diumenge, 16 de febrer del 2014

15 de Febrer de 2014-ELS PORTS DE BESEIT-Moles del Don-ITACA 135m V+

 Situació
 
 Més iinformació i descobriment GALL
Ressenya made in LO GALL

   Sembla que aquest hivern ens vol fer la guitza. Aquella dita “Pel Febrer un dia dolent i l’altre també” s’està complint i ja portem uns quants dissabtes que fem “porra”. Però aquest es un dissabte diferent, lo Lluís i lo J.R. han muntant una sortida als Ports de Beseit i com que los GALLS som molt de “fer soroll” hi hem fet cap.
   Arribada a Horta de Sant Joan i ens cruspim un bocata d’aquells per fer país, amb l’excusa, diu lo Oscar de : “com no dinarem....” pos això. De moment el dia aguanta i sembla que ens deixarà fruir de l’ascalada, la via triada es la Itaca a les Moles del Don, un lloc paradisíac on no mes es sent el soroll del riu i els crits del excursionistes que passen pel camí que el voreja.
   L’aproximació es de luxe, quinze minuts des de el cotxe i un desnivell acumulat de cinquanta metres , mes o menys. De la via poc podem dir que no s´hagi dit, te l'inici al peu del gran pi que es veu a la foto, es conglomerat consistent i les franges de còdols canvien de grans a petites i a grans, en un no res. El equipament es de parabolts i les reunions amb anella per rapelar. El grau es de cinquè superior, però, ull viu, cal ballar per la paret ja que com passis cinquanta centímetres cap a la dreta o cap a l’esquerra, el grau, pot pujar com la “prima de riesgo” i aquí si que en hi ha de “riesgo”.
   Ens ho hem passat de “puta mare” tot i fer uns quants “aserdos” i bufar en mes d’un pas. La baixada es fa seguint unes fites sortint a la dreta, fins trobar una canal on abans calia fer un ràpel curt i ara l’han equipada amb sirga i graons (bona feina).
   Per acabar us diré que, si algun dia us ve al cap l’idea de regalar alguna cosa als meus companys de corda – diguis Tato, Oscar, Manel- no penseu en una càmera fotogràfica, ja que , com podreu observar, els hi vaig passar a la primera reunió i no mes van saber fer dues fotos i de la segona , mes val callar (no crec que fos per estalviar).
  Panoramica i arrivant al peu de via
  El Oscar al L1
 El Oscar i lo Tato al L1
 Lo Manel a L1 i lo Sergi a R2
 2a foto. No, no plovia, es que com va pelat del cap
se li calenta el "crostó". No ho entenc gaire.
Vosaltres si?
 FOTOCIM
 Canal de baixada

LO CLIP:
Qui riu l'últim.........

dimecres, 5 de febrer del 2014

GUIA D'ESCALADES AL MONT-ROIG


JA ESTÀ AQUÍ!!!


PRÒXIMAMENT INFORMACIÓ SOBRE LES PRESENTACIONS


MENÚ A LA CARTA PER ANAR FENT BOCA

CONTINUARÀ...


dimarts, 28 de gener del 2014

MONTROIG - PARET DE L'EXTREM - VIA "LA LARA" 150 m V+/Ae (6b). 25-01-2014



Ressenya cortesia dels Kutrescaladors (Gràcies)

"Renovar-se o morir" diuen...., tot i això, lo gall de ponent és au clàssica, nostàlgica, rústica; és per això que lo Miguel Angel i lo Jaume van anar a l'Extrem per anar a fer "La Lara" abans que quedi reequipada, i que el sabor dels spits i burils arrobellats no quedi en l'oblit. Ahhhhhh.....No hi ha res com fer Ae de cordinos putrefactes i d'escalar navegant en busca de pitons totalment mimemitzats en el color roig-ataronjat del Montroig. En comptes de "donde estarà mi carro.... cal escalar canturrejant "donde estará en piton....donde estará el buril...." .

La via Lara, és....la via Lara. Vam estar ben sols, només molestats per una bandada de buitres. (Ara resulta que tota la punyetera vida s'ha dit buitre per aquestes terres però resulta que ara es diu voltor ¿??¿¿??).
Lo M. Ángel estava en ple esperó i uns buitres van passar a un parell de metres (sí sí, un parell de metres de lo seu posadero i al girar l'esperó van topar-se de cop amb lo Miguel Angel. Coño!! quin susto...

Ara, La Lara ja té el passamà canviat i nou. La travessia del llarg 0 ja no fa tant yuyu. Lo llarg 1 està igual, amb un Ae de la època. Llarg 2 travessia guapa i fassilonga amb ambientillo, llarg 3 molt guapo en busca de pitons i burils; llarg 4: más de lo mateix, i llarg 5 de roca boníssima per a probar fort en lliure....

