Sant Llorenç de Montgai, Barranc Fondo VIA EL PETA

15/01/15
Si t'aixeques del llit i no et fa mal res, es que estàs mort, diuen quant tens els cinquanta mes o menys. 
Jo estic molt però que molt viu,  aquest mati tenia  un dolor als lumbars que te i cagues, feinada rai per vestir-me sobretot per ficar-me els mitjons i encordar-me les sabates .

Anem al Mont-roig avera si m’estiro una mica els lumbars que els tinc tots engarrotats. Comencem per una via love climb la Broders Ruiz amb un sol espetegant,aquestes temperatures no son normal, maça calor per ser hivern i abaix ens fotem de fred. D'aquesta via trobareu crec molta  informació,ja que pot ser sigui de les mes repetides de la zona

Quant terminem la via la boira a desaparegut del Sant Llors i decidim baixar al Barranc Fondo a fer un altra via  recent oberta del UANPAENTRO la via El PETA, dedicada AL PETA I ALS COMPIS DE CARDONA .

 Tres llargues semi equipats, però amb selló Juan Gutierrez un tió molt amable i generos, la via ens va agradar molt,, es nota que han fet una feina de neteja prou important, i pels repetidors les queda una mica de feina per sanejar-la mes sobre tot de sorra i pols,.
                                                   
                                                         A qui teniu alguna foto de la via.

                                                                   Ressenya del Juan

                                                              lo Cesar encetant la via A1e 6a

                                               Sortida en lliure,  llarg pràcticament equipat

lo Cesar entran a la primera role

                                                      passet d'entrada  segon llarg 6a

Lo Cesar  resolvent el pas del tercer llarg 6a

                                                                         foto cim
                                           

loxist

  

 

10 Gener 2015-MONTROIG-Pala Alta-VIES DEL CURSET V+ I PSICOCLIMB 6a

Lo MONTROIG te una mica de tot vies per passar por , vies mes amables i vies amables del tot, vies de bona roca, vies de roca a vigilar i vies de portar uns calçotets de recanvi.

 A la dreta de la Pala Alta, a prop del Coll i de la baixada, trobarem aquet parell de vietes amables ,curtes i equipades que van prou be per combinar amb altres trepades o per fer un primer tast del que es per aquí la roca.

La del CURSET es equipada amb espits i algun pont de roca , grau homogeni sobre el V.

La PSICOCLIMB també la trobareu equipada amb parabolts i ponts de roca, però el algun tram pot ser que hi noteu una mica d’aire, pel que es recomana dur un joquet de tascons si no aneu segurs en el grau , tot i que als passos sempre hi serà emplaçada l’asseguransa. 

 RESENYA AMB MISATGE SUBLIMINAL DE LA GUIA D'ESCALADES AL MONTROIG.

NO MIREU TANS BLOGS I COMPREU-LA COLLONS!!! QUE HI TENIM  COMISSIO

 PRIMER LLARG DE LA CURSET

 AL PASSET V-V+

 SEGON DE LA CURSET

 LO GALL ILUSTRAT FENT LA PARADA PERDIGUERA

 PRIMER DE LA PSICOCLIMB

 SURTIDA A CIM DE LA PSICOCLIMB

 FOTOCIMMACARRA

LO XIST

ROCA DELS ARCS VIA TIERRA DE NADIE

                           ROCA DELS ARCS, VIA TIERRA DE NADIE.



8/01/15 CAPRICIS DEL TEMPS, tenim un fort anticicló fa dies que es el causant de lo que es diu inversió tèrmica, lo que vol dir que en les fondalades de les valls amb l’entranyable boira d’aquestes contrades ens fotem de fred com si estiguéssim en un frigorífic. Solució pujar a Vilanova de Meià que segur que tindrem solet i unes temperatures mes agradables.

Arriben al pàrquing de la carretera i no veiem cap vehicle estacionat, vol dir que tindrem tota la roca per nosaltres’’, fem el camí d’aproximació amb un dia radiant sol i boira a baix, i gustament a poc metres d’arribar a la paret veiem una parella a peu de via, de on han sortit aquestos i pregunto?? quina via feu i como no la Tierra de Nadie contesta una noia.

Quina casualitat, No sabem que fer en aquell moment, però la Noia en qüestió no es qualsevol es la Núria Picas i ens diu que si volem fer la via ells aniran rapits cap problema. M’entres tan el seu company s’enfila amb corda del deu, el primer llarg no xapa cap segur per que no hi ha, han tret totes les xapes, alguna restricció en aquesta zona de la paret???? el noi continua trepant empalma el segon llarg, ha partir d’aquet sembla que estan totes les xapes i ja es veu que aniran rapits.

