14 de Maig de 2011(1ª part)-RIGLOS-MALLO COLORADO-ANOREXIA-120 M. V

Ressenya treta de Madteam

     Aquesta vegada decidim amb lo Nico d’anar a Riglos , passi lo que passi. Efectivament , quedem al 24 h. de Torrefarrera.

     Dissabte, 7.20 h. a.m. passo a buscar al Tato i recollim a la Yolanda i al Nico , carretera i manta, cap a Riglos. Ara el viatge es fa bastant rapit ja que han obert un altre tram de la autovia Lleida-Huesca, total 1h. 20 minuts.

     Arribem al poble de Riglos i el “palomo” es sent a prop . El temps es insegur , tot i això decidim d’anar primer a fer la Normal de la Aguja Roja  a los Mallos pequeños.

 Cap a la feina

 Pison, Cuchillo ,Visera i Frechin

     Comença la caminada i.... Oh! Sorpresa . ens hem equivocat (per no perdre el costum) i en lloc d’anar a la Aguja , anem a petar al Mallo Colorado.

Mallo Colorado

     Bueno, ja que som aquí i no ens en fiem del temps, decidim fer la Anorèxia i canvià el ordre del dia.

Muntem les dos cordades i “amunt que hi falta gent”. La via esta equipada amb parabolts i nomes es necessiten  cintes i reunió. Es una via disfrutona i ideal per començar a escalar a Riglos. A la vora en hi ha unes quantes mes del mateix estil, també equipades amb parabolts.

 Lo Nico al L1

 La Yolanda esperant

 la Yolanda al L1

 la Yolanda al L2

 Lo Nico a la R1

 Lo Tato al L1

          El grau no passa de V i la pedra es força consistent tret d’alguna entrada a reunió. A la part de dalt es troben totes les vies i   les línies    de parabolts    s’apropen.          Com no podia ser d’una altra manera ens equivoquem i sortim per la  Ultravox. 

 La Yolanda al L4

 Lo Nico i la Yolanda al L4

 Lo Tato al L2

 Lo Tato a la R3

 Fotocim

 Riglos

Lo Tato rapelant

     Comença a ploure. Cal sortir depresa . Muntem el ràpel per on hem pujat. El vent es deixa sentir amb força i sembla que se’n prepara una de bona. Al menys no hem fet “porra”

Floreta del dia

ACUDIT DEL DIA :

7 de Maig de 2011-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-PARET DE L'OS-NINXOL-90 M. A1e,V+ (sortida per LA BALMA)

     Aquesta vegada decidim amb lo Nico d’anar a Riglos. Truca lo Tato i ens diu que també s’apunta però que el temps anuncia “palomo”. Després truca lo Juanito i ja tenim dos cordades.
    Al cap d’una estona truca lo Nico i corrobora lo del “palomo” així que: SEMPRE ENS QUEDARA SANT LLORENÇ. A les 9.00 a.m. al bar del Jaume.

    Dit i fet. A les 9 ja estem demanant l’entrepà corresponent, com marquen els canons, i després d’una hora llarga decidim d’anar a fer  la via “Nínxol” a la paret de l’Os i sortir pels últims llargs de “la Balma” . Aixequem el cul  i cap a la feina.

Ressenya del 76 feta pel Sergi

Ressenya sortida la Balma (del Juan)

                

                                  

     La “Nínxol” es una via clàssica de la paret de l’Os. Es va obrir al 71 i va tenir força concurrència, però últimament no es fa gaire, tot i que esta re equipada amb parabolts. Inicialment es feia en  6 llargs però ara es pot fer en 3. Cal portar 17 cintes i algun friend  per si de cas (nosaltres n’hem posat dos). La via es va allargá en la ultima tirada per tenir una sortida mes neta. En acabar la via es poden fer els dos últims llargs de la via de la Balma (recomanable. Es poden  fer en un sol llarg) que es el que hem fet nosaltres.

     Aquesta ressenya es del any 76 quan la vaig fer per primera vegada i la vaig dibuixar (lo Sergi) i hi podreu aprecia que el grau en aquells temps costava que el pugessin, tot i que anàvem  amb bota rígida i mosquetó directe a la xapa (estàvem fets uns manolos). En vermell us poso tal i com es fa ara.

     La via te passos curiosos al 2n llarg ,en el final del diedre, i en el flanqueig del 3e. Aquí abans en hi havia una llastra molt gran plana i fisurada, però ja se sap, la pedra sempre cau avall i això es lo que va passar un bon dia , va fer un forat de collons a la carretera.

