Ressenya Made in Lo GALL
Situació a la paret
Acces a la zona
Aproximació i baixada
AIXI HA ANAT LA PELICULA
Tot va començar un dia en el que dos intrèpids GALLS van
pensar , cosa poc freqüent, en dedicar-li una via al nostre Gall Juan (pa
dentro), lo Gutiérrez, per la seva labor obrint vies per a tots els gustos,
edats i ideologies.
Ves per on que van triar una pedrota oblidada en un racó
preciós del nostre Prepirineu i que es troba a Abella de la Conca. Cap allí se’n
van anar i obriren un bonic itinerari que va fer caure les llàgrimes al nostre
amic Juan Gutiérrez.
El que poc s’esperaven es el que vindria després, tot i
que era fàcil de preveure ,i es que al Juan no se li pot ensenyar parets
verges, ràpidament la seva neurona comença a fer línies per les verticals i en
un moment te decidit que allí si ha de fer mes coses. Frase del dia de la inauguració
de la “Lo Puto Amo”: -“Sergio tu y yo vamos a abrir aquí una via ..., que aún
no he abierto ninguna contigo”. Resposta del Sergi: -“ Juan, no me toques los
cojones” (es un mal parlat). Es va posar pesat i li vaig dir que si. Li volíem
posar “Lo Gall de la Conca” però en assabentar-me de que lo Juanito (Pinto pa
los amigos) feia anys , vàrem decidir de dedicar-li a ell, d’aquí lo de “Lo
Gall Pinto”. Mentres tant lo Miguel Angel i lo David anaven fabricant "Los Aberronchaos", per alló de que "Todo cabe si hay sitio"
El dia de la inauguració, lo Pinto no va venir, per lo que vàrem
tornar el dissabte següent , lo Nico li va dir al Pinto: “Cabronás quina via
mes guapa que t’han dedicat” i lo Pinto ho va gravar a la seva neurona.
Ara entra lo Pepe en acció. Com que te un bon ull clínic per
veure línies màgiques per les parets, un bon dia em diu d’anar a obrir un altra
via a Abella , a lo que li responc que..”Al final em faran Alcalde del poble”..
i que no en tinc ganes. Ell, lluny de fes enrere truca al Juanito i li fa la
proposta. Lo Juanito li diu que .. Vale! A condició que estigui dedicada al
Nico, recordant la frase que li va dir el dia de la repetició de la “Lo Gall
Pinto”.
Dit i fet, lo Pepe agafa al Pinto i els trastes i en un dia
casi se fa la via. Em truca i em diu que la via es dirà “Lo Gran Lastir” i anirà
dedicada al Nico. Jo preparo la ressenya, la anem a netejar un dia de fred de
collons i ja casi tot es a punt per la inauguració. El Nico en esta assabentat i força content, encara que no ho
demostri (es un GALL dur, lo Nico). Ves per on que lo nostre amic Juanjo Garra
, mor al Himàlaia i lo Nico proposa canviar el nom de la via i dedicar-li a
ell. Truca al Pepe i després a mi exposant la proposta, lo Pepe diu .. endavant
i tots els demes darrera d’ell. Així es com rendim tribut al Juanjo posant el
seu nom a un petit itinerari en el bell mig de la Conca Dellà.
Aixo fa mala pinta
Lo Paepe posant la role del cim i panoramica de la pedrota
Lo Paepe i lo Nico al L1
Lo Paepe a peu de via
Lo Nico i lo Paepe al L2
Lo Sergi al L2
Lo Nico al L3
Lo Nico al L3
Lo Nico i lo Paepe al L3
Lo Sergi i lo Josep Anton al L3
Lo Nico al L4 i lo Paepe a la R 3
Lo Nico al L4 i lo Josep Anton i lo Tato a R3
Lo Josep Anton i lo Tato al L4 i lo Paepe obrint el L5
Lo Paepe obrint el L5
Lo Paepe obrint el L5
Lo Josep Anton i lo Tato al L5
LA VIA EN SI
Parlant de la via. Lo Pepe, seguint els seus criteris personal,
s’ha “currat” una via que .. Deu n’hi
do. La ha oberta per baix en dos atacs i una neteja. Esta poc equipada i cal
escalar de valent . La línia esta ben trobada i la roca va de bona a molt bona,
tot i que al primer llarg cal tenir cura d’unes columnes de blocs, tipus armari
i que mes val no posar-se amb ells i deixar-los tranquils. Tots los demes que l’hem
acompanyat hem sigut simples espectadors de lo que ell anava fent. Les
assegurances fixes son poques i cal equipar amb coneixement, tot i que es poden
posar força “catxarros”. Esperem que us agradi, i si no , ja sabeu que als del
GALL tant se’ns en fot.
El dia al final es va comportar, tot i que bufava el vent.
Durant l’escalada va aparèixer un
solitari que va resultar ser el Rafel, un bon company de Balaguer i amb ell
varem omplir la Fotocim
Fotocim
LO XIST:
Un profesor está almorzando en el comedor de la
Universidad.
Un alumno viene con su bandeja y se sienta al lado del profesor
El profesor, altanero, le dice:
-" Un puerco y un pájaro, no se sientan a comer juntos".
A lo que contesta el alumno:
-"Pues me voy volando", y se cambia de mesa.
El profesor verde de rabia, decide aplazarlo en el próximo examen, pero el
alumno responde con brillantez a todas las preguntas.
Entonces le hace la siguiente pregunta:
-"Ud. está caminando por la calle y se encuentra con una bolsa, dentro de
ella está la sabiduría y mucho dinero, ¿cuál de los dos se lleva?"
El alumno responde sin titubear:
-"¡¡¡El dinero!!!"
El profesor le dice:
-"Yo, en su lugar, hubiera agarrado la sabiduría, ¿no le parece?"
-"Cada uno toma lo que no tiene, responde el alumno"
El profesor, histérico ya, escribe en la hoja del examen:
¡¡¡¡Idiota!!!
Y se la devuelve.
El alumno toma la hoja y se sienta.
Al cabo de unos minutos se dirige al profesor y le dice:
-"Señor, me ha firmado la hoja pero no me puso la nota".
.jpg){kind=link}