Nosaltres a bais amb cara de gallines degollades pensant en alguna alternativa rapida....., per que fer un llarg a pelo, no ens fa gaire gracia gens, encara que no te maça dificultat aquet, tampoc tenim material flotant per ficar i l’hòstia pot ser greu 20 o 25 metres. la Núria se ofereix ha passar-nos una corda per la primera role OK, I mes contents que un gall d’indi enfilem la via darrera d’ells, en la reunió del primer llarg ja els varem perdre de vista anaven com un coet
La escalada no la comentaré, no mes diré que en la xarxa segur que trobareu informació mes aprofitable de les característiques de la via, lo d’avui a set un vall de llàgrimes, fins i tot en el primer pas del segon llarg hem estat a punt de baixar-nos.
Ratifico un comentari del Gall Pep en la Tridagons, el qual diu mes o menys que quant passa un tems i ja tens una certa edat tornem a fer les vies a vista.......o casi.
Os deixo unes quantes fotos de la via, lo mes important es sortir per dalt amb bona companyia consolació de galls no tant vells però molt eixerits.

la Ressenya

la Nuria

efecte inversio termica

foto cim

loxist

2 GENER 2015-MONTROIG-Pala del Coll-CAMINO A MORDOR 6C-Ae

BON ANY A TOT HOM 
A cal Galliner fa dies que ronda una qüestió de gran transcendència, ja fa temps que al nostre vocabulari ha aparegut la paraula LOVE CLIMBING i al departament de lingüística que roman al pal de sota la teulada , per cert el mes brut, s’hi apleguen ,com cada dimarts, els galls mes intel·lectuals per mirar d’orientar als membres del corral amb l’obligat jersei de coll alt, les ulleres de pasta,sabates ben llustrades , les cames creuades i sempre amb un posat de mistics bufats.

El tema en qüestió es aclarir  quina es la punyetera frontera que marca que recoi es o no una via de LOVE CLIMBING.

El que tots tenim clar es que ha de ser una via equipada...però a quina distancia?... l’alçada del escalador es determinant?...quina ha de ser la galga oficial? La del Sergi...metre vuitanta i pico....o servidor, mida Iberica estàndard?... el que a ell li pot semblar a prop a mi hem cal autobús...

Lo grau... hi ha d’haver un grau establert? o dependrà del nivell de cadascú?.

De moment l’únic que tenim clar es que  a aquestes trobades escalointelectuals les cabòries s’han d’acompanyar de bons gintònics i guisqui escocès per aclarir les idees i pel que m’ensumo la dita final trigarà en arribar, mentrestant digueu-l’hi LOVE CLIMBING al que us surti dels pebrots que de moment per això encara no multen.

Seguin amb la tradició d’anar a aguaitar el que s’obri pel nostre territori enfilem cap al Montroig a tastar l’ultima creació del Huang pa dentro.

Es a la dreta de La Mestressa dels Vents, de roca bona però encara una mica bruta .Tota equipada ¿LOVE CLIMBING?...¡ja ho decidirem!... amb un grau obligat creiem de 6b , caldrà portar pedalet i si son dos pot ser millor.

De sota sembla mes del que realment trobareu , tot i que els sostrets tiren prou enrrera.

VIA BONICA EN UN LLOC PRECIOS

  

DE MOMENT ES EL QUE HI HA I EL PRIMER LLARG S'HA GRADUAT DE 6b+

 PEU DE VIA

 LO PASSET D'ENTRADA

 PRIMERA ROLE LLARG DE 6B+

 SEGON ARTIFO A DOJO

  VERTICALITAT I SOSTRES

 SEGONA REUNIO BY BRICOJUAN

 TERCER LLARG..SURTIDETA POTENT

 AQUET TRAM L'HI DONA EL GRAU AL LLARG

 DESPRES LA COSA AFLUIXA FINS AL 6a

LO XIST

31-Decembre-2014-MONTROIG-Pala Alta -TRIDRAGONS 90mt 6c-Ae/6a+

Això de l’edat te coses bones i coses no tant bones….i pel que fa al trepa passa el mateix.

Per un costat notes que la força , l’elasticitat i altres qualitats físiques del cos , comencen a ser cada cop mes justetes i extranyes…de vegades veus  que hi han parts del teu cos que no semblen teues..que no responen a les teues ordres…com si vulguessin anar pel seu conte.

Vols que una cama es col·loqui en un determinat lloc ,aparentment  viable, i et trobes que a mig camí decideix, ella sola, que ja n’hi a prou , que no cal pujar mes i es planta al mig del no res confiant la força a la resta d’extremitats , en el que anomenaríem passotisme col·laboratiu,

I no cal que tornis a repetir l’operació ,per que la tossuderia d’un membre rebotat del cos no te remei…..penseu si no en allò que s’anomena “gatillasso”,  el cert es que quant no volen …no volen…….

Però també te la seva part positiva… notes que la memòria comença a fallar i això et permet repetir vies que encara que les hagis fet mitja dotzena de vegades, si ha passat un temps suficient,  es com si no hi haguessis estat mai …..i això es un puntasso per que sempre tindràs vies noves per fer.

El cas es que vam decidir tancar l’any repetint una de les clàssiques equipades del MONTROIG, que com no podia ser d’altra manera es del HUANG pa dentro.

Bonica via ben protegida per ascalar sense estrés , amb roca de lo milloret del montroig i sempre de  bona qualitat .De grau obligat deu anar pel 6a+ i si us feu acompanyar per una tramposa I uns pedalets ,quedaria pel  V+.

RESENYA ORIGINAL

PRIMERS METRES

 LA ROCA ES PROU BONA

 BESITOS I FESTETES A LA REUNIO

 SEGON  AMB FEINA DE PEUS

 A LA SEGONA ROLE CANVIA  LA ROCA I LA VERTICALITAT

 TERCER UN LLARG PRECIOS I MANTINGUT

 PEL QUE A MI RESPECTA MASA MANTINGUT

 QUART UN'ALTRA MARAVELLA DE LLARG

 BONISSIMA ROCA I BONS PARABOLTS

 FOTOCIM ......JA PENSANT AMB EL GAT DE LA NIT

LO XIST