La única putada va ser que després de gaudir com galls en galliner nou, vam arribar a un refugi del Buho infestat de caçadors, que sembla ser que no ens van fotre cap tret perquè fèien caça major. Tiraven al jabalí, i van deixar de banda al gall i al faisà.

Bé, aixó és tot. Aneu al Montroig, que dóna molt joc.... i recordeu, mengeu fruites i verdures, que "de lo que se come se cria...."

Lo Miguel A. al llarg 1

Asserdos en lo L1


L2; lo Miguel A. concentrat...

L2; quartillo

L3. Placa, diedre, fissures....
Lo Jaume desmontant lo llarg 3

L4. Lo Miguel A. desmontant-lo.

Lo Jaume al L4

L5. Lo Miguel A. retallant lo cel blau.
L5. Lo Jaume apretant...
Lo pla de Lleida des de lo cim de l'Extrem; fent país.
_________________________________________________
FOTOCIM
LO XIST:
I RECORDEU AMICS, MENGEU FRUITA I VERDURA, QUE AL FINAL TINDREU CARA DE......





dimecres, 22 de gener del 2014

12 gener 2014 - MONT-ROIG - Pala dels Pelats - "LA PELL DE SERP" 150 m. 6a R2. 1a absoluta i 1a repetició


Us pensàveu que us hauríeu lliurat del "Juanill", aquell gall talibà de l'autoprotecció. Dons NO, no en té prou d'entabanar altres galls per a les seves "fetxories"si no que va convèncer a la seva pròpia esposa per a que l'ajudes a obrir una nova via allí on faltava!. Val a dir que l'Anna es va deixar seduir de seguida ja que també li va l'aventura i és de les que s'apunten a un bombardeig, així que aquest matrimoni amb antecedents "penals" (ja van obrir la "Miqueluchi" a la Pala Alta en quatre horetes quan eren més jovenets...) van aprofitar la ressaca post nadalenca per obrir un nou traçat, d'estil tradicional i classicot, on els hagi a una de les últimes línies lògiques de la Pala dels Pelats (lloc ben poc concorregut per cert).

El que segueix es una crònica i reportatge de la 1ª absoluta i una posterior 1ª repetició.


Obrint el 1er llarg. Ai! anima de canti, que encara et faràs un embolic amb el martell...



Arribant a R1


La nena desmuntant el 1er llarg


Aquí on els veieu porten casats mes de 20 anys i tenen 4 pollets. Vols dir que no estan una mica tocats del bolet de fotre's en aquests "fregaos"?


Semble que no l'importi gaire el friend al més pur estil "Pelut Fisher Towers" que reforça la R1 que consta d'un espit i un pitó.


Bé, el segon llarg s'enceta en el més pur estil heretge, 2 passets d'A1, de fet algunes de les preses que si veuen ja no hi són ja que eren de quita i pon i en aquestes condicions lo d'obrir en lliure queda per a ments més agossarades que la del Juanill.


La R1 vista des d'un repòs del 2on llarg


Obrint el 3er llarg una setmana després. L'anterior lo ruc del Juanill s'havia deixat els espits a casa i quan va ser hora de muntar R2 li van agafar tots els tremolins del mon...


Desmuntant el 3er llarg i carregant la motxila...


R3, la creativitat al poder


Obrint R4, aquí el Juanill ja havia entrat en "mode big wall" i va ficar la directa


La nena també tenia ganes d'obrir algun llarg i no es va voler ni treure la motxila! per obrir el que quedava... Ai! criatura


Mireu quina cara de contenta ella i la seva motxila!


Fotocim. 1a absoluta!


Arribant al cotxe amb la llum de la lluna.

Tot ha anat molt bé però els galls pregunten... i tenen fal·lera per repetir les vies que obren altres galls així que al cap d'un dies santornemi 2a absoluta o 1a repetició i el que és més important alliberació dels passos d'A1 del segon llarg. Ara us ho contem.


Aquest dos també tenen antecedents "penals" (lo Juanill, com veieu, és reincident... i lo Pepe "ni té cuento"... recordeu "Lo gall Pelat"?  "pues eso")


Encetan el 1er llarg, un dia boirós



Si aquest dos escalen qui coi fa la foto?...


... ja deia jo que faltava algú...


... el Merto també s'apuntat!.


L'hora de la veritat, ara toca alliberar l'A1 i aquest és el "manolo" que ho farà.


Merto immortalitza el moment amb aquestes instantànies malgrat els comentaris del Juanill que li diu que ha d'estar més per la corda (aquest Juanill... una mica "cascarrabies") 


2on llarg


A veure com va això?


Pues sí que surt en lliure, sí


En Merto en "pleno fregao"


Inici del 3er llarg


ambient alpí amb pedregada inclosa


El 4art llarg és un canvi de reunió basicament


El 5é llarg va fer patir un xic al Pepe per les humitats...


Darrer llarg, això s'acabat

LO XIST: