li fotrem , per no fer quedar malament al HUANG que ens tracta de GALLSANSIES.

Tot i ser una via equipada no entraria ben be a la categoria de LOVE CLIMBING.

Te una arrencada al primer llarg amb una mica d’exposició , anant a cercar la tercera xapa millor no caure…teniu una bona castanya amb retruc i després pèndol i en aquest punt la roca no es que sigui del tot bona.

Lo segon es tota una joia , encara una mica brut però sobre bona roca i mantingudet en el V+ , tocarà escalar entre xapes ja que no te concepte purament esportiu però les pinyes sempre seran amb un vol net per la verticalitat del pany.

Lo tercer es facilet però també molt estètic.

La primera role i la segona tenen anelles .

No guarda del tot el caràcter marcadament comercial de les seus veïnes del sector,però segur que ara es farà mes.

I serà de bon combinar amb la seu veïna FORMIGONERA DIGITAL que passa per ser la millor via de la comarca , per no dir de la província….també molt repetida.

AU CANALLA  A FOTRE-LI  I VIGILEU QUE ESTA ACAVADA DE TREURE DEL FORN I ENCARA POT CAURE ALGUNA COSETA

 RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA 

 ARRIVANT AL PUNT CRITIC DEL PRIMER

 PASSAT LO PUNT CRITIC

 PRECIOS SEGON LLARG

 MAESSE PINTO 

 TERCER LLARG 

 LO LLAUIS ARRIVANT AL CIM

 UN LLARG XULO I UN MARIC TAMBE XULO

 FOTOGALLADACIM

 APLEC AL NOU SECTOR D'ESPORTIVA LA PEDRERA

LO XIST

-Bon dia li truco de movistar per si voldria canviar de companyia.
-Home no m'aniria malament.
-Quina compayia te ara?
-La dona i la sogra.

Estel de Ponent, 6a/A1+ (6c+, 180 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Aquesta història comença el desembre passat, quan un fred i boirós matí, amb  Marc Caus i Víctor Frància, ens hi posem amb la intenció que Víctor acabi la trilogia (ja havia fet Estel de l'Alba i Lluna Plena). Com tenim l'esperança que a mesura que pugem la boira ens abandoni ens hi atancem. A peu de paret continua el fred i la boira. Li fot el Marc a un primer llarg complicat (malgrat el grau), on s'han de buscar bé les assegurances. El resol perfecte, i a la R1 sembla  que vol sortir el sol. Just quan la boira s'esvaeix s'hi posa l'ombra. Cagontot. Surt Víctor al L2, on s'ha de treballar força. Emplaça 4 pitons, i dos hores després arriba a la R2. Jo porto el mateix temps tremolant, així que decidim que recuperaré el llarg, deixarem els pitons emplaçats i rapelarem. A cagar a la via. Amb una mica de sort no hi haurà repeticions que s'enduguin els pitons.

Sis mesos després canviem el Marc per l'Ari. Un dia de molta calor. Sembla que no l'acabem d'encertar. Però lo bo és que si no comenceu massa d'hora, l'ombra us donarà treva en tota la via a partir del L2. Avui  el L2 se'l curra l'Ari com a experta en artifo. A més, ja té els pitons posats de manera que s'ho fa ràpid. Com el Víctor netejarà el llarg jo em dedico a la tasca d'intentar-lo en lliure, i surt. Deu rondar el 6c+ amb el pas més dur al primer sostret.

El L3 costa de trobar. El canvi de reunió és de tot just uns 10 mts. La fletxa està esborrada i ens costa endevinar el traçat. Després d'un quants wassaps ens envien una foto de la guia. Tampoc serveix de massa. Però semblo identificar les dues sabines de la propera reunió, així que li foto i per sort, trobo l'únic pitó del llarg. No és difícil però s'ha de navegar i buscar proteccions fins entrar al diedre boníssim. Al L4 surt Víctor, protegint per la dreta i canviant a l'esquerra sobre molt bona roca, que esdevé una mica més cutre quan s'arriba a una coveta. Aquest llarg potser té una mica més de dificultat que l'anterior. I de la R4, com fa pinta de tormenta, sortim caminant cap al cim. L'encertem perquè arribarem al cotxe una mica molls.

Guapa via. Llàstima que en els dos darrers llargs, alguns trams de vegetació et fan la punyeta.

L'aproximació és evident, sense deixar el camí que ressegueix el peu de paret.

Material: àliens, tòtems, C#3 (el portem duplicat però no cal), tascons i 4 pitons (2 universals, 1 V i 1 P). 3 xapes recuperables pel primer llarg

Ressenya original

Marc al L1

6 mesos després

Víctor iniciant el L2

L2

Ari al L2

Cowboy Junkey

Reunions i relax

L3

L4

L4

Fotocim

Lo Xist

Sang de Crack, 6b+ (6a ob, 220 mts), Circ del Pessó, Collegats

A la darrera escalada, Yoli i Pepe comenten les ganes que tenien de fer aquesta via, i jo que sóc entre envejós i torracollons li proposo a l'Ari avançar-nos una mica. Tots els llargs són bons, i molts d'ells, molt bons.
L'aproximació és bastant evident tret de la grimpada final a peu de via. Procureu seguir per l'esquerra enlloc de grimpar directe a peu de via. Jo faig lo segon i he d'acabar esperant que Ari, que ha encertat el camí, em tiri un corda.

A peu de via, ella decideix que començo jo. Som-hi amb el primer. Una xemeneia excel·lent que et permet escalar per fora sense necessitat de fer el cuc. El L2 té un flanqueig delicadet que Ari encerta en fer-lo per sota. L3 de pel.lícula, amb un inici ben protegit no massa dur, i fissura mantinguda que ens permet protegir i encadenar. L4 de diedre que s'ha de fer. L5 amb un pas dur a l'inici ben protegit (6b+ de bloc, puto bloc). 3 vegades el provo i 3 vegades caic, com Jesucrist. Ni a ell ni a mi ens van els blocs. A0 i a pel següent. El 6b es fa bé, tot i que manca el pitó de sortida. Arribem a la sortida i convenço l'Ari que ho faci per la directa. Ella no ho veu massa clar, però la placa amb bolos i forats es veu espectacular. I com sempre, m'acaba donant la raó. Un llarg de currar-se'l, amb molt d'aire entre bolts i poques possibilitats de protecció. Li posa coratge i torna a encadenar el seu llarg, empalmant fins el cim.

Pel descens és millor seguir el track que teniu a escalatroncs (tot i estar preparada per rapelar), no sigui que us passi com l'Ari, que surt escopetejada i acaba a can pistraus. Ens retrobem a les cadenes de baixada (renovades), i cap al bar.

Material: àliens, tòtems, 4 tascons mitjans i Cams 2, 3 i 4. 15 cintes.

Ressenya actualitzada d'escalatroncs

L1

R1

L2

Flanqueig del L2

L3

L3

Postureo al L3

L4

L4

L5

L6

Pre-foto-cim

Fotocim

Lo Xist