Lo Nico i lo Tato al L1

Lo Nico al L1

lo Nico a la placa del L1(antigament L3)

 lo Tato abarallantse amb els "pedals"   

                            

               lo Juanito fent lo "perro"                                                  

 lo Tato arribant a R1

     Com a nota anecdòtica del dia cal dir que lo Juanito s’ha dedicat a fer “lo perro” i ni s’ha encordat, i lo Tato s’ha esgotat en el primer llarg (massa temps sense fotre res, s’acaba pagant)

lo Sergi al L2 (antigament L4)

ultims llargs de la Balma

lo Nico a la role abans de l'ultim llarg 

 lo Sergi a l'ultim llarg de la Balma

 Lo Nico aribant al cim

     Així doncs  ens la hem “currat” lo Nico i lo Sergi. Hem tingut sort i lo “palomo” ens ha respectat ,tret d’algun plugim. Recomanem fer el llarg últim de la via de la Balma, esta molt ben  assegurat i es per sortir satisfet.

Fotocim

     En acabar la via ens varem trobar amb lo Juan que esta obrint una via nova a la paret del Remacha. us tindrem informats.

 Lo Juan obrint via

Floreta del dia amb "okupa"

L'ACUDIT

30 d'Abril de 2011-ALT URGELL-ROCA NARIEDA sud-GRAN MANITÚ-310 M. V+

     Divendres. L’aparell logístic es posa en marxa. Truco al Nico i després de animar-nos un al altre de que “no crec qu’ens agafi el palomo” definim tres plans possibles, a saber: Roca Narieda, Puntals d’Ager i (com no ) Sant  Llorenç de Montgai  en cas de mal temps.

     Decidim d’anar a fer la “Gran Manitú” a Roca Narieda sud. Em diu lo Nico que també vindrà la Yolanda o sigui que de moment serem tres. Per la tarda , em truca lo Juanito i ja esta , dues cordades preparades.

Resenya extreta del Bloc d'en Xavi Grané

     Camp base: el “Faro” de Balaguer. Traslladem  bartulos d’un cotxe a l’altre i carretera i manta. Parada al “Tahusá” de Coll de Nargó, omplim la panxa i cap a la feina.

     Després de 45 minuts de pujada , de perdre’s lo Nico i lo Juanito i lo Sergi arribar amb la llengua fora, comença lo Sergi lo primer llarg amb lo Juanito “pisandole los talones”. Llarg de transició per a posar-te dins de la paret.

Lo Juanito provocant

La Yolanda al 1e llarg

     El segon llarg va seguint uns ressalts sense dificultat, tret d’una panxa on la paret es molla on cal posar-te amb cuidado.

Lo Juanito al 2n llarg

Lo Nico al 2n llarg

      Lo tercer llarg es un llarg bonic, que s’inicia per una placa on hi ha un parabolt  molt a l’esquerra. Es convenient posar una cinta molt llarga per evitar el frec de la corda. El llarg continua per un diedre atlètic molt bonic i ben assegurat.

 Lo Sergi al 3e llarg

Lo Juanito i la Yolanda al 3e llarg

     El quart llarg es de transició per arribar a peu de la fantàstica placa que’ns espera.

     Ja tenim la placa davant. Es veu magnifica tot i que les assegurances allunyen. Cal posar els peus ben planets a sobre la pedra i a quatre grapes amunt. A la Yolanda també li toca de primera i arriba a la “role” amb una rialla a la boca que delata lo be que se ho ha passat. Tots quatre, per unànimitat, decidim que es la millor tirada de la via.

 Lo Sergi al 5e llarg

La Yolanda, lo Juanito i lo Sergi al 5e llarg.

      El sisè  llarg es una continuació de l’anterior  però mes curt. Tot i això te un passet en sortir de la reunió que t’has de posar les piles.

    Lo Nico al 6e llarg

lo Nico i lo Sergi al 6e llarg.

          Arribada al cim (quin cim? No en hi ha) creuades de mans , eufòria general, fotocim i cap el martiri de la baixada. Sempre que baixem d’aquesta paret diem el mateix: “quina baixada mes tocacollons”. Es lo que hi ha.

Fotocim

      Via recomanable i per disfrutar, porteu cordes de 60 M. Lo Nico en portava una de 55 m. I es va tenir que fer  els últims metres de dos llargs amb corda simple (estan fets uns manolos)

Floreta del dia

ACUDIT DEL DIA: