19 FEBRER 2016- Paret del Tamok- ROC FM A1-6a OBLIGAT

A Lleida hi han dos colles de grimpaires amb una forta rivalitat…la ELLITE i els GALLS…

Encara que quant ens trobem fem com els gossos…ens ensumem el cul…ens fem bones lleparrades i moltes festes…anem a ascalar junts….fins i tot a obrir junts….comèdia… radera del tot s’amaga una forta rivalitat .

Nosaltres els envegem per que estan mes forts i ells ens envegen per que nosaltres som mes vells.

D’aquet fet en resulta que tot sovint volen pedretes d’anada i tornada i aquesta  via n’era una de recurrent…que si no teniu collons de fer-la …que si ja no us aguanteu la cresta dreta…que si la padrina fuma , el cas , i no els hi digueu , es que  a nosaltres aquesta colla i les seues vies  ens  fan una mica de respecte , per on ells passen corrent nosaltres ens hi arrosseguem.

Però tot gall de bon corral no ha de permetre massa temps que quatre pollets els piquin la cresta i en una revolada de valor decidim que ja ni ha prou i cal callar algunes boques.

L’accés , desprès dels túnels de Camarasa i ja a sota de la paret aparqueu i en el punt que el mur de formigó es mes baix , al altre costat surt un corriolet fitat que amb una mica d’intuïció per part vostra us dura al peu del single.

La via ens ha semblat en el seu conjunt un bon viot , molt estètica i d’allò que ara en dieu d’aventura , amb roca de tot , de bona , de no tant, de no gaire  i en algun moment  concret caldrà vigilar una mica ,però que si esteu bregats en el tot terreny no ha de  presentar  cap problema.

Semi equipada amb peces allà  on toca i exigint alguns moments de decisió .

A destacar lo primer , lo tercer i l’últim …sense desmerèixer els altres , amb ascalada variada, moments de técnica i altres de mes atlètics , ambient continuat en una paret  on segurament sereu els únics ascaladors…llàstima del siroll de la carretera de sota.

Segons lo nostre criteri  ¡¡¡que te el valor que te!!! creiem que de grau obligat deu anar sobre  A1/ 6ª-6ª+ i anirà be portar aquet grau ben apamat per gaudir-la.

Descens, arriveu al cim de la serra , trobareu lo cami i a dretes, viguileu que en mes o menys mitja hora haureu d'agafar un trencall a dretes que vos deixara al costat de cotxe.

Encara que sigui una via de la ELLITE us la recomanarem per lo guapa , variada i entretinguda en la combinació de lliure i artifo.

 RESENYA DEL SINYOR FRANCIA

 RECORREGUT

 ARRENCADA D'A1

 LLARG GUAPO

 AMBIENTILLO

 SEGON 

 A1

 MES AMBIENT 

 LO MASTER 

 LLARG ENTRETINGUDET

 ELL....ALLI....CONTENT

 ARRIBADA A LA R3

 LLARG DE TRAMIT

 L'ULTIM GUAPAO PER QUE SI

 AL PRIMER PASSET

 LO CESAR ENCADENANT LO LLARG

 FOTOENCARANOCIM

LO XIST

Autopista al Infierno, 6c (6a ob), 90 mts, Paret de l'Os

És estrany com una via com aquesta no estigui piulada al blog. Un dels millors traçats d'esportiva de la paret, amb una dificultat homogènia i una roca espectacular.
Avui ens tocava anar a Montrebei, però al Salla se li complica el matí i acabem quedant tard. L'Òscar proposa una obra seva, re-equipada recentment. Com el tio és un gentleman, em deixa el millor llarg a mi i li adjudiquem els  dos llargs manolos a la nostra Taronja Mecànica.

El L1 comença fort, amb un pas de regleta que sol el Salla treu i una panxa més amunt que es pot fer una mica per la dreta. El L2 i L3 de la ressenya es fan bé en una tirada, i probablement sigui de lo milloret de la paret. Grau sostingut durant els 40 mts. El darrer llarg torna a tenir un pas complicat a l'inici, però aquest és de placa, de posar-s'hi i apretar les dents.

Es pot baixar en dos ràpels parant a la R1.

I com encara quedava llum, ens anem a acabar de trinxar a l'Eclipse/Boira, on el col·lega Salla allibera el llarg L2 de 7a i ens deixa bocabadats. Però aquesta ja està piulada.

L1

Inici del L2

Arribant a l'R2

L3

Ressenya

La Taronja Mecànica a l'Eclipse (7a)

Xist sense fotocim, encara que sigui per donar pel sac al community manager

Afegeix la llegenda

L'escultor de somnis. Roca dels Collars. 225 mts. 6b/A0 (6a ob)

Nico havia fet les dues vies que la flanquegen (Dioni i Camí d'Alfons), i ens comenta que eren molt bones sobre una roca collonuda. Aquesta resultarà ser poc homogènia, amb un darrer llarg molt bo, i la resta que no ens acaba de convèncer a cap dels tres.

Aproximació: Passat Coll de Nargó, a 2.5 Kms deixeu la C-14 i agafeu la L-401 direcció a Perles. A uns 3 Kms, deixeu la L-401 i a esquerra agafeu la carretera que puja a Canelles. 1 Km i poc després, just abans d'arribar a Canelles, trenqueu a esquerra i agafeu una pista en bon estat. La segui durant un parell de Kms. Aparqueu quan us trobeu un cartell de propietat privada. El camí segueix uns pocs centenars de metres fins a un mas, però el propietari no us deixarà aparcar al final. Veureu la paret a l'altre costat de la vall. Seguiu caminant la pista, fent un llarg tomb que us travessa la vall i us deixa al peu de la paret en una hora.

Comença el Nico i fa els dos primers llargs, 4at i 5è. Poc a dir. A mi em toquen els dos següents. L3 fàcil fins al final, on hi ha un 6b/A0. Provo en lliure una bona estona i no hi ha manera. Està ben protegit.  El L4 segueix una tònica semblant. Sortida fàcil, i arribada a la zona complicada. Ben assegurada, amb un parell de passos de placa flanquejant a esquerra (V/A0). Aquest sí surt en lliure. Deu ser 6b/6b+.  Els darrers llargs són per l'Òscar. L5 i L6 sense cap història, i un L7 magnífic, amb una fissura contínua, gairebé neta (un bolt i algun pont de roca) que es protegeix bé i l'encadena. Pot ser un 6b  de continuïtat.

Descens: De l'R7 grimpem uns metres fins la carena, i la resseguim a l'oest (baixant) fins trobar els ràpels de la Dioni. En 3 ràpels serem a peu de via

La roca collonuda. Haurem de tornar a fer les altres.

Ressenya

Nico al L1

Òscar al L3

Abans de començar la part dura del L4

Bona fissura del L7

Fotocim feta a peu de via -. Non-comment

Kriptonita, 180 mts. 7a (6a+ ob) 180mts. Paret de l'Extrem. Montroig

Quedo amb l'Ignasi per fer esportiva, però ens apareix l'esvalotat del Salla i ens proposa fer la 1a repetició d'una nova via seva. Ens diu que la via és bona i que ens deixarà fer làstir tot el recorregut. Acceptem, però li diem que això de si és bona o no ho decidirem nosaltres.

