Desprès d'aparcar a Can Massana i una aproximació del tot encisadora arribem al peu de la Saca on, ves per on, hi ha cua!. Davant nostre tenim una cordada de tres on el més jove nomes té 9 anys!. En principi esperem però al veure que el "pollet" es demora al primer llarg decidim que se'ns passarà l'arròs i ataquem la via del cantó, la "Stephanie". En Xavi negocia el primer llarg amb maestria i en Carlos ensinistrat pel Xavi, conscient de les limitacions del GALL Juanill, deixa les cintes posades al primer tram. "Només" marquen V (en algunes ressenyes inclús menys...), peró jo ho descriure com 5b+. Es com tornar a la joventut, spits, xapetes de les antigues, sí, sí, d'aquelles que les pots doblegar, tot prou rovellat i unes bones excursions entre assegurances especialment si el grau es moderat. Juanill, que esperaves? això es Montserrat, Agulles, joc de peus, et pots passar pel folre de la cresta el treball de braços al rocòdrom dels últims dies, que aquí la ganda d'on tibar es escadussera que tot son "rolling stones".
Juanill negociant al primer llarg de la Stephanie
Juanill i Merto, GALLS de Ponent a "Ca la Montse"
Carlos al segon llarg
Merto fent lo propi al segon llarg de la Stephanie
Juanill al tercer llarg de l'Aresta Brucs
Darrers metres abans del cim
Merto arribant al cim
Poc a poc entrem a la dinàmica montserratina, després de dos llargs de la Stephanie sortim pel tercer de la clàssica aresta Brucs, un llarg força bonic que et deixa al cim. La vista es preciosa, la regió d'Agulles es màgica. Un ràpel curt fins al collet i una desgrimpada ens deixen a terra altre cop. El dia es llarg i no en tenim prou, pròxim objectiu l'Agulla de l'Arbret.
Carlos, Juanill i Merto al cim.
Xavi i Merto al cim de la Saca Gran
Rapel curt i...
... desgrimpada per tornar a terra.
L'Agulla de l'Arbret amb l'inici de l'Aresta Brucs a l'ombra pròxim objectiu.
.))