Aproximació: Seguim la pista que va cap al coll d'Orenga (Refugi del Xut) i comencem la pujada a peu. Abans d'arribar al coll, trenquem un corriol a dreta, resseguint per sota de la feixa el peu de la paret. Uns 30'

La via és una delícia. Semi-equipada amb bastants bolts, amb regust Salla: aire entre bolts, ben posats als passos clau, però on caldrà afegir algun friend. Portem semàfor d'aliens i un joc de tòtems. Sols emprarem el lila, el verd i el vermell.
- L1. V+. Llarg molt bonic, fàcil amb bastantes assegurances
- L2. V. Sortim per una cadena, que ja es traurà quan s'acabi de sanejar, i flanqueig a buscar la reunió
- L3. 7a. És el llarg més dur de la via. Li fot l'Ignasi. Es ressegueix una fissura, que a dalt tomba enrere, i que requereix un canvi a l'esquerra quan s'ha xapat el bolt per sortir de la panxa. Aquest canvi no és evident, els cantos són estranys, arribes trinxadet i no encadenem cap dels tres. Caldran un parell de friends
 -L4. IV.  Torna a sortir l'Ignasi en un flanqueig sense proteccions per canviar de role. Es pot posar algun flotant i encintar alguna sabina
- L5. 6b. El llarg més bonic de la via. Pujo per un diedre en slab a buscar un pas de flanqueig a l'esquerra, que és la clau de la tirada  i et deixa sota uns sostres, amb bon canto i a gaudir fins la reunió. No cal posar res
- L6. 6c. Llarg dur, amb un pas delicat després dels dos primers bolts, que s'ha de protegir amb un alien.

La neteja que s'ha currat el Salla de la via està feta a consciència, i amb un parell de xàfecs quedarà impecable. Tota la roca és molt bona, excepte l'inici del llarg 2.

El descens el fem amb dos ràpels de menys de 60 mts. que ha muntat a la dreta.

Ressenya Made in Gall

Ressenya de l'autor 

L1

L'Ignasi a peu de via. Corda per arribar a la R0

L2. Cadena i flanqueig a dreta

Ignasi a l'inici del L3

L3. Pas clau

Salla muntant el segon ràpel

L4. Tot flanqueig

El revers de la moneda. Un tan tranquil i l'altre tan alterat

Inici del L5

Al sostre del L5

L6. Pas clau

Fotocim. Millor portar 2 manolos que 1

Video xist: Ignasi Airlines

9 de Gener de 2016-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Lo Cilindre-CARLES ANDRÉS 90m. V

Ressenya del http://antxpavil.blogspot.com retocada on es veu el intinerari original

   Lo Pepe em diu que , per que cal piular la Carles-Andrés si ja l’hem piulada?? …..resposta: Per que em dona la gana i perquè feia al menys quaranta anys que no l’havia feta fins dalt. L’ultima vegada fa tres anys ens vam tenir que baixar per qüestions tècniques.

   El cas es que com ja he dit feia quaranta anys des de l’últim cop que vaig sortir per dalt. Recordo que anàvem amb bota rígida, que la canal era plena de merda de coloms i fullaraca, es feia en quatre llargs i el que ara es fa per l’estalagmita (merlet) es sortia a la dreta per una repisa , després recte amunt cap a un burí (ara hi ha un cordill ronyós) i es tornava cap a la canal per sortir fregant el sostre tal i com es fa ara. La sortida la recordo impressionant i així de igual m’ho ha semblat ara. La diferencia entre les dues ascensions es , que  aquella vegada anava de primer, i aquesta em portava el bon amic Jesús, que esta fet un “manolo” “manolo”. Es clar la cosa canvia però he sortit igual de tremolós , o mes.

    Tot i això m’ho he passat de puta mare, amb bon company i bon ambient. A dalt ens esperava part del Corral per donar-nos la benvinguda, fer-nos la Fotocim i enfotres de nosaltres com fan els bons Galls. Ja els hi poden donar pel sac

 Lo Sergi al inici

 Lo Jesús arrivant a R1(R2)

 Lo Sergi a R1(R2)

 Lo Jesús a L2(L3)

 Lo Jesús a L2(L4)

 Lo Sergi a R1(R2)

 Lo Jesús a la sortida del sostre

 Lo mesm

Fotocim

LO XIST: 

Nunca había reparado en ello!
Para llevarse bien en pareja hay que entender que:

Las mujeres necesitan “SOLUCIONES”...

los hombres necesitan lo mismo pero escrito al reves ''SENO I CULOS''.